Setmana del 23 al 30 d’octubre del 2026

El PIB va créixer un 0,6% intertrimestral en el 3T 2026 (el 2,7% interanual), un registre notable, tot i que 0,1 p. p. inferior al del trimestre anterior. La demanda interna es manté com el principal motor de creixement i aporta 0,5 p. p. al creixement intertrimestral del PIB, amb contribucions positives en totes les seves subcategories (consum privat, inversió i consum públic). Al seu torn, la demanda externa aporta 0,1 p. p. al creixement, gràcies a un avanç de les exportacions una mica més intens que el de les importacions (l’1,3% enfront de l’1,1%). La dada de creixement ha estat en consonància amb el que es preveu i consolida la visió que l’economia es manté en una bona inèrcia de creixement malgrat la incertesa geopolítica global.

El PIB de la zona de l’euro va créixer un 0,4% intertrimestral en el 3T 2026 (vs. el 0,6% anterior), amb una dada menys distorsionada que en els trimestres previs pel creixement d’Irlanda (+5,5% intertrimestral vs. +10,2% anterior). Exclosa Irlanda, el creixement de la zona de l’euro s’hauria situat al voltant del 0,2% (vs. el 0,3% anterior), la qual cosa confirma un modest alentiment de fons en la segona meitat de l’any. Per països, l’evolució va ser heterogènia: França va decebre en caure (–0,1%), Alemanya va créixer un 0,2%, Itàlia es va estancar i Espanya va mantenir el dinamisme més elevat (+0,6%) entre les grans economies (vegeu la secció d’Economia espanyola). El xoc energètic provocat pel conflicte al Pròxim Orient està afectant principalment la inversió i les exportacions, mentre que el consum continua mostrant una certa resistència. De cara al 4T, les enquestes ofereixen senyals mixtos per països, amb un deteriorament a França i una major fortalesa a Alemanya. En conjunt, l’escenari apunta a una desacceleració en el tram final del 2026, seguida d’una recuperació gradual el 2027, a mesura que es redueixi l’impacte energètic, tot i que els riscos romanen esbiaixats a la baixa.

El BCE va mantenir els tipus d’interès (depo en el 2,50%) en una decisió unànime i que, sense deixar d’apuntar a una pròxima pujada de tipus al desembre, va reflectir la voluntat de no precipitar l’enduriment monetari. Això reflecteix un equilibri entre múltiples factors: des de la prolongació del xoc energètic fins a l’absència d’efectes de segona ronda (feedback entre preus, salaris i marges empresarials), passant per l’enduriment de les condicions financeres patit pels mercats en els últims mesos i que contribueix a la lluita del BCE contra la inflació. Així mateix, preguntada per les tensions en la prima de risc de França, Lagarde va mantenir la distància habitual i va recordar que el BCE té eines per combatre tensions indesitjades i no justificades pels fonaments macroeconòmics. Amb tot, la notícia més destacada del dia va ser la sortida prematura de Christine Lagarde, que va anunciar que deixarà el càrrec a principis de febrer (uns vuit mesos abans que venci el seu mandat). El canvi de lideratge al capdavant del BCE no hauria d’alterar les perspectives per als mesos següents i, de fet, després de la reunió, els mercats cotitzen una senda de tipus similar a la dels dies previs: un increment de tipus al desembre (depo al 2,75% amb una probabilitat cotitzada del 80%) i uns altres dos augments més el 2027, que deixarien el depo en el 3,25% (vegeu la Nota Breve).

La Fed posa fre, però no canvia de rumb. Després de la pujada del setembre, el FOMC va mantenir els tipus fed funds a l’octubre en el rang 3,75%-4,00%, tot i que dos membres ja van defensar una nova pujada. Segons va explicar Warsh, la pausa obeeix, sobretot, al fet que en la reunió del desembre comptaran amb més informació per avaluar millor la transmissió de l’enduriment acumulat, i va assegurar que «la Fed continua preparada per actuar conforme ho requereixin les circumstàncies». La Fed considera que l’economia continua forta, amb un consum i una inversió dinàmics, i que una major productivitat permet créixer més sense generar necessàriament sobreescalfament. La inflació continua sent elevada i representa el principal desequilibri. D’altra banda, la pujada de setembre ja es fa notar en les condicions financeres que, malgrat continuar sent acomodatícies, s’han endurit des de l’agost, la qual cosa dona marge a la Fed per esperar. Warsh també va assenyalar que els majors tipus també estan afectant la inversió en IA, fent que els inversors discriminin més entre projectes i emissors. La decisió de desembre continua oberta, tot i que amb una pujada com a escenari central (vegeu la Nota Breve).

Les pauses hawkish dels bancs centrals i els renovats dubtes sobre la despesa en IA afavoreixen la rotació en els mercats. Malgrat mantenir els tipus sense canvis, Fed i BCE van deixar oberta la porta a noves pujades, mentre que el Banc del Japó (BoJ) també va endurir lleugerament el seu missatge. Amb tot, les expectatives de tipus es van moderar, especialment als EUA, on el mercat va passar a descomptar gairebé dues pujades en els pròxims 12 mesos, enfront de prop de tres a l’inici de la setmana. Els treasuries van recollir aquest moviment, així com una certa cerca de refugi des de la renda variable, amb caigudes de rendibilitat més intenses en els trams curts. En borsa, la pròxima sortida a borsa d’Anthropic, els mals resultats en algunes empreses de software i els anuncis de més inversió per part de les grans tecnològiques van elevar la volatilitat i van afavorir una rotació de carteres. Els hiperescaladors van cedir durant la setmana i les grans tecnològiques van patir especialment cap al final, tot i que el Nasdaq encara acumulava guanys al tancament del dijous. En contrast, l’S&P 500 equiponderat va avançar i les borses europees, menys exposades a la tecnologia, van tenir un millor comportament. L’IBEX 35 va ser l’excepció i va registrar pèrdues lleugeres, llastat pel Santander, afectat tant per uns resultats que no van convèncer al mercat com per l’enfonsament dels actius brasilers després de la victòria de Lula. En divises, l’euro es va afeblir després d’uns PMI d’octubre més fluixos del que s’esperava, mentre que el dòlar va guanyar terreny en termes efectius, en bona part a causa de l’enfonsament del real brasiler durant la setmana (més d’un 7,0% enfront del dòlar), i el ien va trobar un cert suport en el to del BoJ després d’una setmana de feblesa. Respecte als mercats d’energia, el Brent va protagonitzar una setmana bastant volàtil, en consonància amb els vaivens mostrats en les trobades diplomàtiques entre els EUA i l’Iran, mentre que el gas TTF va mostrar un comportament clarament a l’alça, en cotitzar l’impacte de les reduïdes reserves de gas a Europa davant la temporada d’hivern, en un context d’interrupcions d’oferta noruega, problemes amb els subministraments de Qatar i la competència asiàtica pel GNL.