En un escenari envoltat de riscos, quins són els punts de partida i les perspectives de l'economia espanyola el 2024? I els seus punts febles i forts?
Cerca a CaixaBank Research
Resultats de la cerca
220 resultats per a 2024
Tot i que encara queda lluny de l’objectiu del 2%, la inflació, tant a la zona de l’euro com als EUA, ha reculat de forma sostinguda al llarg del 2023, i un dels supòsits clau en les nostres perspectives per al 2024 és que ho continuarà fent l’any vinent i facilitarà les primeres retallades de tipus d’interès per part de la Fed i del BCE. Però fins a quin punt és robust aquest supòsit desinflacionista? Quanta pressa tenen els bancs centrals per abaixar tipus?
En aquest article es detallen les noves previsions de CaixaBank Research per a la inflació a Espanya el 2024 i el 2025.
Els últims indicadors econòmics disponibles apunten al fet que, en el tancament del 2024, es mantenen les tendències observades durant una bona part de l’any: dinamisme i resiliència dels EUA, feblesa a la zona de l’euro, per la delicada situació que travessen Alemanya i França, i falta d’impuls de l’economia xinesa davant l’absència d’estímuls econòmics de gran importància.
El repunt de les rendibilitats del deute a escala global ha tornat a posar la situació fiscal sota el focus. El cas d’Europa té un interès especial, ja que, el 2024, les regles fiscals es tornaran a activar, després d’haver estat sospeses des del 2019 per la pandèmia i per l’inici de la guerra a Ucraïna. Què planteja el nou marc fiscal? El pla proposat és més o menys estricte que el vigent?
Després de créixer un 3,2% el 2024, s'espera que l'economia continuï creixent el 2025 per damunt de la mitjana de la zona de l'euro, recolzada pel dinamisme del consum de les llars i la recuperació de la inversió. Els importants desafiaments geopolítics i el feble creixement europeu es presenten com els principals factors de risc.
Entre el 2018 i el 2024, l’economia espanyola ha experimentat una millora substancial en els preus relatius de l’electricitat i del gas, que han passat de ser més cars que la mitjana europea a beneficiar-se de tarifes més baixes. Aquest descens respon al fort creixement de la producció d’energia solar fotovoltaica i eòlica terrestres, els dos processos de generació elèctrica amb un cost més baix. Els menors preus de l’electricitat en comparació amb els competidors europeus han afavorit un bon funcionament del sector manufacturer en els últims exercicis. Aquest avantatge en la generació d’electricitat sostenible i de baix cost posiciona la indústria espanyola en una situació avantatjada en relació amb els seus competidors.
Malgrat que els mesos d’estiu continuen concentrant una gran part dels fluxos turístics, els viatges fora de la temporada alta augmenten amb més força, especialment entre els europeus i entre els espanyols amb rendes mitjanes i altes.
Les perspectives per a l'economia espanyola i per als seus sectors el 2025 i el 2026 són sòlides. Malgrat que persisteix una incertesa elevada sobre les regles del comerç global, preveiem que el PIB d’Espanya podria créixer el 2,4% el 2025 i el 2,0% el 2026, si les tensions comercials es mantenen contingudes.
El mercado residencial español cerró 2025 con una actividad excepcionalmente elevada, superando las 714.000 transacciones, el mayor registro desde 2007. La fortaleza de la demanda –impulsada por el crecimiento poblacional, la mejora del poder adquisitivo y unas condiciones financieras favorables– sostuvo una elevada actividad, sobre todo en el primer semestre. Sin embargo, por el lado de la oferta, persisten importantes limitaciones: pese al aumento de los visados, la construcción de nuevas viviendas sigue siendo insuficiente para cubrir la creación de nuevos hogares. Este desequilibrio entre oferta y demanda ejerce una fuerte presión al alza sobre los precios, que se aceleran de forma generalizada, particularmente en las zonas más dinámicas y turísticas. De cara a 2026‑2027, se prevé una estabilización de las transacciones en niveles elevados y una mejora gradual de la oferta, aunque seguirá siendo insuficiente, de forma que los precios seguirán subiendo, aunque a un ritmo menos intenso.
