Setmana del 28 de març al 3 d'abril del 2022

L’indicador de sentiment econòmic de la Comissió (ISE) incideix que els riscos es concentren a la baixa en creixement i a l’alça en inflació. Així, l’ISE va caure al març a mínims de 12 mesos a causa, sobretot, de la forta caiguda de la confiança del consumidor, davant del deteriorament que espera de la seva situació financera per la forta pujada de preus que anticipa. Aquesta percepció de pujades de preus és compartida amb els empresaris (indústria i serveis), on el component d’expectatives d’inflació de l’índex de sentiment se situa en màxims històrics. Aquestes pors es veuen confirmades amb la dada de març d’inflació, que a la zona de l’euro va marcar un nou màxim històric, del 7,5% (vegeu la secció d’Economia espanyola). En aquest context, la Comissió Europea va aprovar un nou marc temporal d’ajuts públics que permetrà als Estats membres concedir fins a 400.000 euros per empresa, així com donar suport a la liquiditat de les empreses mitjançant avals públics. D’aquesta manera, es podrà avançar en les mesures ja adoptades pels diferents Estats membres des de l’esclat de la guerra (rebaixes d’impostos a l’energia, retallada de preus dels carburants, transferències, etc.) i que, fins ara, representen entre un 0,2% i un 0,7% del PIB, depenent del país.

Els indicadors d’activitat nord-americans més recents semblen resistir la incertesa del conflicte d’Ucraïna. L’índex de sentiment empresarial per al sector manufacturer (ISM) es va mantenir en una còmoda zona expansiva (57,1 punts), malgrat la caiguda mensual. És un registre d’acord amb la dada del PMI compost que coneixíem uns dies abans (58,8 punts). Per part seva, l’índex de confiança del consumidor elaborat pel Conference Board també va avançar lleugerament al març. En l’àmbit laboral, es van crear 431.000 llocs de treball al març, una xifra considerable. La taxa d’atur va baixar 2 dècimes, situant-se en un molt baix 3,6%, i els salaris van continuar avançant de forma considerable en termes interanuals (5,6%). En aquest context de millora del mercat laboral, i amb una inflació vorejant el 8% al febrer, la Fed seguirà amb el cicle de pujades de tipus d’interès iniciat al març.

Una setmana més, l’absència d’avenços sobre un possible alto el foc entre Rússia i Ucraïna va continuar alimentant la incertesa sobre els efectes econòmics de la guerra a curt i mitjà termini. Mentrestant, l’augment de les pressions inflacionistes i la perspectiva d’una política monetària més restrictiva a banda i banda de l’Atlàntic van centrar gran part de l’atenció dels inversors. Aquesta percepció es va reflectir en l’increment de la pressió sobre les rendibilitats del deute sobirà a curt termini, que en el cas de la zona de l’euro es va situar al voltant del 0%, davant del fort repunt de l’IPC al març a diversos països de la regió, i a l’aplanament de les corbes sobiranes. Per part seva, la renda variable, tot i concloure la setmana amb lleugers avenços, ha tancat el 1T amb el pitjor comportament trimestral en dos anys, conseqüència de la incertesa generada per l’escenari geopolític i pels dubtes sobre l’evolució dels marges empresarials davant de l’encariment de les matèries primeres i la prolongació dels colls d’ampolla dels subministraments. Al mercat de matèries primeres, l’anunci dels EUA d’afegir al mercat un milió de barrils diari durant sis mesos de les reserves estratègiques de cru va afavorir el descens del preu del barril de Brent fins als 104 dòlars. Tot això malgrat que l’OPEP i els seus aliats van decidir, a la reunió de finals de març, mantenir el seu full de ruta sobre el total de producció (augment de 432.000 barrils diaris a partir del maig). Per la seva banda, els preus del gas es van situar al voltant dels 120 €/MWh després de la demanda de Rússia sobre el pagament del gas en rubles, mentre que els metalls industrials es van abaratir lleugerament per la contracció de l’activitat manufacturera de la Xina al març (vegeu la notícia d’Economia internacional).