Setmana del 26 d'abril al 2 de maig del 2021

El PIB va caure un 0,5% intertrimestral, i es va situar un 9,4% per sota del nivell precrisi (4T 2019). Per components de demanda, la caiguda va ser deguda, principalment, a la reculada del consum privat i de la inversió (–1,0% i –1,9%, intertrimestral, respectivament). Per contra, el consum públic va mantenir la tònica positiva dels trimestres anteriors i va créixer un 0,5% intertrimestral, mentre que la demanda externa també va contribuir en positiu a causa d’una caiguda de les importacions molt superior a la de les exportacions (vegeu la Nota Breve). De cara al 2T, esperem una millora de l’activitat econòmica, afavorida pels avenços en la campanya de vacunació i l’aixecament de nombroses restriccions en vigor. En aquest sentit, l’indicador CaixaBank de consum va millorar en el mes d’abril: amb una caiguda del 3% en la mitjana de les quatre primeres setmanes del mes respecte als nivells pre-COVID, davant del –8% en la mitjana del 1T 2021 (vegeu el Monitor de consum).

El PIB va caure un 3,3% intertrimestral en el primer trimestre de l’any, després del lleu avanç en el 4T 2020 (+0,2%). En termes interanuals la caiguda va ser del 5,4%. De cara a aquest 2T, i després de l’aixecament de nombroses restriccions, esperem una millora substancial de l’activitat. En aquest sentit, la confiança dels consumidors i la de les empreses van millorar considerablement a l’abril. En la mateixa línia, l’indicador d’activitat diària elaborat pel Banc de Portugal apunta que a finals de març l’activitat ja havia rebotat als nivells de desembre.

L’augment de casos de COVID-19 i l’enduriment de les restriccions i els retards en el procés de vacunació van provocar una caiguda del PIB en el 1T 2021 del 0,6% intertrimestral i de l’1,8% en termes interanuals (–0,7% intertrimestral i –4,9% interanual en el 4T 2020). Malgrat aquest inici d’any feble, les perspectives per als propers mesos són molt més positives, si s’ha de jutjar per la favorable evolució dels indicadors d’alta freqüència i la recuperació que continuen mostrant els indicadors d’opinió a l’abril. De fet, l’índex de sentiment econòmic de la zona de l’euro elaborat per la Comissió Europea va registrar un increment notable, aconseguint màxims des del setembre i en referències compatibles amb creixements positius de l’activitat (+9,4 punts, fins a 110,3). Pel que fa a l’evolució dels preus, el component energètic continua pressionant la inflació a l’alça, tant a Espanya com en el conjunt de la zona de l’euro, i, a l’abril, l’índex general es va situar en el 2,2% i l’1,6%, respectivament (1 p. p. i 0,3 p. p. per sobre dels registres del març) (vegeu la Nota Breve).

La institució monetària va mantenir sense canvis la seva política d’estímuls: el tipus oficial en l’interval 0,00%-0,25% i les compres d’actius a un ritme mensual de 80.000 milions de dòlars en treasuries i 40.000 milions en MBS. Tot i reconèixer el bon moment de l’economia nord-americana, la Fed va reiterar que la recuperació és encara incompleta, especialment en el mercat laboral. Per la seva banda, el repunt de la inflació continua sent percebut com «transitori», de manera que no esperem canvis en termes de política monetària. En aquest sentit, el president Powell va ser clar i directe en dir que «encara no és el moment» de parlar d’una reducció en les compres d’actius. També va recordar que qualsevol canvi serà comunicat amb antelació i serà acordat sota un criteri de dependència de les dades econòmiques. La nostra visió és que, a les reunions de juny o setembre, amb la vacunació més avançada, i coincidint amb reunions en què la institució actualitza el seu quadre de previsions macroeconòmiques, la Fed tindrà millor visibilitat per començar a avaluar el recalibratge de la seva política monetària (vegeu la Nota Breve).

La situació és bona, però el mercat pateix de mal d’alçada. El sentiment inversor ha millorat de la mà de les bones dades econòmiques, les expectatives de nous estímuls fiscals i els resultats empresarials, amb 9 de cada 10 companyies de l’S&P 500 superant les previsions. No obstant això, les valoracions borsàries i els problemes de producció per la interrupció de subministraments continuen provocant certa cautela, fet que ha limitat el moviment de revaloració dels mercats de renda variable. En concret, en el total de la setmana passada, l’S&P es va mantenir pla, tot i que va marcar nous màxims històrics alguns dies, l’Ibex 35 i el PSI-20 van avançar un 2,3% i un 1,0%, respectivament, mentre que l’EuroStoxx50 va cedir un 1%. Als mercats de renda fixa, l’augment de rendibilitats ha estat generalitzat i s’explica, bàsicament, per un increment de les previsions d’inflació cotitzades pel mercat fins a taxes que no s’esperaven des de fa anys. En el deute de la zona de l’euro, aquest context ha afectat gairebé per igual als bons de la perifèria i al deute core, romanent les primes de risc relativament estables (la pujada de la prima del bo italià es deu a un canvi de referència). Pel que fa al mercat de matèries primeres, la sensació que l’OPEP+ està gestionant bé l’oferta i la millora de les previsions sobre la demanda han afavorit un augment de més de l’1% en el preu del petroli. Finalment, la confirmació que la Fed no està disposada a retirar els estímuls (vegeu la notícia anterior) va provocar un debilitament puntual del dòlar, la cotització del qual amb l’euro va arribar a superar el nivell d’1,21.