Setmana del 7 al 13 de juny del 2021

L’indicador CaixaBank de consum va créixer un 1% respecte al nivell de referència pre-COVID, un registre similar a la mitjana del maig (2%). En l’àmbit del consum presencial amb targeta, la despesa en oci i restauració va perllongar l’acceleració de les últimes setmanes (+17% interanual, enfront del +11% al maig), mentre que la despesa en turisme continua recuperant-se dels registres molt negatius dels últims mesos (–7% interanual, enfront del –18% al maig) (vegeu la Nota Breve). Per la seva banda, a l’abril, l’índex de producció industrial va accelerar la seva tònica de recuperació i va créixer un notable 1,2% intermensual. En termes interanuals, i amb la correcció per l’efecte de base producte de la caiguda de l’indicador que va tenir lloc a causa de la pandèmia l’abril del 2020, l’avanç va ser del –0,1% (–0,4% al març).

La inflació espanyola general, en màxims de quatre anys i la subjacent, moderada. La inflació general va arribar al 2,7% al maig, un augment de 0,5 p. p. respecte a l’abril, i en el màxim des del febrer del 2017. L’augment es va deure, en gran mesura, a l’evolució dels preus dels components no subjacents (especialment, aquest mes, carburants i aliments frescos). Per la seva banda, la inflació subjacent (sense energia i aliments frescos) va pujar de forma molt més moderada i es va situar en un contingut 0,2% (+2 dècimes respecte al registre del mes anterior) (vegeu la Nota Breve).

Així, l’índex de facturació dels serveis va augmentar un 5,9% interanual a l’abril, tot i que encara se situava un 11,2% per sota del registre de l’abril del 2019, com a conseqüència dels efectes molt negatius en sectors com el transport, l’allotjament o la restauració. Per contra, el sector de les telecomunicacions i de la informació supera àmpliament la xifra de facturació registrada l’abril del 2019 (+23,2%), signe de la rellevància de les tecnologies TIC en aquest context de pandèmia (teletreball i més digitalització). D’altra banda, el mercat immobiliari va continuar mostrant signes positius, amb avenços en l’índex de producció de la construcció i en les llicències sobre edificis.

La inflació general es va situar en el 5,0%, 8 dècimes per sobre del registre de l’abril, i la subjacent va augmentar fins al 3,8% (+8 dècimes també superior al mes anterior). Més enllà de l’efecte de base que encara és present, la solidesa de la demanda al costat de l’escassetat de subministraments i la creixent dificultat per cobrir les vacants de treball han provocat un augment dels preus superior a l’esperat. De cara als propers mesos, la inflació es mantindrà en cotes elevades, tot i que s’hauria d’anar moderant fins a situar-se al voltant del 3% a finals del 2021. Sent aquest l’escenari central, reconeixem que el risc de sobreescalfament de l’economia nord-americana continua sent notable. Després de la publicació de la dada, els mercats van reaccionar de manera molt continguda (vegeu la Nota Breve).

Després de la reunió del Consell de Govern de la setmana passada, el BCE va revisar a l’alça les previsions de creixement i inflació per al 2021 i 2022 (vegeu la notícia a la secció d’Economia internacional), però, amb la intenció de prevenir un tensionament eventual de les condicions financeres, no va modificar els seus estímuls monetaris (vegeu la Nota Breve). Així, amb el programa de compres d’actius desplegat després de l’esclat de la pandèmia (PEPP) es continuaran adquirint 80.000 milions d’euros al mes durant el 3T. Lagarde va reiterar que el repunt de la inflació el 2021 es deu a factors transitoris (efecte de base de la rebaixa de l’IVA a Alemanya entre el juliol i el desembre del 2020, pressió del component energètic i colls d’ampolla a les cadenes de producció), que haurien d’esvair-se els propers trimestres. En aquest sentit, ha remarcat que continua sent necessària una política monetària molt acomodatícia per portar la inflació cap a l’objectiu de per sota, però a prop, del 2% a mitjà termini. En una línia similar s’espera que actuï la Fed en la reunió que mantindrà aquesta setmana: no preveiem cap canvi en les seves eines (vegeu la Nota Breve). No obstant això, veiem probable que s’iniciï el debat sobre la retirada eventual d’algunes de les seves mesures d’estímuls (tapering).

Els mercats no es posen nerviosos amb les dades d’inflació nord-americanes. L’atenció dels inversors s’ha centrat en la publicació de la dada d’IPC dels EUA (vegeu la notícia a la secció d’Economia internacional) i en la reunió del BCE, ambdues el dijous, provocant escassos moviments els primers dies de la setmana. Tot i l’augment més elevat del que s’esperava de la inflació, s’aferma entre els inversors la sensació que és una situació temporal. Les rendibilitats dels bons sobirans mantenen la tendència a la baixa de les últimes setmanes i el termini a 10 anys dels EUA va cedir 10 p. b., fins a mínims de tres mesos, i el d’Alemanya, 6 p. b., malgrat una important activitat emissora. El mercat de renda variable va reaccionar també positivament, amb l’S&P 500 marcant nous màxims històrics, després de pujar un 0,4% en la setmana, igual que l’Eurostoxx 50. En qualsevol cas, se segueixen observant símptomes d’esgotament, fet que confirma que el manteniment del full de ruta dels bancs centrals suposa un alleujament, però no el revulsiu que espera el mercat. Pel que fa a les matèries primeres, va predominar el comportament positiu i va destacar la pujada del 4,9% del mineral de ferro, mentre que en el cas del petroli va ser de l’1,1%, en mantenir-se la confiança sobre l’augment de la demanda. Finalment, la lira turca es va revalorar un 2,6% amb el dòlar, després d’haver arribat a perdre un 25% des del febrer.