Setmana del 30 de maig al 3 de juny del 2022

Al maig, l’índex PMI del sector serveis es va situar en 56,5 punts, un nivell proper al del mes anterior (57,1 punts) i àmpliament per sobre del nivell indicatiu de creixement (50 punts). Alhora, l’indicador homòleg del sector manufacturer va repuntar lleugerament fins als 53,8 punts (53,3 a l’abril), tot i que persisteix al sector la preocupació sobre l’augment de costos dels subministraments. Per part seva, a l’abril van arribar 6.102.142 turistes internacionals i van gastar 6.900 milions d’euros. Aquests registres suposen una forta accelerada del ritme de recuperació: l’arribada de turistes internacionals es va emplaçar un 14,6% per sota del mateix mes del 2019, mentre que el mes anterior la diferència davant del nivell prepandèmia era del 28,6%; i la despesa es va situar per primera vegada molt a prop del nivell anterior a la pandèmia, tan sols un 2,2% per sota de l’abril del 2019 (−16,0% el mes anterior).

Aquest ha estat el cas de l’índex de sentiment econòmic elaborat per la Comissió Europea (105,0 punts al maig, davant dels 104,9 a l’abril, 116 en la mitjana de la segona meitat del 2021). El detall de l’índex mostra que el deteriorament de l’activitat a conseqüència de la guerra s’ha vist mitigat gràcies a la cartera de comandes existent i al repunt dels sectors d’oci i hostaleria després de les restriccions per COVID, alhora que les pressions inflacionistes continuen sent significatives (la inflació al maig va augmentar fins al 8,1%, vegeu la secció d’Economia espanyola). Vistos en conjunt, els indicadors del 2T mostren que hi ha una probabilitat elevada que el PIB de la zona de l’euro s’estanqui aquest trimestre, o fins i tot pugui retrocedir lleument. En aquest context de debilitat econòmica i pressions a l’alça sobre la inflació, la UE ha aprovat un acord per prohibir, parcialment, les importacions de cru rus: afectaria les importacions per vaixell, prop de dues terceres parts del total, i deixa per més endavant les que arriben per oleoducte. Tenint en compte que el 30% del cru que importa Europa procedeix de Rússia i que la capacitat de substitució a curt termini d’aquestes importacions és limitada, augmenten notablement els riscos a la baixa per al creixement i l’alça per a la inflació els propers mesos.

Als EUA, nova setmana amb indicadors mixtos. Contra tot pronòstic, l’índex de sentiment empresarial de manufactures (ISM) va augmentar fins als 56,1 punts al maig (+0,7), i continua emplaçat en una còmoda zona expansiva (per sobre del límit dels 50 punts). El detall de l’indicador va continuar corroborant la fortalesa de la demanda i la continuïtat en els problemes de subministrament que pateixen la majoria de les empreses manufactureres. Per contra, tant l’índex de confiança del consumidor elaborat pel Conference Board com el reportat per la Universitat de Michigan van baixar al mes de maig, on aquest últim es va situar en el mínim dels darrers 11 anys. A l’àmbit laboral, es van crear 390.000 llocs de treball al març, una xifra considerable; la taxa d’atur es va mantenir estable en un baix 3,6% i els salaris van continuar avançant a taxes considerables en termes interanuals (5,2%). En aquest context, d’activitat sense un deteriorament marcat i una inflació per sobre del 8%, la Fed seguirà amb el cicle de pujades de tipus i iniciarà la reducció de balanç a partir del juny.

Els indicadors de la Xina continuen en zona de debilitat malgrat el repunt mensual. Així, malgrat la millora en els índexs de sentiment empresarial al maig (el PMI manufacturer oficial va augmentar 2,2 punts, fins als 49,6; i el PMI de manufactures Caixin ho va fer 2,1 punts, fins als 48,1), aquests índexs es van mantenir per sota del límit dels 50 punts, fet que suggereix que l’activitat està en zona recessiva. L’increment va estar esperonat per l’aixecament de nombroses restriccions després de millorar els casos de COVID. A curt termini, encara que preveiem una tendència ascendent en l’activitat econòmica de la Xina (a mesura que es generalitzin les reobertures), la política de COVID zero del gegant asiàtic continuarà afectant substancialment la seva economia i les cadenes de subministraments globals.

L’ascens de la inflació al maig a nous màxims històrics a la zona de l’euro (vegeu la secció d’Economia espanyola) va afegir encara més tensió als mercats financers a nivell global. Els inversors es van continuar mostrant molt prudents davant la resposta que donaran els principals bancs centrals per controlar la inflació. Precisament, aquest aspecte va guanyar rellevància davant de les declaracions de diversos membres de la Fed i del BCE que apuntaven a un ritme de pujades dels tipus de referència més dinàmic els propers mesos. Així, les rendibilitats del deute sobirà a banda i banda de l’Atlàntic van pujar, sent el moviment més significatiu a la zona de l’euro on el bund a 10 anys va continuar escalant fins als nivells de l’1,2% i la prima de risc d’Espanya es va ampliar al nivell més alt en dos anys. D’altra banda, la renda variable va mostrar un comportament mixt, en part degut a la resiliència que van mostrar les enquestes d’activitat manufacturera al maig i  a l’aixecament gradual de les restriccions a la mobilitat a la Xina. Al mercat de matèries primeres, el descens dels inventaris de cru als EUA i l’auge de la demanda a nivell mundial van relegar a un segon pla l’acord de l’OPEP i els seus aliats d’incrementar la producció els propers dos mesos gairebé un 50% respecte al previst (fins a +648.000 barrils al dia), provocant que els preus del barril de Brent es mantinguessin sobre els 116 dòlars.

El BCE confirmarà l’avançament de la retirada dels estímuls monetaris en el 3T. A la reunió de la setmana que ve creiem que el BCE oferirà un full de ruta clar per a la retirada dels estímuls monetaris en el 3T. D’acord amb el que va publicar la presidenta Christine Lagarde al bloc de la institució, creiem que el BCE anunciarà el final de les compres netes d’actius sota l’APP a partir de l’1 de juliol i prepararà el terreny per abandonar els tipus de interès negatius a finals d’aquest trimestre a la reunió del setembre. L’opció que de moment sembla més probable és que ho faci amb dues pujades als tipus oficials de 25 p. b. a les reunions de juliol i setembre, però algunes veus dins del Consell de Govern ja demanen que la del juliol sigui de 50 p. b. per abandonar l’entorn de tipus negatius com més aviat millor. La roda de premsa serà clau per veure el nivell d’acord (o desacord) sobre com i quan abandonar els tipus d’interès negatius, així com el possible ritme de pujades a mitjà i llarg termini. També haurem d’estar atents a qualsevol informació sobre la possibilitat d’un nou instrument dissenyat per atenuar possibles tensions financeres als mercats de deute sobirà després del cessament de les compres netes de l’APP (vegeu la Nota Breve).