Setmana del 8 al 15 de maig del 2026

Les vendes interiors de les grans empreses, deflactades i corregides d’estacionalitat, van créixer un 2,5% interanual al març, per sobre de l’1,8% registrat el mes anterior. Per destí, el creixement va ser generalitzat, amb taxes superiors al 2% en tots els segments (béns de consum, capital i intermedis). D’aquesta manera, el 1T tanca amb un creixement del 2,5% interanual, per sota del 4,4% del trimestre anterior, una xifra que confirma la bona evolució de la demanda interna que va impulsar la dada del PIB, tot i que amb una moderació en el seu ritme de creixement.

El conflicte al golf Pèrsic manté la inflació per sobre del 3%. L’INE confirma que la inflació general es va situar a l’abril en el 3,2% i la subjacent, en el 2,8%. La moderació de l’indicador general des del 3,4% del mes anterior respon a l’abaratiment de l’electricitat, els preus de la qual van descendir un 4,3% interanual gràcies a l’aplicació de les rebaixes impositives. En canvi, els carburants es van encarir un 12,3%, a causa de l’augment del preu del gasoil. La resta de components de l’IPC va mostrar un comportament contingut.

La visita del president nord-americà al gegant asiàtic, la primera en nou anys, havia generat expectatives elevades en matèries de comerç i inversió, així com sobre el posicionament de Pequín respecte a la guerra de l’Iran o el de Washington respecte a Taiwan. Encara que, de moment, no s’han donat a conèixer detalls sobre nous acords bilaterals, tots dos presidents han expressat el seu optimisme respecte als resultats de la trobada. Xi Jinping va qualificar la trobada d’«històrica» i va subratllar el seu compromís amb la implementació del nou consens aconseguit en la gestió de les relacions estratègiques entre la Xina i els EUA, mentre que Donald Trump va destacar una cimera «d’èxit» i la proximitat de les posicions de tots dos països respecte a la guerra de l’Iran. Tot i que persisteixen desafiaments importants, les relacions diplomàtiques entre totes dues potències semblen haver-se estabilitzat, i tots dos líders podrien tornar a reunir-se al setembre.

Als EUA creixen els riscos inflacionistes. A l’abril, la inflació general va repuntar fins al 3,8% interanual (+0,5 p. p. des del març), màxim de tres anys, impulsada principalment per l’encariment de l’energia després del conflicte al Pròxim Orient. Al mateix temps, la inflació nucli va pujar fins al 2,8%, reflex de les persistents pressions en els serveis, especialment en transport i shelter. La desinflació dels béns industrials no energètics s’ha estancat després del moviment a la baixa observat a finals del 2025 (vegeu la Nota Breve). En paral·lel, el mercat laboral va mostrar senyals d’estabilitat. La taxa d’atur es va situar de nou en el 4,3% i l’ocupació va augmentar en 115.000 persones a l’abril. Tot i que la sanitat i l’educació van continuar liderant les contractacions, el major dinamisme en sectors com el comerç i el transport apunta a una lleugera millora en la composició de la creació d’ocupació. En conjunt, la combinació d’un mercat laboral estable i uns riscos inflacionaris esbiaixats a l’alça redueix el marge per a retallades de tipus i reforça l’expectativa d’una Reserva Federal en pausa fins a final d’any.

L’absència d’una resolució clara del conflicte a l’Iran no va arribar a dissipar l’apetència pel risc durant la setmana, tot i que sí que va impulsar a l’alça els preus del petroli i del gas i, amb ells, les expectatives d’inflació a curt i mitjà termini. Això es va traslladar a la renda fixa, amb un augment en la rendibilitat del deute sobirà en les principals economies desenvolupades. Als EUA, unes dades de preus de producció i d’importació a l’abril superiors al que s’esperava, juntament amb missatges d’alguns membres de la Fed oberts a pujar els tipus, van desplaçar a l’alça la corba sobirana, tensionant especialment els trams mitjans. A la zona de l’euro també van repuntar les rendibilitats, tot i que sense deterioració dels diferencials perifèrics. Aquest reajustament d’expectatives va afavorir al dòlar, que es va apreciar tant davant de l’euro com en termes efectius, sobretot en les últimes sessions de la setmana. En borsa, el balanç setmanal va ser moderadament positiu: avanços continguts a Europa que es van veure neutralitzats per les caigudes del divendres, retrocessos a l’Àsia i pujades una mica més sòlides als EUA, on els índexs van tornar a secundar-se en les companyies vinculades a la intel·ligència artificial i en unes dades de vendes al detall millors del que es preveia, la qual cosa va portar l’S&P 500 i el Nasdaq a aconseguir nous màxims.