Setmana del 18 al 25 de juliol del 2025*

Segons l’EPA, els ocupats van augmentar en el 2T 2025 en 503.300 persones, un avanç que supera el registre del 2T 2024 (434.700) i la mitjana d’aquest trimestre el 2014-2019 (377.400). D’aquesta manera, la xifra d’ocupats va aconseguir un nou rècord i es va situar en 22,269 milions. En termes desestacionalitzats, l’ocupació continua creixent a un ritme molt dinàmic, un 0,68% intertrimestral, només lleugerament per sota del 0,73% del trimestre anterior. Per part seva, els aturats es van reduir en 236.100 persones, amb la qual cosa la taxa d’atur descendeix fins al 10,3%, la més baixa des del 2008. Tot això en un context de fort augment de la població activa, que va anotar la pujada més forta en un 2T des del 2021 (267.300 persones) (vegeu la Nota Breve).

Els productes nipons seran gravats amb un 15% a partir de l’1 d’agost, una xifra inferior al 25% prèviament amenaçat, però superiors al 10% universal en vigor. El nou aranzel s’aplicarà també a automòbils i components, fins ara penalitzats amb un 25%. L’acord inclou compromisos del Japó per invertir 550.000 milions de dòlars en el sector industrial estatunidenc, així com per augmentar les importacions de productes agrícoles, energètics i equipament de transport. També contempla la reducció de barreres a l’entrada de béns industrials i de consum. Per part seva, les negociacions amb la UE continuen, amb la possibilitat de seguir en la línia de l’acord amb el Japó, tot i que persisteix la incertesa sobre possibles aranzels als productes farmacèutics europeus.

Modesta millora de l’activitat de la zona de l’euro en l’inici del 3T. El PMI compost per a la zona de l’euro va augmentar al juliol 0,4 punts, fins a 51,0 (nivells per sobre de 50 indiquen creixements positius), gràcies, principalment, a la reactivació del sector serveis (+0,7 punts, fins als 51,2), amb un sector manufacturer que es recupera lentament (+0,3 punts, fins als 49,8) i aconsegueix el seu millor moment en tres anys. Els components de preus mostren que es prolonga la moderació de les pressions inflacionistes, tant en manufactures com en serveis. Per països, Alemanya es manté al juliol en terreny de creixements positius (–0,1 punts, fins als 50,3) i aquesta millora podria intensificar-se en els pròxims mesos, gràcies a l’esperat augment de la despesa pública en inversió. Mentrestant, França millora però sense tornar a terreny de creixement (+0,4 punts, fins als 49,6) i la situació es pot complicar en els pròxims mesos per l’augment d’inestabilitat política desfermat després de la presentació del pla d’ajust fiscal del Govern (prop d’un 1,5% del PIB en 2026), que ha elevat la probabilitat que es plantegi una moció de censura.

L’economia dels EUA inicia el 3T amb bon peu, però amb un mapa de riscos desafiador. Al juliol, el PMI compost dels EUA va pujar fins als 54,6 punts, des dels 52,9 del juny, el nivell més alt en el que portem d’any i que indica una acceleració de l’activitat respecte als mesos anteriors. El repunt va ser impulsat pel sector serveis, l’índex dels quals es va elevar a 55,2, mentre que les manufactures van caure a 49,5 punts i van entrar en zona de contracció per primera vegada des de l’abril. Malgrat el creixement, les empreses es mostren cautes amb el futur i citen preocupacions pels aranzels i les barreres comercials. Quant a preus, es van observar fortes pressions inflacionàries: tant en serveis com en manufactures van augmentar els costos de subministraments i els preus de venda, impulsats per aranzels i majors costos laborals. Per part seva, el component d’ocupació va créixer per cinquè mes consecutiu, tot i que amb senyals mixtos: mentre els serveis van continuar contractant amb força, el sector manufacturer va assenyalar reduccions de personal per primera vegada en els últims tres mesos.

