Setmana del 25 d’octubre a l’1 de novembre del 2021

L’activitat econòmica va augmentar un 2,0% intertrimestral en el 3T (2,7% interanual), un registre superior al del trimestre anterior (de l’1,1%), però inferior al previst (3,0% segons CaixaBank Research). D’aquesta manera, el PIB se situava en el 3T un 6,6% per sota del nivell prepandèmia. La lectura de la dada trimestral presenta clarobscurs. D’una banda, el consum privat es va mostrar més feble del que s’esperava (−0,5% intertrimestral), especialment si tenim en compte l’auge que va mostrar el turisme domèstic i l’evolució favorable de l’ocupació durant la temporada estiuenca. En contraposició, les exportacions van augmentar un notable 6,4% intertrimestral, impulsades principalment per la recuperació de les vendes a l’exterior del sector serveis (+24,4% intertrimestral). Les importacions, per la seva banda, van tenir un comportament molt més mesurat i van avançar el 0,7% intertrimestral. En conjunt, la demanda externa va realitzar una contribució d’1,8 p. p. al creixement intertrimestral del PIB, davant de l’aportació de 0,2 p. p. de la demanda interna. De cara a futur, la previsió per al 4T 2021 està envoltada d’un grau molt elevat d’incertesa, derivada de l’impacte que tindrà el fort repunt de la inflació sobre el consum així com per l’efecte de les problemàtiques en les cadenes de subministraments globals sobre el sector manufacturer (vegeu la Nota Breve).

L’avanç es va situar en el 2,9% intertrimestral (4,2% interanual), fet que va emplaçar l’economia un 3,1% per sota dels nivells prepandèmia. Els indicadors més recents continuen mostrant avanços notables de l’activitat. Així, les vendes al detall del setembre van consolidar el moviment de recuperació i els índexs de confiança es van mantenir en nivells satisfactoris a l’octubre. D’altra banda, el dèficit públic s’havia reduït fins al 2,9% del PIB els nou primers mesos de l’any (–3,5% el mateix període de l’any anterior), amb un creixement dels ingressos de l’any del 6,9% interanual i de les despeses del 5,3%. En aquest context, el Parlament del país rebutjarà la proposta de Pressupostos de l’Estat per al 2022, fet que podria comportar eleccions anticipades a principis del 2022 en duodècimes, això és que de manera mensual només es podria disposar de la dotzena part del pressupost executat l’any anterior (del 2021 en aquest cas).

L’activitat econòmica de la zona de l’euro va avançar considerablement en el 3T (2,2% intertrimestral i 3,7% interanual), afavorida per una campanya d’estiu que es va poder fer amb menys restriccions. Per països (i en termes intertrimestrals), els creixements de França i Itàlia es van situar per sobre del previst: 3,0% i 2,6%, respectivament. Per contra, Alemanya i Espanya van avançar menys del que s’esperava: 1,8% i 2,0%, respectivament (vegeu la notícia a la secció d’Economia espanyola). Per als propers trimestres, creiem que el ritme de creixement es desaccelerarà substancialment pels problemes de subministraments derivats dels colls d’ampolla globals. El desajust que s’està vivint entre oferta i demanda també s’està traslladant a la inflació, que es va situar en el 4,1% a l’octubre, màxim de la sèrie, només igualat al juliol del 2008. La inflació subjacent, per la seva banda, va augmentar 0,2 p. p., fins al 2,1% (vegeu la Nota Breve).

Després de la reunió de dijous passat, el BCE no va modificar ni els tipus d’interès oficials ni el ritme de compra d’actius del PEPP i l’APP. La seva visió per al conjunt de l’economia va continuar sent positiva, amb una recuperació de l’activitat econòmica robusta, tot i que amb menys momentum que els trimestres anteriors, en part per les disrupcions en l’oferta que «ennuvolen» les perspectives per als propers trimestres. Pel que fa a la inflació, Lagarde va explicar que se situa en nivells elevats per motius temporals que s’haurien d’esvair al llarg del 2022. En concret, va enumerar els preus energètics, els efectes de base i els colls d’ampolla, la persistència dels quals està sorprenent al BCE. En aquest context, el BCE va interpretar que la inflació es mantindrà per sota del 2% a mitjà termini, per la qual cosa continua sent necessari oferir un entorn financer favorable per esperonar la recuperació econòmica i el mercat laboral (vegeu la Nota Breve). Aquesta setmana, l’atenció se centrarà en la reunió de la Reserva Federal, on és probable que s’anunciï l’inici del tapering, la reducció del ritme de compres d’actius (vegeu la Nota Breve).

Els inversors anticipen la pujada dels tipus d’interès en les economies avançades. A la vista de les darreres dades d’inflació (vegeu les seccions d’Economia espanyola i internacional), i influïdes pels missatges llançats pel Banc del Canadà i el Banc d’Anglaterra durant la setmana (tots dos en clau hawkish), els inversors van anticipar que la resposta de les autoritats monetàries a l’escenari d’inflació encara creixent es produirà abans del previst. Aquesta circumstància va provocar l’augment generalitzat dels tipus d’interès del deute a curt i mitjà termini. Als mercats de renda variable, els principals índexs borsaris van concloure la setmana amb pocs guanys, en part a causa de l’augment d’empreses que han anunciat revisions a la baixa dels seus beneficis en el 4T, motivats pels retards en les cadenes de producció globals. Al mercat de matèries primeres, el preu del barril de Brent va aturar l’escalada de les setmanes anteriors davant l’augment dels inventaris als EUA i el possible retorn de la producció iraniana als mercats internacionals. Tot i això, el preu del Brent (84 dòlars per barril) es troba en nivells màxims des del 2018. De la mateixa manera, el preu del gas natural (de referència a la zona de l’euro) va baixar prop d’un 25% després de les declaracions de Putin en què anunciava que Gazprom començarà a bombar gas natural per a l’emmagatzematge europeu a partir del novembre.