Setmana del 7 al 13 de febrer de 2022

En concret, l’índex de producció industrial va avançar un significatiu 1,4% intertrimestral en el 4T 2021, situant-se un 2,2% per sota del nivell de referència precrisi (mitjana del 2019). Amb tot, des d’una perspectiva mensual, al desembre, l’indicador va recular un 2,7% intermensual després del fort avanç del mes anterior (3,9%). Per la seva banda, les vendes totals de les grans empreses i pimes van avançar un notable 6,4% en el 4T 2021 en relació amb el trimestre anterior (2,3% en el 3T 2021) i es van emplaçar per sobre del nivell assolit el mateix trimestre del 2019 per primera vegada des que va començar la pandèmia (un +3,6%).

El 2021, la facturació de la indústria es va situar un 2,7% per sobre del nivell assolit el 2019. Per tipus de béns, van destacar en positiu els béns intermedis i els duradors: +12,3% i +5,8% per damunt del 2019, respectivament. Tot i això, la facturació en serveis continua estant per sota dels nivells del 2019 (−7,9%). En aquest context, la inflació va continuar augmentant a l’inici del 2022. En concret, l’IPC general va avançar el 3,3% interanual al gener, clarament per sobre del 2,7% del desembre i el nivell més elevat des del començament del 2012. A nivell mensual, va destacar el fort increment en els preus del component de roba i calçat en un període que sol estar marcat per les rebaixes. Per la seva banda, el preu del transport continua sent el component amb taxes d’inflació més elevades (+6,2%), en gran mesura per l’alça en el preu dels combustibles. En els propers mesos estimem que la inflació continuarà elevada, tot i que s’hauria de moderar la segona meitat de l’any.

Al gener, l’IPC general dels EUA va avançar el 7,5% interanual, per sobre de les expectatives del consens d’analistes i del mes anterior (7,0%)  i el màxim nivell des del febrer del 1982. Per la seva banda, la inflació subjacent també va pujar per sobre del que esperava el consens, fins al 6,0% (5,5% al ​​desembre). Novament es van incrementar els preus de gran part dels components que conformen l’índex de preus al consum (IPC), fins i tot aquells que solen ser més persistents. En aquest sentit, les pressions inflacionistes tenen aspecte de mantenir-se durant bona part del 2022, en especial davant les disrupcions en les cadenes de producció mundial i els increments salarials, donant suport al pla de retirada dels estímuls monetaris per part de la Reserva Federal. Concretament, la sorpresa a l’alça de la dada ha augmentat la probabilitat cotitzada als mercats financers del fet que la pujada de tipus de març sigui de 50 p. b. (vegeu la Nota Breve).

La velocitat a la qual es normalitzarà la política monetària es va mantenir com el tema dominant als mercats la setmana passada. La sorpresa alcista en l’IPC nord-americà (vegeu la secció d’Economia internacional) va reforçar les expectatives entre els inversors sobre una retirada més agressiva dels estímuls monetaris. D’aquesta manera, els implícits als mercats monetaris cotitzaven que la Fed realitzarà almenys sis pujades (de 25 p. b.) aquest any, amb una probabilitat creixent que s’iniciï amb un ajust de 50 p. b. a la reunió del març. Per al BCE, els implícits apunten a 50 p. b. el 2022, una predicció que, no obstant, va ser rebutjada per la presidenta Christine Lagarde en la seva intervenció al Parlament Europeu a inicis de setmana. La rendibilitat del deute sobirà va mantenir el to alcista, amb el bo a 10 anys tant als EUA (un 1,94%) com a Alemanya (un 0,30%) assolint els màxims nivells des de mitjan 2019. Per la seva banda, l’euro revertia part dels guanys posteriors a la reunió del BCE d’inici de mes. A la renda variable, les borses internacionals van tancar la setmana amb resultats mixtos, amb ascensos a Europa però caigudes als EUA. Pel que fa als commodities, el preu del Brent va cedir lleugerament davant la possibilitat que es reactivi un acord nuclear amb l’Iran, un comportament que, no obstant, es revertia a finals de setmana per l’escalada en les tensions geopolítiques al voltant d’Ucraïna.

Debilitat als fluxos de capital cap a les economies emergents. Segons l’Institut Internacional de Finances, al gener els fluxos nets de cartera cap a aquests països van pujar a 1.100 milions de dòlars, i aquest és el volum més baix en 10 mesos i després d’haver rebut 15.800 milions al desembre. El proper gir de la política de la Fed, els temors sobre el creixement més baix del PIB en algunes d’aquestes economies i l’auge dels riscos geopolítics van ser les principals raons de la menor afluència de capital. En aquest context, es van observar notables outflows als actius de risc de totes les regions, i especialment a la Xina, mentre que a Amèrica Llatina van destacar les entrades de capital en renda fixa (6.500 milions de dòlars), en part, atretes per les emissions de deute sobirà recents realitzades per diversos països.