L’economia espanyola arriba al tram final del 2026 amb un creixement sòlid i amb una demanda interna que ha guanyat protagonisme, tot i que el repunt de la inflació i la major incertesa sobre el conflicte del golf Pèrsic aconsellen mantenir la cautela. En la seva revisió habitual, l’INE va confirmar el bon to de l’economia en el 2T i va reforçar la lectura d’un creixement basat, principalment, en els seus motors domèstics. A les portes del tancament del 3T, els indicadors apunten al fet que l’activitat manté un bon ritme d’avanç, impulsada pel dinamisme del mercat laboral i dels serveis. No obstant això, l’encariment de l’energia ha apropat la inflació al 5% i podria moderar la capacitat de consum de les llars en els propers mesos.
Cerca a CaixaBank Research
Resultats de la cerca
875 resultats per a Caixa now
El conflicte al Pròxim Orient es prolonga, tot i que l’economia mundial continua mostrant una important resiliència. A la zona de l'euro, les enquestes de clima empresarial apunten a un tercer trimestre dinàmic, però les dades reals refreden aquest optimisme, principalment a Alemanya. Mentrestant, als EUA, la inflació continua pressionada a l’alça per l'encariment de l’energia, en un context en què el mercat laboral continua molt volàtil.
L’activitat econòmica s’enfronta a un context de preus energètics més elevats, a uns tipus d’interès més alts i a una inflació més enlairada. Alhora, el conjunt de les condicions financeres és menys restrictiu del que podria aparentar, gràcies al contrapès que exerceixen el bon funcionament de les borses des de l’inici d’enguany i la relativa estabilitat dels tipus de canvi, mentre que el boom inversor associat a la IA ajuda a contrarestar el llast del conflicte al Pròxim Orient.
A la incertesa sobre l’impacte econòmic dels aranzels i sobre el desenllaç de les negociacions comercials, s’han sumat ara els dubtes legals sobre les mesures adoptades per Trump des del febrer.
La inestabilitat geopolítica complica l’escenari macroeconòmic, mentre els indicadors d’activitat apunten a un creixement dinàmic en el 1T. On millor s’aprecia l’impacte del conflicte al Pròxim Orient i de les mesures del Govern és en el repunt de la inflació. La reducció del dèficit públic dels últims anys ajuda a afrontar el nou xoc i l’endeutament, en cotes relativament baixes, és un altre factor diferencial en relació amb crisis anteriors. La fortalesa de l’ocupació es va mantenir al març.
Un dels sectors més afectats per les restriccions a la mobilitat ha estat el del comerç al detall. En canvi, el canal de vendes per internet està ajudant a molts comerços a esmorteir l’impacte de la crisi. En aquest article, analitzem com han evolucionat les vendes online en relació amb les vendes presencials cobrades amb targetes en terminals de punt de venda (TPV) de CaixaBank.
L’economia continua avançant amb força, amb un major protagonisme de la demanda interna, la fortalesa de la qual es basa, en gran part, en la solidesa del mercat laboral. L’electricitat manté la inflació al voltant del 3%, i la compravenda d’habitatges trenca la tendència alcista per primera vegada des del 2024.
En el balanç de l’octubre, els principals índexs borsaris van assolir màxims històrics, el dòlar es va apreciar, les rendibilitats del deute sobirà van recular i els diferencials perifèrics de la zona de l’euro es van reduir. Les primeres matèries van exhibir disparitat entre l’alça dels metalls i el descens en els preus del cru. Els bancs centrals van complir amb el que s’esperava: la Fed va retallar tipus i el BCE els va mantenir.
En aquest segon article del Dossier "Solidaritat a Espanya: radiografia d'una societat compromesa" analitzem com i a quines causes donen els espanyols, a partir d'una fonte de dades inèdita fins a la data: els donatius que fan els clients de CaixaBank a través de l'operativa bancària, degudament anonimitzats.
En aquest primer article del Dossier “Solidaritat a Espanya: radiografia d’una societat compromesa” s’examinen les actituds socials i el comportament filantròpic de la població espanyola mitjançant l’enquesta representativa que va encarregar l’Observatori Social de la Fundació ”la Caixa” el 2024.
L’economia global manté el pols, però els focus d’inestabilitat no desapareixen. Els EUA afronten l’impacte del shutdown més llarg de la seva història; la zona de l’euro resisteix, però li falta impuls, i la Xina accentua el seu refredament a la recta final de l’any.
Els indicadors d’activitat del novembre apunten a un 4T molt positiu per a l'economia espanyola, mentres que la inflació s’estabilitza en nivells encara una mica elevats i l'augment del preu de l’habitatge no dona treva. El superàvit en compte corrent es redueix pel repunt importador, i també el dèficit públic respecte de l’any passat.
Novembre va estar dominat per un notable repunt de la volatilitat en els mercats borsaris, en un context marcat per dubtes sobre la possible exuberància al voltant de les inversions en IA als EUA i les elevades valoracions de les grans companyies tecnològiques. El sentiment es va anar recuperant cap a finals de mes, amb l’expectativa que la Fed podria continuar les retallades de tipus al desembre, però la preocupació es va desplaçar al Japó als mercats de deute sobirà.
El nou Dossier de CaixaBank Research, dedicado a "Les claus de la productivitat europea", té com a objectiu recórrer les dinàmiques recents de la productivitat de la UE, amb el focus posat en la seva dispersió territorial i en els factors diferenciadors entre les regions que funcionen millor i pitjor. En aquest primer article, fem unes pinzellades de context per presentar les principals tendències.
En aquest quart i últim article del Dossier "Solidaritat a Espanya: radiografia d’una societat compromesa, analitzem, en col·laboració amb la Universitat Pompeu Fabra, el canvi en el volum agregat i en el nombre de donatius que es van realitzar després de la DANA a través de l’operativa bancària de CaixaBank per entendre com va ser la resposta solidària a les inundacions.
A l’avantsala de la cimera del fòrum Àsia-Pacífic, la gira asiàtica de Donald Trump ha deixat alguns gestos de distensió en les relacions comercials entre els EUA i la Xina, en un trimestre de contrastos entres les economies avançades i de dinamisme entre les emergents.
El Banc Central Europeu ha completat un cicle monetari, ha deixat enrere els tipus negatius i les mesures no convencionals de l’última dècada i ha endurit amb força la política monetària. Durant aquest cicle, el BCE també ha ajustat l’estructura amb la qual guia i implementa la política monetària.