Setmanes del 30 de juliol al 28 d'agost del 2022

La creació d’ocupació es va alentir al juliol, però a l’agost sembla haver millorat. El nombre d’afiliats a la Seguretat Social, en termes desestacionalitzats, va créixer només en 9.104 persones, l’augment més modest des de l’abril del 2021 i que contrasta amb l’increment mitjà mensual de 43.823 els sis primers mesos de l’any. Tot i això, segons les dades d’avanç de mitjans de mes, a l’agost s’hauria produït una millora, amb un augment de 65.000 afiliats en termes desestacionalitzats. La contractació indefinida prolonga la tònica positiva, amb 685.992 contractes signats al juliol, fet que suposa el 41,4% del total, en contrast amb el 8% de mitjana històrica en un mes de juliol.

El dèficit comercial exterior continua ampliant-se. El 1S 2022 va tancar amb un dèficit de la balança comercial de béns de 31.963 milions d’euros, sis vegades més que en el mateix període del 2021 (5.397 milions) i el pitjor registre en un 1S des del 2008. Per components, el deteriorament és generalitzat. D’una banda, el dèficit energètic acumulat els sis primers mesos de l’any s’eleva a 27.675 milions (−11.032 milions el 2021), impulsat per les importacions més elevades en volum (+73,8%), en un context de forta pujada dels preus (+38,2%). Per la seva banda, la balança de béns no energètics també empitjora i anota un dèficit de 4.288 milions (vs. superàvit de 5.635 milions el 2021), fruit del major dinamisme de les importacions (27,8% vs. 20% de les exportacions). Pel que fa al turisme, al juny van arribar prop de 7,5 milions de turistes estrangers i van gastar prop de 9.000 milions d’euros. Aquests registres se situen un 15,5% i un 7,2% per sota del mateix mes del 2019, respectivament, cotes lleugerament pitjors a les registrades el mes de maig (−12,0% i −1,4%, respectivament ). Amb tot, les primeres dades del juliol mostren una forta millora en les pernoctacions hoteleres de turistes estrangers, que es van situar un 5,7% per sota del mateix mes del 2019, una caiguda 4,2 p. p. menor a l’observada al juny.

L’activitat immobiliària manté un fort ritme d’avanç. Al juny es van fer 58.010 compravendes d’habitatge, un 18,8% més que el mateix mes de l’any anterior. Per segments, tant les compravendes d’obra nova com les d’usada van registrar augments, tot i que aquestes últimes van ser molt superiors (un 21,5% interanual davant d’un 7,1%). En termes acumulats, en els darrers 12 mesos s’han registrat 628.805 compravendes, una cota que no es veia des del juliol del 2008 i molt superior al registre prepandèmia (sobre 505.000 el 2019).

Els indicadors de confiança de la zona de l’euro apunten a un deteriorament clar de l’activitat en el 3T, sobretot a Alemanya. De fet, el PMI de la zona de l’euro va tornar a caure a l’agost (−0,7 punts, fins als 49,2), degut, en gran mesura, al fort descens de França (−1,9 punts, fins als 49,8), i a que a Alemanya es reconeixen caigudes d’activitat de manera més clara (−0,5 punts, fins als 47,6 punts), missatge que es reafirma amb l’evolució de l’Ifo d’agost (−0,2 punts, fins a un feble 88,5). Aquest empitjorament dels indicadors d’activitat a la zona de l’euro reflecteix la debilitat persistent a la indústria i el fort càstig que representa l’elevada inflació per al sector serveis, que ja sembla haver perdut tot l’impuls aconseguit després de l’aixecament de restriccions. De cara a la part final de l’any, la situació podria fins i tot agreujar-se, ja que l’estratègia russa de tancaments freqüents en el subministrament de gas amenaça el funcionament normal de l’economia i manté els preus del gas en referències històricament altes, pressionant a l’alça la inflació (el Bundesbank anticipa taxes superiors al 10% a la tardor a Alemanya).

Indicadors mixtos als EUA a l’inici del 3T mentre la inflació es modera. La inflació general es va situar en el 8,5% al ​​juliol. Tot i que es tracta d’una xifra molt elevada, suposa una moderació important respecte al mes de juny (−0,6 p. p.) davant l’estancament de l’avanç de l’IPC en termes intermensuals (0,0% versus +1,3% al juny). En l’àmbit de l’activitat, i després de la decebedora dada del PIB del 2T 2022 (caiguda del 0,1% intertrimestral, segons la segona estimació que coneixíem a finals d’agost), les dades d’activitat més recents continuen mostrant un panorama mixt: la creació d’ocupació va sorprendre a l’alça el juliol (+528.000) i la taxa d’atur queia fins al mínim registrat abans de la pandèmia (3,5%); els índexs ISM també van ser positius (l’ISM de serveis fins i tot va augmentar 1,4 punts fins als 56,7), però, per contra, els índexs empresarials compostos PMI de juliol i d’agost baixaven de forma considerable en nivells per sota dels 50 punts (45,0 punts a l’agost).

El PIB japonès va avançar en el 2T 2022, mentre que el del Regne Unit es va contreure. L’activitat econòmica al Japó va créixer un 0,5% intertrimestral en el 2T 2022 (1,1% interanual), després de l’estancament en el 1T. La forta recuperació del consum i de la inversió empresarial van esperonar la millora i haurien de continuar fent-ho des de començament d’any. Amb tot, els primers indicadors del 3T mostren un alentiment significatiu de l’activitat (PMI compost flash per sota dels 50 punts a l’agost). Per la seva banda, al Regne Unit, el PIB va caure un 0,1% intertrimestral (+2,9% interanual) davant d’una caiguda del consum privat i de la despesa pública. En la mateixa línia, els primers indicadors del 3T mostren un debilitament de l’economia britànica: el PMI compost va caure 1,2 punts, fins als 50,9 punts, tot i que per sobre del llindar dels 50, però en tendència descendent, tal com ha passat a la resta dels avançats.

A Portugal, els primers indicadors del 3T es mostren mixtos. Al juliol, l’índex de clima econòmic va millorar gràcies a una confiança més gran en el sector de la construcció i obres públiques, ja que en el cas dels serveis l’indicador es va deteriorar. En aquest sentit, la facturació del sector serveis va alentir el ritme de creixement, tot i que encara mostrava importants avanços interanuals. Per contra, la facturació de la indústria es va continuar accelerant a principis d’estiu. En aquest context, el mercat laboral va continuar mostrant un comportament positiu: caiguda de 2 dècimes de la taxa d’atur, fins al 5,7%, en el 2T 2022.

POLS ECONÒMIC és una publicació de CaixaBank Research, que conté informacions i opinions procedents de fonts que considerem fiables. Aquest document té un propòsit merament informatiu, per la qual cosa CaixaBank no es responsabilitza en cap cas de l’ús que se’n pugui fer. Les opinions i les estimacions són pròpies de CaixaBank Research i poden estar subjectes a canvis sense notificació prèvia.