Setmana del 24 al 30 de gener del 2022

L’activitat econòmica va créixer un 2,0% intertrimestral en el 4T 2021, un registre inferior al del trimestre anterior (2,6%) però superior al previst per CaixaBank Research (1,4%). En termes interanuals, l’avanç va ser del 5,2% i en relació amb el nivell prepandèmia (4T 2019) el PIB encara se situava un 4,0% per sota d’aquesta xifra. Amb la dada del tancament del 2021, el PIB va créixer un 5,0% en el còmput anual del 2021, després d’una caiguda propera a l’11% el 2020. Per components de demanda, el fort avanç intertrimestral del PIB s’explica pel creixement de la inversió i de les exportacions. En concret, la inversió va avançar el 4,9% intertrimestral, impulsada, sobretot, per la inversió en equipament. També va destacar la contribució positiva de la variació d’existències, que pot estar reflectint la preferència de les empreses d’acumular estocs d’inventaris per fer front a les dificultats de les cadenes de subministraments. Alhora, les exportacions van créixer un notable 6,5%, gràcies al fortíssim avanç de les exportacions de serveis (33%), que ja s’emplaçaven tan sols un 5,1% per sota del nivell del 4T 2019, quan tan sols fa dos trimestres estaven un 42,8% per sota del nivell de referència precrisi. Sens dubte, la recuperació del sector turístic està molt lligada al bon comportament del component. En contraposició, el consum privat va decebre, amb una caiguda de l’1,2% intertrimestral, frenat pel context epidemiològic i l’elevada inflació (vegeu la Nota Breve).

L’indicador de sentiment del consumidor es va recuperar fins als –17,7 punts al gener (–19,2 al desembre), beneficiant-se d’una valoració més positiva de la situació econòmica del país, de la situació financera de les famílies i de l’expectativa de fer compres importants els propers 12 mesos. Per contra, l’indicador de clima econòmic es va reduir lleugerament al gener, com a conseqüència d’un deteriorament del sentiment a la indústria manufacturera i de serveis, i malgrat la millora al sector de la construcció i del comerç. En la mateixa línia, l’índex de sentiment de la indústria també va disminuir el primer mes de l’any, a causa d’unes pitjors expectatives de producció els propers tres mesos.

A la reunió de la setmana passada, la Reserva Federal va mantenir el tipus d’interès de referència objectiu en l’interval 0,00%-0,25%, però va deixar molt clar que, en absència de sorpreses, al març farà la primera pujada de tipus. La majoria dels membres del FOMC creuen que la situació en tots dos objectius del mandat (estabilitat de preus i plena ocupació) justifiquen una retirada de la política monetària ultraacomodatícia i iniciar aviat un cicle de pujades de tipus. Així, no només la Fed iniciarà les pujades de tipus, sinó que a principis de març ja s’haurà finalitzat el procés de tapering (cessament de les compres netes d’actius). Així mateix, en aquesta propera reunió és possible que s’ofereixin més indicacions sobre com i quan serà la reducció del balanç de la Fed, tema sobre el qual es va començar a discutir en aquesta reunió (vegeu la Nota Breve). El BCE, per part seva, es reunirà aquesta setmana i no preveiem canvis en les seves eines de política monetària. No obstant això, és probable que Christine Lagarde ofereixi un to més positiu sobre el creixement econòmic i una mica més preocupant sobre la inflació (ateses les tensions geopolítiques al voltant d’Ucraïna), tot i que mantindrà el discurs que és molt improbable que hi hagi pujades de tipus el 2022 si no s’observa un progrés més gran en l’evolució dels salaris (vegeu la Nota Breve).

Una altra setmana de més volatilitat. Com ja és costum en aquest nou any, els mercats van viure una setmana de forts alts i baixos, amb el focus posat en la direcció de la política monetària, l’escalada de riscos geopolítics, les dades econòmiques i la publicació de resultats empresarials. Sens dubte, el tema dominant va ser el to hawkish de la Fed, factor que es va transmetre en un aplanament de la corba del Tresor nord-americà i una apreciació del dòlar. A Europa, els tipus del deute sobirà es van estabilitzar, fins i tot a Itàlia, on el Parlament escollia nou president. Pel que fa a les borses, les fortes caigudes d’inici de setmana es van veure atenuades per dades econòmiques sòlides i per compres buy the dip, tot i que no prou per evitar un balanç negatiu en la majoria dels índexs. Per la seva banda, el preu del Brent va arribar a cotitzar fins a 90 dòlars per barril, en un context d’incertesa al voltant del conflicte a Ucraïna. A Rússia, la borsa ja acumula una caiguda del 8% des de l’inici de l’any, mentre que el ruble s’ha depreciat un 4% respecte al dòlar.