Setmana del 4 al 10 d’abril del 2022

L’indicador de sentiment empresarial (PMI) compost global es va situar en els 52,7 punts al març. Encara que per sobre del límit dels 50 punts, suposa una reculada de 0,8 punts respecte al registre del febrer. L’augment de les pressions inflacionistes, la continuïtat als colls d’ampolla a les cadenes de subministraments i l’auge de les tensions geopolítiques van impactar negativament en l’indicador, tant pel que fa al sector manufacturer com al de serveis. Per àrees geogràfiques, la propagació d’òmicron per diverses regions de la Xina va suposar un fre rellevant a l’activitat econòmica del país i va situar l’indicador xinès en zona de contracció (per sota dels 50 punts).

Les actes de la darrera reunió de la Fed van mostrar un consens generalitzat en iniciar un cicle de pujades de tipus d’interès en què hi podria haver diverses pujades de tipus de 0,50 p. p. (en comptes de l’habitual increment de 0,25 p. p.). Així mateix, les actes van detallar la intenció dels membres del FOMC de començar la reducció del balanç a partir del maig a raó de 95.000 milions de dòlars al mes, un ritme més accelerat que l’observat en el període 2017-2019. A la publicació d’aquestes actes cal afegir els comentaris de Lael Brainard, que van reforçar la retòrica recent de la Fed sobre la necessitat de portar la política monetària, almenys, al terreny neutral, i de James Bullard, que es va mostrar partidari de pujar els tipus d’interès fins a 3 p. p. durant el 2022. Al BCE, per la seva banda, les actes de la reunió del març van mostrar com la majoria dels membres són favorables a retirar els estímuls monetaris, tot i mantenir certa flexibilitat i opcionalitat en les decisions. D’altra banda, es va fer evident la divisió entre els membres favorables a una política monetària més agressiva davant del risc inflacionista i els més preocupats per l’efecte que la incertesa provocada per la guerra a Ucraïna pot tenir sobre el creixement i les perspectives de la inflació a mitjà termini. D’acord amb les actes, els primers van oferir un ventall d’arguments i indicadors més ampli que els que advocaven per una posició més pacient del BCE. De cara a la reunió d’aquesta setmana, creiem que el BCE no farà cap anunci rellevant, però serà molt interessant calibrar, de nou, el grau de divisió entre els seus membres i el to que ofereix Christine Lagarde (vegeu la Nota Breve).

Setmana volàtil als mercats financers. La retòrica hawkish dels bancs centrals va ocasionar un moviment alcista en la rendibilitat del deute sobirà, tant als EUA (+32 p. b. fins al 2,70% per al bo a 10 anys) com a Alemanya (+15 p. b. fins a el 0,71%), mentre es van ampliar les primes de risc al deute perifèric de la zona de l’euro. Per part seva, l’euro es va afeblir davant el dòlar degut, entre altres factors, al nerviosisme entre els inversors sobre les eleccions presidencials a França. La volatilitat també va dominar a les borses internacionals, amb resultats negatius en la setmana als EUA i en la majoria dels índexs europeus. Per la seva banda, els preus de les primeres matèries van baixar lleument. El deteriorament sanitari a la Xina va generar més incertesa sobre les perspectives de la demanda, mentre que, pel costat de l’oferta, els inversors valoraven la possibilitat de noves sancions per part de la UE i els EUA a Rússia, així com el pla de l’Agència Internacional d’Energia (EIA, per les sigles en anglès) d’alliberar 120 milions de barrils de les reserves d’emergència de cru.