Setmana del 19 al 26 de gener del 2024

Així, en el 4T l’ocupació va créixer a un ritme intertrimestral del 0,6%, després del 0,75% anterior, amb un 2023 que, en conjunt, va tancar amb molt bons resultats: 783.000 ocupats més a finals d’any, davant l’augment de 279.000 del 2022. Per la seva banda, els aturats cauen en 25.000 persones durant el trimestre amb una taxa d’atur que, pràcticament, es manté sense canvis en l’11,8%. En el conjunt del 2023, la caiguda d’aturats puja a 193.000 persones, fet que situa la taxa d’atur en el 12,1%, davant del 12,9% del 2022.

El PIB va créixer en el 4T un 0,8% intertrimestral, per sobre del que s’havia previst i tancant un any en què l’economia nord-americana ha anat batent, trimestre a trimestre, les expectatives. Després d’aquesta dada, el creixement per al conjunt del 2023 va assolir el 2,5%, després de l’1,9% del 2022, clarament per sobre de les previsions que s’estudiaven a inicis del 2023 (0,4% esperat pel consens d’analistes de Bloomberg). La fortalesa exhibida per l’economia nord-americana l’any passat, en un entorn de tipus d’interès elevats, s’ha degut, sobretot, al bon comportament del consum privat, gràcies a la robustesa del mercat laboral i als romanents de l’estalvi embassat durant la pandèmia, i a l’empenta del consum públic. A més, sembla que l’inici del 2024 també serà positiu: l’índex PMI va pujar al gener 1,4 punts, fins als 52,3, gràcies al dinamisme renovat del sector serveis (+1,5 punts, fins a 52,9) i a la recuperació del sector manufacturer, que ja acaricia creixements positius (+2,4 punts, fins a 50,3). En el pla polític, Donald Trump va guanyar les eleccions primàries de New Hampshire amb el 54% dels vots i continua sent el favorit davant de Nikki Haley per liderar el partit republicà a les eleccions presidencials del 5 de novembre (vegeu la Nota Breve).

Reunió de transició del BCE sense canvis en cap instrument de política monetària i amb ajustaments en la comunicació oficial més aviat marginals. El BCE va reiterar la intenció de mantenir els tipus d’interès en els nivells actuals tant com sigui necessari, i Christine Lagarde va precisar que encara és d’hora per discutir sobre retallades de tipus. De fet, Lagarde va defugir parlar d’un calendari i va recordar que segueixen una estratègia de «dependència de les dades». En aquest sentit, la valoració de les últimes dades de preus va ser positiva, però, segons va assenyalar Lagarde, cal avançar més en el procés desinflacionista en curs i, abans de moure fitxa, el BCE vol tenir més confiança en la tornada de la inflació a l’objectiu. Per la seva banda, els mercats van reforçar les seves expectatives de retallades de tipus després de la reunió i, amb un BCE que no va lluitar explícitament contra allò cotitzat pels inversors, van reaccionar assignant una probabilitat propera al 90% per a una primera baixada de 25 p. b. a l’abril (vegeu la Nota Breve).

Els inversors conclouen després de la reunió del BCE i les dades macro dels EUA que l’entorn econòmic continua sent favorable. En el cas de la zona de l’euro, van reaccionar a la reunió del Consell de Govern del BCE amb baixades de tipus al llarg de la corba, enfocats en el missatge de Lagarde que la inflació subjacent mostra una via descendent i diversos indicadors de creixement salarial ja estan baixant. Aquest moviment post-BCE va revertir la tendència prèvia durant la setmana, que va acabar així amb caigudes en la rendibilitat del deute sobirà i uns diferencials de risc plans. També va augmentar la convicció inversora en què la primera baixada de tipus del BCE serà a l’abril, tal com es desprèn de la cotització dels futurs del mercat monetari. Aquest entorn va continuar afavorint els guanys a la borsa, amb un Euro Stoxx 50 que va assolir màxims des de l’any 2000, i avanços en els principals índexs nord-americans explicats, una setmana més, pel bon acompliment de les grans companyies tecnològiques. També la borsa xinesa ha registrat una bona setmana, gràcies a les mesures de suport públiques (prohibició de les vendes en curt, injecció de liquiditat al mercat i retallada a la ràtio de reserves requerides als bancs). Pel que fa al mercat de divises, el dòlar s’aprecia lleugerament davant dels seus principals parells davant la robustesa de l’economia nord-americana i la capacitat de maniobra que això pot suposar per a la Fed, amb un euro que s’havia mantingut pla durant la setmana fins a la reunió del BCE, però que es va depreciar després d’aquesta reunió. Finalment, al mercat de matèries primeres destaca el repunt del cru, amb el barril de Brent de referència a Europa que sobrepassa els 80 dòlars per les tensions al Mar Roig, tot i que la demanda global continua sorprenent a la baixa, i la producció, en particular de països que no són de l’OPEP, a l’alça.

La Fed voldrà moderar les expectatives dels mercats financers sobre les retallades de tipus el 2024. A la reunió del dimecres 31 creiem que la Reserva Federal mantindrà sense canvis els tipus d’interès en l’interval 5,25%-5,50% i que, possiblement, oferirà algunes pistes sobre com pretén dur a terme la retallada dels tipus d’interès el 2024. Els mercats financers anticipen un total de 150 p. b. de retallades en els tipus d’interès en el conjunt del 2024 i assignen una probabilitat al voltant del 50% al fet que la primera baixada sigui al març. Pensem que la Fed voldrà moderar aquesta expectativa (pel que fa a intensitat i fins i tot moment de l’inici) i explicarà que encara no hi ha prou convicció en el fet que la inflació s’hagi de situar aviat i de manera sostinguda en el 2%. En un context en què l’activitat econòmica no dona signes de moderació (el PIB va créixer un 0,8% intertrimestral en el 4T 2023 i el 2024 ha arrencat amb bon peu, vegeu la secció d’Economia internacional), el mercat laboral es manté tensionat i a la inflació li costa baixar del 3%, la Fed té arguments per, si més no, ser prudent.