Setmana del 22 al 29 de novembre del 2024

L’índex de producció del sector serveis va avançar el 5,7% interanual al setembre, fet que suposa una forta acceleració respecte al 3,1% de l’agost i un tancament del 3T en una mitjana del 3,7%. En termes intermensuals (corregit d’efectes estacionals i de calendari), l’avanç va ser del 2,3%. Les pernoctacions hoteleres van avançar un 4,7% interanual a l’octubre, i van superar la mitjana del 3T (2,5%) en una dada que reflecteix la robustesa del sector turístic i la tendència cap a creixements més intensos fora de temporada. Les pernoctacions van avançar, sobretot, impulsades per les internacionals (+6,7% interanual), ja que les domèstiques es van mantenir planes (+0,1% interanual). Per part seva, la variació mensual de l’índex de comerç al detall en termes reals es va mantenir plana a l’octubre. Tot i això, l’índex sense estacions de servei va créixer el 0,1% intermensual amb un contrast clar entre la caiguda intermensual del 0,5% en alimentació i l’avanç del 0,4% intermensual en la resta de béns.

La inflació general a Espanya augmenta fins al 2,4% interanual al novembre, però la subjacent s’estabilitza. La inflació general va pujar 6 dècimes al novembre fins a situar-se en el 2,4% interanual i la inflació subjacent va caure 1 dècima fins al 2,4% interanual, segons l’indicador avançat de l’IPC publicat per l’INE. La pujada de la inflació general es deu principalment al comportament dels preus de l’electricitat i dels carburants. Tant la dada d’inflació general com la d’inflació subjacent se situen per sota del rang esperat per CaixaBank Research a l’escenari vigent elaborat al setembre (vegeu la Nota Breve).

D’una banda, la confiança empresarial (índex Ifo) a Alemanya incideix en la delicada situació del país, en caure al novembre 0,8 punts, fins a 85,7 (100 és el llindar que indica creixements propers a la mitjana). De l’altra, l’índex de sentiment econòmic de la zona de l’euro amb prou feines es va recuperar el novembre de les caigudes dels mesos previs, en pujar només 0,1 punts, fins a 95,8, resultat que s’explica per la caiguda a Alemanya (–1,3 punts, fins a 88,8) i, en menor mesura, d’Itàlia. A França recupera part de la forta reculada del mes previ, però es manté clarament per sota del llindar de 100. Al mateix informe es publiquen les expectatives de preus, que pugen de forma generalitzada, sobretot entre els consumidors, cosa que reflectiria que, a curt termini, no veurem millores significatives en inflació. En aquest sentit, la inflació de la zona de l’euro va pujar al novembre 0,3 p. p., fins al 2,3% interanual, a causa del menor ritme de caiguda del component d’energia (–1,9% vs. –4,6% interanual d’octubre), mentre que la inflació nucli es manté –per tercer mes consecutiu– en el 2,7% interanual, sostinguda per una inflació en serveis ancorada en valors elevats (3,9% interanual vs. 4,0% del mes anterior). Aquesta evolució reforça la perspectiva que el BCE faci una nova retallada de tipus gradual al desembre (–25 p. b.) (vegeu la Nota Breve).

Als EUA la rendibilitat dels treasuries va caure durant la setmana després de l’anunci de Trump que designarà Scott Bessent, considerat relativament ortodox en el pla fiscal, secretari del Tresor. D’altra banda, les dades macro conegudes durant la setmana, que van mostrar tant la resiliència del cicle d’activitat com la resistència a la baixa de la inflació, haurien de facilitar el gradualisme de la Fed en les baixades de tipus que diversos membres van defensar en la passada reunió, segons hem conegut a les actes publicades aquesta setmana. A la zona de l’euro també va caure la rendibilitat dels bons sobirans. Les enquestes de clima empresarial i confiança del consumidor conegudes en la setmana continuen mostrant una acusada debilitat als països del nucli, mentre que els diversos membres del BCE que s’han pronunciat durant la setmana han mostrat una important divergència en els seus missatges respecte a la rapidesa i el nivell d’arribada d’aquest cicle de baixades, apuntant a tensions al si del Consell de Govern de la institució el 2025. A més, la crisi pressupostària francesa ha generat una elevada volatilitat en la seva prima de risc, que ja se situa 10 p. b. per sobre de l’espanyola i en algun moment superant la grega. Després del suport de la Comissió Europea al pla pressupostari del Govern, aquest ha d’aprovar ara els pressupostos en un Parlament en què no té majoria i poc disposat a aprovar la consolidació fiscal plantejada pel Govern (d’un 1,2% del PIB). Les diferències polítiques podrien acabar en una moció de censura al Govern i la manca de pressupostos podria suposar eventualment disrupcions en el funcionament normal de l’Administració. La renda variable també ha continuat cotitzant aquesta divergència a banda i banda de l’Atlàntic, amb els índexs nord-americans acumulant pujades en la setmana, davant les caigudes dels europeus. Pel que fa als emergents, les caigudes dels índexs agregats es van deure a la debilitat de la borsa brasilera, on el pla de consolidació fiscal del Govern no ha convençut els inversors, en un context de depreciació de la divisa (–3,5% davant el dòlar durant la setmana) i elevades pressions inflacionàries que demandarà un major enduriment monetari. Respecte a la resta de divises, debilitat generalitzada del dòlar, en particular davant l’euro i el ien, que s’enforteix després de la publicació d’uns indicadors avançats de preus que, si es confirmessin, pressionarien el Banc del Japó per a noves pujades de tipus (actualment, els implícits del mercat monetari cotitzen amb una probabilitat del 60% una pujada de 25 p. b.). Finalment, al mercat de matèries primeres, el petroli acumula caigudes durant la setmana després de la reducció del risc geopolític al Pròxim Orient amb l’alto el foc acordat entre Israel i Hezbol·là.