Segons el que es preveia, el BCE no va modificar els tipus d’interès (depo en el 2,00%) en la primera reunió sense baixades de tipus des del juliol del 2024. La decisió, unànime, reflecteix el marge de pausa que donen una inflació en l’objectiu (visible en les pròpies dades d’inflació però també en indicadors alternatius, salaris, marges empresarials i projeccions a mitjà termini) i una visió relativament positiva del creixement econòmic (el BCE va destacar dinàmiques de fons favorables darrere de la volatilitat generada pels aranzels i les estadístiques irlandeses), juntament amb la necessitat d’anàlisi davant un mapa de riscos exigent. Amb tot això, el BCE vol «esperar i veure» abans de tornar a moure fitxa. I és que el BCE continua veient un nivell d’incertesa econòmica excepcional, en bona part per les tensions comercials, i vol gestionar aquesta incertesa amb pausa i anàlisi. Per això, Lagarde va reiterar que, de cara a les següents reunions, les decisions dependran de les dades i no hi haurà compromisos amb cap senda de tipus a futur. I, per reforçar el missatge, va acabar la roda de premsa desitjant «unes bones vacances en mode esperar i veure». La reunió va refredar les expectatives dels mercats sobre una possible retallada de tipus al setembre, encara que els inversors continuen cotitzant que la retallada acabi produint-se i el depo baixi a l’1,75% abans d’acabar l’any (vegeu la Nota Breve).

Per una nova pausa de la Fed. Anticipem, i així ho descompten també els mercats financers, que la Fed torni a deixar els tipus d’interès sense canvis (fed funds en el rang 4,25%-4,50%), en la pròxima reunió prevista per al 30 de juliol, allargant la postura de cautela una vegada més en el que va d’any. Les projeccions macroeconòmiques de la reunió del juny van mostrar que, quant a expectatives de tipus d’interès, dins del FOMC hi ha dos grups clars, de gairebé la mateixa grandària: un més caut, que prefereix cap o tan sols una retallada el 2025, i un altre que en projecta dues o fins i tot tres. El grup més acomodatici argumenta que fins ara l’impacte dels aranzels sobre els preus al consumidor ha estat limitat i no hauria de generar efectes de segona ronda, i que, atès que el mercat de treball no es troba en condicions tan sòlides com sembla (per exemple, la taxa de contractacions està en mínims i la creació d’ocupació privada s’ha refredat), és moment de reprendre les baixades de tipus. No obstant això, esperem que el grup més caut s’imposi en aquesta reunió per tres raons: encara falta claredat sobre com, quan i quin serà el nivell d’arribada d’aranzels, i la incertesa sobre l’efecte en preus continua sent elevada; segon, les dades apunten a una economia que es manté resilient, amb una taxa d’atur baixa, i això li permet seguir en pausa; i tercer, encara que l’impacte ha estat limitat, ara com ara, sí que comencen a aparèixer en les dades d’inflació uns primers repunts de preus de béns que podrien estendre’s en magnitud i perímetre, i que dificulten justificar una baixada de tipus.

Geopolítica i bancs centrals marquen el compàs dels mercats. Els inversors van començar la setmana amb un sentiment caut, davant la creixent proximitat de l’1 d’agost, data en què haurien d’entrar en vigor els anomenats aranzels recíprocs dels EUA. No obstant això, l’anunci d’un acord comercial entre els EUA i el Japó (vegeu la secció d’Economia internacional) i les expectatives sobre un possible acord entre els EUA i la UE van desfermar l’apetència pel risc dels inversors en algunes sessions, per després moderar-se cap a finals de la setmana. Així, la borsa estatunidenca va avançar en el conjunt de la setmana, també esperonada pels bons resultats empresarials entre algunes grans companyies, com Alphabet, mentre que les borses europees van tenir un acompliment més dispar: en conjunt, l’STOXX EUR 600 va pujar prop d’un 1%, destacant en positiu les borses espanyola, portuguesa i italiana, però amb un comportament més mixt en els índexs d’Alemanya i França. Per part seva, els tipus sobirans de curt termini van repuntar de la mà d’una lectura hawkish de la reunió del juliol del BCE, mentre que els vaivens del sentiment inversor van temperar el moviment entre els tipus a llarg termini. En el mercat de divises, l’euro es va enfortir enfront dels seus principals parells i va tornar a superar els 1,17 dòlars, retornant a màxims de les últimes dues setmanes. Finalment, en el mercat de matèries primeres, el petroli Brent va continuar fluctuant a prop, però per sota, dels 70 dòlars per barril.