Setmana del 25 al 31 de gener del 2021

El mercat laboral espanyol va mostrar un comportament positiu en el 4T 2020, tot i que continua afectat per la situació derivada de la COVID-19. El nombre d’hores treballades va augmentar un 10,1% intertrimestral (–6,1% interanual) i l’ocupació es va incrementar en 167.000 persones (0,9% intertrimestral, –3,1% interanual), de manera que es va situar en els 19,3 milions. Aquesta xifra d’ocupació inclou els treballadors en ERTO, considerats com a ocupats en existir una garantia de reincorporació al lloc de treball. Per la seva banda, el nombre d’aturats es va situar en 3,7 milions (–0,1% intertrimestral) i la taxa d’atur es va reduir lleugerament, fins al 16,1% (–0,2 p. p.), en el 4T 2020. No obstant això, l’alt impacte de la pandèmia en el mercat laboral s’observa en les dades de la mitjana de l’any 2020: l’ocupació va baixar en 577.000 persones alhora que va disminuir la població activa en 294.000 persones, i la taxa d’atur es va situar en el 15,5%, +1,4 p. p. per sobre de la del 2019 (vegeu la Nota Breve per a més detalls).

Lleu pujada de la inflació espanyola al gener. L’IPC va registrar una variació interanual del 0,6% al gener (–0,5% al desembre). Destaca la pujada dels preus de l’electricitat i dels preus de l’alimentació, que registren una evolució positiva més marcada que l’observada fa un any. D’altra banda, l’INE va publicar també per primera vegada l’indicador avançat de la inflació subjacent. Si es confirma la dada avançada, la inflació subjacent pujaria 5 dècimes enfront del registre del desembre (0,1% interanual), situant-se en el 0,6% i igualant així la inflació general (vegeu la Nota Breve per a més detalls).

L’any 2020 acaba una mica millor del que es preveia en els principals països de la zona de l’euro. Així, segons les dades d’INSEE, el PIB de França, tot i les restriccions a la mobilitat, va caure un 1,4% intertrimestral en el 4T 2020. Es tracta d’un descens molt menor al produït en el 2T, en el primer confinament (–13,7%), i també menor a les expectatives del consens d’analistes. Aquesta dada reflecteix unes restriccions més focalitzades i una millor adaptació a aquestes restriccions per part de l’economia. Per components, el consum privat es va contraure, però tant la inversió com la demanda externa van contribuir de manera positiva al creixement. En el conjunt del 2020 el creixement francès va quedar en un –8,3%. A Alemanya, les xifres van ser fins i tot millors: el PIB va evitar la contracció i va créixer un 0,1% intertrimestral en el 4T. El 2020 la caiguda del PIB va ser del 5,3%. Tot i que les dades de l’últim trimestre del 2020 hagin sorprès en positiu en aquests dos països, és probable que el creixement en el 1T 2021 sigui menor del que s’esperava. El tensionament del sistema sanitari i la incidència de casos de COVID-19 en els principals països europeus les darreres setmanes ha comportat unes restriccions a la mobilitat una mica més estrictes de les que estimàvem en un principi. En aquest sentit, el deteriorament de l’ESI, un índex de sentiment empresarial elaborat per la Comissió Europea, que va caure des del 92,4 al desembre fins al 91,5 al gener, ja apunta a una contracció de l’activitat econòmica al principi del 2021.

El PIB nord-americà es va contraure un 3,5% el 2020, després d’un avanç correcte en el tram final de l’any. Es tracta d’una caiguda anual substancialment superior a la del 2009 (–2,5%), la qual cosa mostra el fort impacte que la pandèmia ha exercit sobre l’activitat econòmica nord-americana. No obstant això, en la segona meitat de l’any passat, el PIB ja creixia a taxes positives després del fort enfonsament en el 2T 2020. En concret, en el 4T 2020, el PIB va créixer un 1,0% respecte al trimestre anterior (4,0% anualitzat). Es tracta d’una taxa de creixement significativa i que va seguir a l’excepcional avanç en el 3T (+7,5% intertrimestral), després de la forta contracció en el 2T (–9,0% intertrimestral). Amb aquests dos trimestres amb taxes intertrimestrals positives, la taxa d’avanç interanual es va situar en el –2,5% en el 4T, encara en terreny contractiu, però clarament per sobre de la taxa del 2T (–9,0% interanual). De cara al 1T 2021, els indicadors d’activitat recents continuen mostrant una economia que està resistint millor que la majoria d’avançades europees, tot i que els nous rebrots i les noves variants de virus podrien refredar-ne la recuperació (vegeu la Nota Breve per a més detalls).

El 2020, Mèxic pateix una caiguda del PIB superior al 8%. La dada preliminar de creixement del 4T 2020 indica que el PIB va créixer un 3,1% intertrimestral (–4,5% interanual), davant del 12,1% intertrimestral del 3T. En el seu conjunt, 2020 es tanca amb un descens del PIB del 8,3%. Es tracta d’una xifra que confirma les dificultats per consolidar la recuperació en un país amb una incidència elevada de la pandèmia i un dels que ha gaudit de menys suport per part de la política econòmica a l’Amèrica Llatina.