Setmana del 17 al 23 d'octubre de 2022

Les vendes interiors diàries, indicador que publica l’Agència Estatal de l’Administració Tributària, van créixer el 6,5% interanual al setembre (en termes reals i corregit per estacionalitat). Tot i que la taxa interanual va ser positiva, la mitjana de les taxes interanuals del 3T va ser menor a la mitjana del 2T. D’aquesta manera, la variació intertrimestral de l’indicador en el 3T va ser del −2,2%, un registre que apunta a una caiguda del consum durant el trimestre que acabem de finalitzar. Per part seva, a l’agost, les xifres de negoci del sector industrial i de serveis van augmentar un notable 4,1% i 2,0% intermensual, respectivament (27,1% i 22,7% interanual), recuperant-se del sotrac del mes anterior, quan s’havien contret (−3,9% i −1,6% intermensual, respectivament). Tot i això, la lectura de l’indicador de xifres de negoci s’ha de prendre amb cautela, atès que es tracta d’un indicador nominal que no corregeix per l’efecte preu i, per tant, es pot veure afectat pel context d’elevada inflació de la conjuntura actual.

Deteriorament significatiu de la balança exterior de béns a l’agost. Es va registrar un dèficit mensual de 7.937 milions, més del doble que l’agost del 2021. El 57% del dèficit comercial es va deure al dèficit en productes energètics, impulsat per l’increment en les importacions davant la forta pujada dels preus. Per part seva, en l’àmbit dels béns no energètics, va destacar l’intens avenç en les importacions de béns d’equipament i manufactures de consum, així com la resiliència de les exportacions espanyoles (+31,7% interanual), per sobre del creixement mitjà de la UE (29,1%) i de la zona de l’euro (29,0%).

Així, l’índex de sentiment econòmic ZEW es manté a l’octubre fregant mínims, amb prop del 68% dels enquestats apostant per un deteriorament addicional de la situació. És possible que aquest pessimisme creixent hagi estat clau perquè Alemanya s’hagi replantejat la negativa a topar els preus del gas, una de les mesures proposades per Brussel·les per frenar l’escalada dels preus de l’energia: ara Alemanya s’obre a debatre els detalls de com funcionaria aquest topall, si bé adverteix que encara queden molts temes per definir. Amb tot, aquest canvi d’actitud augmenta la probabilitat d’assolir un acord en matèria d’energia les properes setmanes. Finalment, al Regne Unit, la primera ministra, Liz Truss, s’ha vist obligada a dimitir després del terratrèmol desfermat pel pla d’estímul fiscal. Ara s’obre un període d’incertesa, fins a conèixer el dia 28 d’octubre el nou primer ministre i quina serà la seva estratègia fiscal.

El XX Congrés Nacional del Partit Comunista de la Xina (PCC) va finalitzar diumenge passat i l’economia xinesa va créixer un 3,9% en el 3T. Aquest congrés quinquennal va oferir algunes llums sobre les prioritats polítiques de la Xina per als propers anys i sobre la divisió de poders dins del partit. Així mateix, l’informe presentat pel president Xi va reforçar els missatges principals de l’agenda de «prosperitat compartida» i del «gran rejoveniment» del país. Va destacar el tema de la seguretat en matèries com l’alimentació, l’energia o la tecnologia, que han guanyat un paper central en el discurs polític (es va afegir un capítol complet dedicat exclusivament al tema). D’altra banda, la nova Constitució del PCC i els canvis de cadires al Politburó demostren el reforç del poder del president, o «príncep», Xi Jinping: els quatre nous noms anunciats al Politburó són tots aliats propers del president Xi, i destaca la nominació de Li Qiang, el líder del partit a Xangai i probable futur primer ministre, després de la «prejubilació» de l’actual primer ministre Li Keqiang, més proper a l’expresident Hu Jintao. Al mateix temps que se celebrava el Congrés s’anunciaven nous tancaments localitzats a Pequín per un rebrot de COVID-19 a la ciutat, afegint-se als tancaments en curs a altres ciutats. Finalment, una de les sorpreses més grans del Congrés va arribar quan l’Institut Nacional d’Estadística de la Xina va anunciar dilluns passat que s’endarreriria la publicació de la dada de PIB (la data inicial de publicació de la qual era dimarts 18 d’octubre). La publicació de la dada (aquest dilluns 24 d’octubre) demostra una recuperació de l’economia xinesa en el 3T 2022, del 3,9% en termes interanuals (el 3,9% també intertrimestral).

Igual que les setmanes precedents, els girs en les expectatives dels inversors i els vaivens en la cotització dels diferents actius van continuar dominant el terreny dels mercats financers, amb la complexa situació política i econòmica del Regne Unit al centre de totes les mirades. La reversió de gran part de les mesures fiscals promogudes pel nou ministre de Finances, Jeremy Hunt, i la posterior dimissió de la primera ministra, Liz Truss, van obtenir la reacció favorable dels mercats de deute britànics amb descensos propers als 40 p. b. en la rendibilitat de la corba dels gilts i l’apreciació de la lliura esterlina. Als EUA, els comentaris hawkish d’alguns membres de la Fed van donar peu al repunt de la rendibilitat de la corba dels treasuries, que ja se situa per sobre del 4%. Als mercats de renda variable, la setmana es va saldar amb un balanç mixt a les principals economies avançades. El pessimisme al voltant de l’enduriment més gran de les condicions financeres es va interposar a l’optimisme amb què va començar la campanya de resultats empresarials del 3T, on les sorpreses positives van batre les ajustades previsions dels marges empresarials del consens de mercat. Per part seva, el dòlar a penes va capitalitzar l’augment dels tipus d’interès del seu deute, mentre que el ien es va mantenir pressionat a la baixa, per sota dels 150 iens per dòlar, testejant la possibilitat d’una nova intervenció del Banc del Japó. Al mercat de matèries primeres energètiques, el preu del barril de Brent es va situar sobre els 93 dòlars malgrat la propera liberalització de reserves estratègiques de cru dels EUA. Per la seva banda, el preu del gas natural va concloure la tercera setmana consecutiva de caigudes (−39% entre el 30 de setembre i el 21 d’octubre, fins als 114 €/MWh a finals de la setmana passada, referència TTF) davant el propòsit de la Comissió Europea d’aconseguir un acord per establir un límit en el preu del gas.

El BCE mantindrà el ritme de pujades dels tipus d’interès. Creiem que a la reunió d’aquesta setmana el BCE apujarà els tipus d’interès oficials en 0,75 p. p., com ja va fer al setembre, per intentar abandonar la política monetària acomodatícia el més ràpid possible. A més, és probable que en el comunicat oficial es reiteri el missatge que el Consell de Govern espera continuar pujant els tipus d’interès en les reunions següents, tot i que deixant clar que el ritme de pujada es decidirà reunió a reunió en funció de l’evolució de les dades macroeconòmiques. En concret, nosaltres pensem que el BCE realitzarà pujades consecutives a cada reunió fins a finals del 1T 2023 i portarà el tipus depo al 2% al desembre i al 2,5% al ​​març. Més enllà dels tipus d’interès oficials, és probable que aquest dijous el BCE anunciï algun canvi en la remuneració de l’excés de liquiditat dipositat al banc central. D’altra banda, no creiem que Lagarde anunciï cap modificació en la política de reinversions d’actius, si bé no descartem que doni algunes pistes sobre com està evolucionant el debat al Consell de Govern sobre el tema (vegeu la Nota Breve).