Setmana del 4 al 10 de setembre del 2026

L’índex de producció industrial va començar el 3T amb bon peu i va créixer al juliol un notable 0,6% intermensual, de manera que la taxa interanual es va accelerar de l’1,1% al 2,3%. En contraposició, les vendes interiors de les grans empreses, deflactades i corregides d’efectes estacionals, van presentar un comportament més moderat i van créixer un 1,0% interanual, per sota del creixement mitjà del 2T, que va ser del 2,2%. En conjunt, aquests indicadors suggereixen que l’economia espanyola continua creixent, tot i que a un ritme una mica més modest que en el trimestre anterior.

S’atenua el ritme de creixement dels preus de l’habitatge a Espanya. L’índex de preus de transacció d’habitatge de l’INE va créixer un 12,2% interanual en el 2T 2026 i es va moderar enfront del rang del 12,7%-12,9% en què s’havia mogut durant els quatre trimestres anteriors. Tot i que la taxa de creixement continua sent molt elevada, aquesta moderació apunta a una certa estabilització del ritme de revaloració de l’habitatge, un senyal que haurà de confirmar-se en pròxims trimestres. A escala regional, els preus continuen avançant a taxes de dos dígits a totes les comunitats autònomes, excepte Navarra (9,5%). No obstant això, la desacceleració no ha estat uniforme: Andalusia, la Comunitat Valenciana i Múrcia van registrar les correccions més acusades en les seves taxes de creixement, mentre que Astúries, Extremadura i les Canàries van accelerar respecte al trimestre anterior.

De fet, la producció industrial va decebre en caure un 1,1% intermensual (0,0% anterior), un comportament que no sembla correspondre’s amb el notable dinamisme de les comandes industrials en aquest mes (+2,5% intermensual), si bé aquesta expansió respon a l’impuls de les partides més erràtiques, com les comandes de transport i defensa, ja que, si s’exclouen, les comandes haurien caigut un 1,4%. Aquesta feblesa de fons es correspon amb l’inesperat retrocés de les exportacions (–0,8% intermensual vs. 0,0%), mentre que la caiguda de les importacions (–5,7% vs. 4,4%) reflecteix certa feblesa de la demanda interna, senyal que es veu reforçat per l’enfonsament de les vendes al detall (–3,4% intermensual). Finalment, es confirma la revisió a l’alça del creixement del PIB de la zona de l’euro en el 2T: fins al 0,6% intertrimestral, enfront del 0,4% publicat inicialment, revisió que introdueix importants riscos a l’alça per a la nostra previsió de creixement el 2026, actualment en el 0,5%.

La creació d’ocupació a l’agost sorprèn a l’alça als EUA. L’ocupació no agrícola va augmentar en 162.000 persones, més del doble de l’esperat pel consens, i, a més, la revisió del juny i del juliol va llançar 55.000 ocupacions més de l’inicialment publicat. Per sectors, a l’agost van destacar la restauració (+59.000) i l’educació pública local (+42.000), mentre que el sector de la informació va perdre 23.000 ocupacions. La taxa d’atur es va mantenir en el 4,1%, en línia amb l’esperat, i la taxa de participació de la població de 16 i més anys va augmentar 2 dècimes, fins al 61,6%. Aquesta dada d’ocupació i la inflació d’agost (que es publicarà el divendres 11), seran analitzades amb lupa per la Fed en la seva reunió del 15-16 de setembre, amb la vista posada en un possible enduriment monetari en la recta final del 2026.

Els atacs houthis contra l’Aràbia Saudita i els diferents incidents amb vaixells a l’estret d’Ormuz van impulsar els preus energètics: el barril de Brent va superar els 100 dòlars i el gas natural TTF va assolir els 80 euros (+5% i +10% en la setmana, respectivament). Aquest xoc es va traslladar amb intensitat a les expectatives d’inflació a curt i mitjà termini, i amb elles a les expectatives del mercat d’enduriment dels bancs centrals. En aquest cas, els implícits del mercat monetari van passar a descomptar tres pujades de tipus més per al BCE en els pròxims 12 mesos (amb una primera, segona del cicle, ja el dijous 10 de setembre) i entre dues i tres pujades per a la Fed en els pròxims 12 mesos, amb una probabilitat del 60% al fet que la primera pujada es produeixi ja a la reunió del 15-16 de setembre (vegeu la notícia següent). La rendibilitat del deute sobirà va repuntar, en particular a la zona de l’euro. La corba alemanya es va aplanar lleugerament per les majors pujades dels trams curts, mentre que els diferencials perifèrics dels països amb pitjors perspectives fiscals (França i Itàlia) es van ampliar. La corba de treasuries nord-americana, que ja venia pressionada per les bones dades d’ocupació publicades, també es va desplaçar a l’alça. Aquí, els trams a més llarg termini van estar, a més, pressionats per l’anunci d’un programa del Tresor de recompres de referències de deute a entre 10 i 20 anys per valor de 6.000 milions de dòlars, inferior a l’esperat pel mercat. En aquest context, l’euro es va apreciar lleugerament, igual que el ien, afavorit tant per unes declaracions hawkish de membres del Banc del Japó com per la insistència del secretari del Tresor nord-americà que donarà suport a la divisa japonesa. En renda variable, setmana de pèrdues a banda i banda de l’Atlàntic, amb majors caigudes dels índexs europeus que dels nord-americans. Els sectors més exposats al cicle i als tipus d’interès van ser els més perjudicats, excepte el sector tecnològic i de semiconductors, que va mostrar un acompliment una mica millor, fet que també va afavorir diversos índexs asiàtics.

La decisió sobre els tipus d’interès del FOMC del setembre, molt condicionada per la dada d’inflació de l’agost. Tant l’atenció del mercat com la dels membres del FOMC està enfocada en les dades d’inflació de l’agost que es coneixeran el divendres 10 de setembre (el consens espera un 0,4% intermensual de la general i un 0,2% de la subjacent). El to hawkish adoptat per Kevin Warsh a Jackson Hole va impulsar les expectatives d’enduriment monetari, en insistir que les condicions financeres no semblen prou restrictives i que la inflació continua mostrant una persistència incompatible amb l’objectiu del 2%. No obstant això, les intervencions posteriors de Christopher Waller i John Williams van introduir un missatge més prudent, en defensar que la millora recent de les dades justifica esperar abans de tornar a actuar. D’altra banda, l’encariment de l’energia en les últimes setmanes podria traslladar-se gradualment a altres components de la cistella, després que Warsh apuntés a una major generalització del desitjat de les elevades taxes d’inflació entre partides. Més enllà de la dada puntual de l’agost, l’atenció se centrarà en l’avaluació de la Fed de la tendència subjacent de la inflació i del nivell de restricció que realment exerceix la política monetària. Warsh ha mostrat una especial preocupació per la possibilitat que el tipus neutral sigui avui més elevat que abans de la pandèmia, a causa de factors estructurals com la inversió vinculada a la intel·ligència artificial, les necessitats de capital associades a la reindustrialització i uns dèficits públics persistentment elevats. Això implicaria que uns tipus nominals aparentment restrictius podrien estar exercint un fre més limitat sobre la demanda del que suggereixen els models tradicionals. El mercat descompta una pujada de tipus ja al setembre amb un 60% de probabilitat, i entre 1 i 2 pujades addicionals els pròxims mesos. Malgrat això, el consens d’analistes continua inclinat a pensar que els tipus es mantindran estables els pròxims trimestres, tot i que amb menys convicció que fa unes setmanes.