Setmana del 18 al 24 de juliol del 2022

Al maig, l’índex d’activitat del sector serveis va avançar un notable 2,5% intermensual i el de la indústria es va mantenir pràcticament pla, amb un augment del 0,3% intermensual. Són dades sòlides si tenim en compte els forts avanços intermensuals del mes anterior (7,0% en serveis i 15,7% en indústria). Tots dos indicadors se situen molt per sobre del nivell mitjà del 2019, un 27,8% per sobre en el cas de la indústria i un 19,9% en el cas de serveis. Tot i així, cal matisar que tots dos indicadors reflecteixen l’evolució de la facturació en termes nominals, per la qual cosa molt probablement aquestes lectures estan molt influïdes per la conjuntura actual d’alça de preus. Per la seva banda, l’afiliació a la S. S., segons les dades d’avanç a meitat de mes, va continuar augmentant al juliol: +30.000 treballadors en termes desestacionalitzats.

Fort deteriorament del saldo exterior de béns. Al maig, el dèficit comercial de béns va pujar a 4.759 milions d’euros, en contrast amb el superàvit de 140 milions el mateix mes del 2021. Això va ser degut a l’intens creixement de les importacions (47,1%), molt superior al de les exportacions (28,8%). D’una banda, el dèficit energètic continua disparat i va arribar al maig als 5.098 milions (2.127 milions un any abans), com a conseqüència del fort creixement de les importacions, tant en volum (+77,8%) com en preus (+29,5%). Per la seva banda, la balança de béns no energètics també va empitjorar i va reduir el superàvit a 340 milions, xifra molt inferior a la de fa un any (2.267 milions).

De fet, el PMI compost de la zona de l’euro va caure al juliol a nivells indicatius de caigudes de l’activitat (49,4 vs. 52,0) a causa del descens a Alemanya (−3,3 punts, fins a 48,0, mínims de 25 mesos), i al fet que a França s’apunta una situació propera a l’estancament (−1,9 punts, fins a 50,6). El PMI també mostra que les pressions alcistes sobre els preus s’han suavitzat, però encara continuen a prop de màxims històrics. La possibilitat d’un tall total en el subministrament de gas rus representa el risc més gran i, per afrontar aquesta eventualitat, la Comissió Europea ha presentat un pla que proposa una reducció del consum de gas del 15% a tots els països de la UE fins al 31 de març, voluntària almenys inicialment. Aquest pla encara ha de ser aprovat pels 27 i Espanya i Portugal ja han mostrat el seu desacord en el fet que la retallada hagi de ser igual a tots els països, independentment de les seves circumstàncies. Per complicar encara més l’escenari, la dimissió del primer ministre d’Itàlia, Mario Draghi, aboca Itàlia a eleccions anticipades (s’especula sobre el 25 de setembre), amb l’augment de risc polític i la incertesa que això implica.

Deteriorament dels indicadors d’activitat dels Estats Units més recents. En l’àmbit del sector immobiliari, els darrers indicadors apunten a un alentiment important del sector (per exemple, compravendes, obra iniciada i visats d’obra) després de l’augment important dels tipus d’interès (el tipus mitjà d’una hipoteca a 30 anys amb tipus fix se situa al voltant del 5,5%, davant del 3,1% del final del 2021). Per la seva banda, l’índex manufacturer de la Fed de Filadèlfia va tornar a caure al juliol, igualant el feble registre del març del 2020. En la mateixa línia, l’índex empresarial PMI compost va caure substancialment, situant-se per sota del límit dels 50 punts (llindar entre la zona expansiva i la recessiva) per primera vegada des de l’esclat de la pandèmia (47,5 punts, 52,3 al juny). Un deteriorament que va estar fortament influenciat per la baixa del component de serveis.