L’augment dels aranzels per part dels EUA entre 10 i 20 p. p. hauria de tenir un impacte limitat en l’economia espanyola, inferior al d’altres economies avançades, però alguns sectors d’activitat es podrien veure més afectats.
Els turistes que repeteixen visita gasten més per dia i tenen estades més llargues, cosa que els converteix en crucials per al sector turístic. Tot i això, el canvi climàtic posa en risc la seva fidelització, tal com hem constatat després d’analitzar les dades de pagaments amb targetes estrangeres dels turistes internacionals que van visitar Espanya en temporada alta el 2022 i el 2023.
L’inici del procés de normalització de la política monetària per part del BCE ha provocat una acceleració dels preus de l’habitatge, en especial als mercats amb un fort desajustament entre una oferta insuficient i una demanda dinàmica. Entre les economies on els preus reals han augmentat amb més força en l’últim any i mig, i on els mercats residencials presenten indicadors d’una sobrevaloració més significativa, destaquen Portugal, Bulgària, Hongria, els Països Baixos i Estònia. En canvi, els mercats de grans economies com Alemanya, Suècia, França i Luxemburg continuen sobrevalorats, però han corregit el fort creixement de preus que van experimentar en les dècades prèvies a la pandèmia i han reduït els senyals de sobreescalfament.
Les valoracions dels actius immobiliaris comercials es van recuperar de manera significativa al llarg del 2024, impulsades pel gir en la política monetària i pel descens dels tipus d’interès de mercat. La inversió al sector va créixer al voltant del 20% anual, i els segments living, hoteler i retail van registrar un dinamisme especial. De cara al 2025, tot sembla indicar que la major part de les revaloracions ja hauran tingut lloc, atès que els tipus d’interès ja es troben en nivells pròxims al nou equilibri. Així i tot, el sector continuarà atraient oportunitats d’inversió. Espanya s’està posicionant entre les destinacions més atractives per a la inversió internacional en immobiliari comercial, gràcies a uns fonamentals macroeconòmics sòlids que mantindran el seu atractiu al llarg d’enguany.
L’economia espanyola encara aquest any i el següent amb un sòlid impuls expansiu, basat en una demanda interna robusta i en avantatges diferencials davant dels seus principals socis europeus. Malgrat un context internacional complex, preveiem un creixement del PIB del 2,9% el 2025 i del 2,1% el 2026, amb el suport, entre altres factors, d’una situació financera del sector privat globalment favorable perquè el consum i la inversió segueixin creixent de forma dinàmica, del creixement demogràfic i d’uns costos energètics relativament més competitius. L’anàlisi sectorial revela també un cicle expansiu àmpliament transversal, que abasta des dels sectors més puixants, com la construcció o la indústria farmacèutica, fins als que avançaran a un ritme més moderat, com el tèxtil i l’automobilístic.
El sector agroalimentari espanyol continua mostrant una fortalesa notable i s’ha consolidat com el principal motor exportador del país, gràcies a una conjuntura afavorida per un augment de preus contingut i per la recuperació de la demanda. Espanya es posiciona com la quarta potència exportadora de la UE i l’octava a nivell mundial, amb una quota del 3,4%. A més a més, acumula gairebé tres dècades de superàvits comercials, equivalents a l’1,2% del PIB el 2024. Malgrat el complex entorn internacional, marcat per les tensions geopolítiques i pel proteccionisme, el creixement registrat per les exportacions agroalimentàries en el primer semestre del 2025, tant en volum com en valor, augura un bon any per al sector.
Si, al desembre del 2022, la nostra previsió de creixement del PIB per al 2023 era de l’1%, finalment l’economia espanyola ha aconseguit créixer un notable 2,5%, malgrat la incertesa geopolítica, una inflació encara elevada malgrat el descens dels últims mesos i l’alça dels tipus d’interès.
Donem el punt de situació dels comptes públics a Espanya i l’impacte de l’extensió parcial de les mesures de suport a les llars i al teixit productiu per mitigar l’impacte de la inflació, avaluant el seu cost fiscal.
Passats cinc mesos des de l’última actualització de l’escenari macroeconòmic, incorporem la nova informació disponible i tornem a examinar els principals factors que dominen l’escenari per a l’economia d’Espanya.