Setmana del 5 a l’11 de juliol del 2021

L’índex de sentiment empresarial (PMI) per al sector serveis va augmentar 3,1 punts fins a arribar als 62,5 punts, el registre més elevat des del març del 2000. Aquest fort repunt de l’activitat es va deure a la relaxació de les restriccions a l’activitat i la reobertura de comerços prèviament tancats al públic. Amb tot, el sector continua acusant les restriccions als fluxos de mobilitat internacional. Per la seva banda, al maig, la producció industrial va avançar un notable 4,3% intermensual, impulsada principalment pel segment de béns de consum durador (+12,7% intermensual). D’aquesta manera, l’indicador es va situar un 2,5% per sota del registre del maig del 2019, fet que suposa una clara millora respecte al –2,9% d’abril.

Així, per exemple, l’indicador d’activitat diària elaborat pel Banc de Portugal ha anat millorant al llarg del 2T, a mesura que es van anar aixecant les estrictes mesures de mobilitat implementades els primers mesos de l’any, i suggereix un creixement intertrimestral del voltant del 5%. En la mateixa línia, les últimes dades mensuals de facturació industrial són indicatives d’un avanç del 6% intertrimestral. En aquest context d’acceleració en la recuperació, les empreses esperen augmentar la inversió un 4,9% aquest any, fet que suposa una revisió a l’alça d’1,4 p. p. respecte a allò que es desprenia de l’enquesta anterior, realitzada l’octubre del 2020.

Al juny, l’indicador compost PMI d’activitat es va mantenir en la zona d’expansió (per sobre dels 50 punts), per dotzè mes consecutiu, tot i el retrocés mensual (56,6 punts enfront dels 58,5 del maig). En termes sectorials, tant manufactures com serveis es van situar còmodament per sobre dels 50 punts, tot i que el ritme expansiu que suggereix el component de serveis és superior al de manufactures. A nivell geogràfic, els EUA i diversos països de la UE, entre els quals Espanya, van aconseguir cotes màximes, mentre que a les principals economies d’Àsia es va moderar el ritme expansiu. Amb tot, l’optimisme empresarial (marcat pel component d'expectatives) es va mantenir en nivells elevats, indicatiu d’un segon semestre més dinàmic.

Els temors creixents al voltant de la propagació de les noves variants de la COVID-19 units al desacord inesperat entre els principals països de l’OPEP van enterbolir el sentiment dels inversors i es van imposar a esdeveniments de rellevància com les actes de la reunió de la Fed i la revisió estratègica del BCE (vegeu la notícia següent). L’augment de la incertesa es va traduir en un moviment de flight to quality (preferència pels actius refugi), que va provocar el descens dels tipus d’interès del treasury a 10 anys fins a l’1,36%, el nivell més baix des del febrer. A la zona de l’euro es va produir un moviment similar amb la caiguda dels rendiments del bund a 10 anys fins al –0,29% i l’ampliació de les primes de risc de la perifèria de la regió. Per la seva banda, els principals índexs borsaris van registrar pèrdues generalitzades, que van ser de més envergadura a la zona de l’euro, on les restriccions a la mobilitat en alguns països van perjudicar principalment l’Íbex 35 (–1,5%) i el PSI-20 (+0,5%). Al mercat de divises, el dòlar va capitalitzar els dubtes dels inversors i es va apreciar enfront de les principals divises d’economies desenvolupades, com l’euro. Finalment, el preu del barril de Brent va oscil·lar fins a situar-se en els 76 dòlars després del fracàs de l’OPEP i els seus aliats per arribar a un acord sobre la producció (els Emirats Àrabs reclamen un augment de les xifres actuals al qual l’Aràbia Saudita s’hi ha oposat), i enmig dels dubtes sobre la demanda futura de cru.

La Reserva Federal i el BCE no retiraran encara els estímuls monetaris. Les actes de l’última reunió del banc central dels EUA van revelar posicions molt divergents entre els membres del FOMC sobre el pla d’acció per a la retirada eventual d’alguns dels estímuls monetaris, tant en els tipus oficials com en la compra d’actius (el debat del tapering tot just ha començat). En balanç, el Comitè va considerar que encara no s’ha arribat al «progrés substancial» cap als objectius i que el repunt de la inflació és transitori (tot i que amb riscos a l’alça), fet que suggereix un procés molt gradual en la reducció de les mesures monetàries. Pel que fa al BCE, les actes de la reunió del passat 10 de juny van mostrar com alguns membres van suggerir reduir el ritme de compres netes mensuals del PEPP (actualment en 80.000 milions d’euros) en entendre que les perspectives macroeconòmiques havien millorat i justificaven una desacceleració del creixement del balanç. No obstant això, va imperar la visió del fet que és més important mantenir les condicions financeres molt acomodatícies perquè la recuperació econòmica sigui completa i la inflació pugui acostar-se cap al seu objectiu. En aquest sentit, aquesta setmana vam conèixer les conclusions de la revisió estratègica del BCE. En aquest nou marc, l’objectiu d’inflació passa a ser simètric al voltant del 2% (en lloc de «per sota, però a prop, del 2%»), de manera que el BCE tolerarà desviacions transitòries per sobre del 2% si fos necessari per contrarestar la pressió a la baixa que exerceix l’effective lower bound sobre les expectatives d’inflació (vegeu la Nota Breve).