Setmana del 30 d’octubre al 6 de novembre del 2026

A l’octubre, l’índex PMI del sector manufacturer va pujar 1,2 punts, fins als 52,2, endinsant-se en la zona expansiva de l’indicador (>50 punts) i assolint el seu millor nivell des de l’agost del 2025. Al seu torn, el PMI del sector serveis es va moderar lleugerament fins als 57,2 punts, tot i que va romandre en cotes molt elevades que apunten a forts ritmes d’avanç de l’activitat en el sector. Per part seva, al setembre, la producció industrial va avançar un 2,0% interanual, 7 dècimes per sobre del registre del mes anterior. En el seu conjunt, els indicadors apunten al fet que l’economia manté un sòlid ritme de creixement. 

A l’octubre, l’indicador d’activitat mundial PMI compost es va moderar fins als 53,2 punts, un nivell que continua sent favorable (apunta a un creixement del PIB global superior a la tendència històrica) després dels màxims registrats al setembre. La moderació de l’activitat es va registrar tant als serveis (53,2 punts) com a les manufactures (52,6), tots dos sectors afectats per l’augment de la incertesa. Per països, va destacar el dinamisme d’Espanya, l’Índia i els EUA, mentre que França, el Canadà i Austràlia van ser les tres grans economies que van registrar caigudes en la producció d’octubre. Les dades també van recollir una moderació, tot i que des de nivells elevats, en la creació d’ocupació a nivell global i en les pressions de preus.

L’economia de la zona de l’euro afronta el tram final de l’any amb més pressions inflacionistes i senyals de pèrdua d’impuls de l’activitat. La inflació va augmentar 2 dècimes a l’octubre, fins al 4,0%, tot i que la subjacent es va mantenir estable en el 2,5%. El repunt continua concentrant-se principalment en el component energètic, mentre que la seva transmissió a la resta de la cistella es manté, de moment, limitada, fet que dona suport a l’estratègia del BCE d’un enduriment «controlat» (vegeu la Nota Breve). En aquest context, els últims indicadors apunten a un afebliment de l’activitat i mantenen les divergències entre les principals economies europees. França mostra els senyals més clars d’alentiment, amb noves caigudes al setembre de la producció industrial (–0,5% intermensual vs. –0,4%) i les vendes al detall (–0,6% vs. +0,3%). A Alemanya, la millora de la producció industrial al setembre contrasta amb la caiguda de les vendes al detall (–2,0% vs. +1,2%), mentre que Itàlia roman pràcticament estancada. En conjunt, les dades anticipen una pèrdua d’impuls en el 4T, davant una intensificació de les pressions inflacionistes i un probable enduriment de les condicions monetàries. 

Els demòcrates s’han fet amb el control de les dues cambres, per la qual cosa podran bloquejar noves iniciatives republicanes (vegeu la notícia a la secció d’Economia internacional). El nou equilibri polític redueix les expectatives de nous estímuls fiscals i dificulta l’avanç de l’agenda aranzelària, al mateix temps que introdueix un major control sobre les decisions militars. La menor percepció de risc d’una escalada al Pròxim Orient va provocar una forta correcció dels preus energètics, amb una caiguda del cru de gairebé 15 dòlars en dues sessions i descensos també significatius del gas natural TTF. No obstant això, la incertesa sobre una resolució estable del conflicte manté elevada la prima de risc geopolític i la volatilitat en els mercats energètics. Amb tot, el descens acumulat durant la setmana pels preus energètics va afavorir una caiguda generalitzada de les rendibilitats sobiranes als EUA i a la zona de l’euro, i cert alleujament de les primes de risc perifèriques, especialment a Itàlia i França. No obstant això, la prima francesa es manté prop de 155 p. b., entre els nivells més elevats des de la crisi de deute de l’euro. En paral·lel, es van moderar les expectatives de pujades de tipus al desembre per part de la Fed i el BCE, fins al 66% i el 74%, respectivament (gairebé 10 p. p. menys que una setmana abans). La perspectiva d’una major regulació de la IA després del nou equilibri polític va provocar fortes correccions en els sectors més exposats a aquesta tecnologia: el Kospi coreà i els índexs tecnològics dels EUA i la zona de l’euro van cedir prop d’un 12% en la setmana.

Es generalitza el biaix restrictiu de la política monetària davant els riscos inflacionistes. L’encariment de l’energia i la fortalesa de l’activitat van portar al Banc d’Anglaterra i al Riksbank de Suècia a reprendre les pujades de tipus, amb increments de 25 p. b., fins al 4,0% i el 2,0%, respectivament. Tots dos van deixar oberta la porta a noves pujades si persisteixen les pressions inflacionistes. Per part seva, el Norges Bank els va mantenir en el 4,50% i va assenyalar que caldrà mantenir una política restrictiva durant un temps. També el Banc del Japó va mantenir el tipus d’interès en l’1,25%, tot i que va assenyalar que continuarà endurint gradualment la seva política monetària (vegeu la Nota Breve).