Setmana del 23 al 29 de maig del 2022

Així, l’índex de comerç al detall va registrar un augment notable del 5,3% intermensual (4,1%, si excloem les estacions de serveis), després de la caiguda intensa del març (–4,3% intermensual). Amb tot, l’índex encara s’emplaça un 2,5% per sota del nivell mitjà del 2019. Per la seva banda, les pernoctacions hoteleres van mantenir una tònica de recuperació intensa i a l’abril es van multiplicar per sis respecte a l’any anterior, quedant-se ja només un 6% per sota del nivell del 2019, quan en el 1T eren un 22% inferiors. Bona part d’aquesta recuperació recau en les pernoctacions realitzades per espanyols, que ja es troben, fins i tot, un 1% per sobre de les del 2019, alhora que les d’estrangers escurcen la seva distància als nivells del 2019 a l’11%, quan en el 1T se situaven un 27% per sota.

Els principals indicadors de confiança empresarial de maig mostren que el deteriorament de l’activitat arran de la guerra a Ucraïna podria no ser tan intens en el 2T 2022 com es va témer al principi. Així, l’Ifo alemany aconsegueix fins i tot pujar (+1,1 punts, fins als 93,0 punts, si bé encara per sota de la mitjana de 96,8 dels últims 12 mesos) i el PMI de la zona de l’euro registra una modesta caiguda (–0,9 punts, fins als 54,9 punts, encara lluny dels 50 punts que solen delimitar la zona expansiva de la recessiva). Tot i això, l’anàlisi per components aconsella no ser massa optimista de cara als propers mesos. Els components de comandes cauen amb força, el sector de la construcció acusa l’escassetat de certs materials i el comerç al detall pateix l’impacte de la pujada de preus. De fet, el PMI assenyala que els costos assumits i repercutits per les empreses, tant en manufactures com en serveis, segueixen marcant nous màxims i confirma que les tensions inflacionistes són lluny de remetre a curt termini.

Els indicadors d’activitat dels EUA es debiliten en el 2T, tot i que encara s’emplacen en nivells expansius. Al maig, l’índex de sentiment empresarial PMI va tornar a baixar, fins als 53,8 punts (56,0 a l’abril), a causa del deteriorament tant del component de serveis com de manufactures. En tots els casos, però, els índexs continuen situats per sobre dels 50 punts, fet que sol ser indicatiu d’avenços positius de l’activitat econòmica. Tot i això, l’enquesta mostra un debilitament de les perspectives sobre la demanda, així com una tensió contínua en els preus dels subministraments. D’altra banda, en l’àmbit del mercat immobiliari, mentre els preus continuen marcant avenços significatius, sembla que les vendes comencen a acusar l’impacte de la pujada dels tipus d’interès.

Després de diverses jornades en vermell, els mercats van tancar amb avenços a la majoria dels actius financers la setmana passada. El sentiment de l’inversor es va veure afavorit pels senyals de resistència en algunes enquestes empresarials, així com pels resultats sòlids d’algunes empreses del sector al detall als EUA i del tecnològic a la Xina. No obstant, potser el factor determinant va ser en mans dels bancs centrals, que, malgrat mantenir la narrativa hawkish, van donar més claredat sobre el possible curs de la política monetària. En aquest sentit, la presidenta del BCE, Christine Lagarde, va assenyalar que espera que les compres netes cessin «molt aviat» en el 3T, cosa que permetria l’inici del cicle de pujades en els tipus oficials al juliol, amb la intenció que el context de tipus nominals negatius finalitzi al setembre. Per part seva, les actes de la Fed van confirmar la seva determinació per fer front a l’alta inflació (vegeu la notícia següent). Als mercats, les borses internacionals van avançar de forma notable, l’euro va recuperar part de les pèrdues respecte al dòlar, mentre que la rendibilitat dels bons sobirans es va mantenir estable. Mentrestant, el preu del petroli va repuntar, afectat per la disminució d’existències als EUA a les portes de la temporada estiuenca (driving season). Finalment, els bancs centrals d’Israel, Nova Zelanda i Corea del Sud van acordar noves pujades de tipus, i a Rússia es va anunciar una retallada en el tipus de referència de 300 p. b. fins a l’11%.

Els membres de la Reserva Federal, units contra la inflació. Les actes de la darrera reunió de la Fed (4 de maig) publicades la setmana passada van mostrar que tots els membres coincidien a valorar l’economia dels EUA com a molt forta, el seu mercat laboral com a extremadament tensionat i la inflació com a preocupant. En aquest sentit, la decisió de pujar els tipus d’interès a 50 p. b. fins a l’interval 0,75%-1,00% també va ser unànime i gairebé tots els membres es van mostrar favorables a fer augments similars en les properes dues reunions (juny i juliol). Aquesta unanimitat també va ser visible als plans per reduir el balanç a un ritme mensual de, com a màxim, 47.500 milions de dòlars durant tres mesos i de 95.000 milions en endavant. Les actes van mostrar com alguns membres veien amb bons ulls, a més de deixar vèncer els treasuries i MBS al seu venciment, fer activament vendes d’MBS per poder assolir aquests límits mensuals, tot i que més endavant, en el procés de reducció de balanç.