Resultats de la cerca

L’economia continua avançant amb força, amb un major protagonisme de la demanda interna, la fortalesa de la qual es basa, en gran part, en la solidesa del mercat laboral. L’electricitat manté la inflació al voltant del 3%, i la compravenda d’habitatges trenca la tendència alcista per primera vegada des del 2024.

En el balanç de l’octubre, els principals índexs borsaris van assolir màxims històrics, el dòlar es va apreciar, les rendibilitats del deute sobirà van recular i els diferencials perifèrics de la zona de l’euro es van reduir. Les primeres matèries van exhibir disparitat entre l’alça dels metalls i el descens en els preus del cru. Els bancs centrals van complir amb el que s’esperava: la Fed va retallar tipus i el BCE els va mantenir.

Analitzem l'evolució recent i les perspectives del deute públic en les principals economies avançades. Mentre que els Estats Units, França o Bèlgica seguiran augmentant les seves ràtios, el Japó i el Regne Units podrien estabilitzar-les. En constrast, la perifèria de la zona de l'euro mostra condicions favorables per reduir el deute, tot i que requerirà esforços fiscals significatius.

L’economia espanyola continua mostrant un notable dinamisme, amb un comportament millor del que es preveia, impulsada per la demanda interna (tant pel consum privat com per la inversió), gràcies, entre altres factors, a una sòlida situació financera de les famílies i de les empreses, a unes condicions de finançament favorables, a la normalització de la inflació i a la fortalesa del mercat laboral.

En un context marcat per tensions geopolítiques, incertesa persistent i amenaces aranzelàries, l’economia global continua mostrant una notable capacitat de resistència.

L’estiu del 2025, de calma relativa als mercats financers malgrat les inestabilitats de l’entorn macroeconòmic, ha comportat un canvi de marxa entre la Fed i el BCE. Mentre França emergeix com a nou focus d’inestabilitat, als Estats Units els tipus sobirans s’ajusten a les expectatives de la política monetària, però no semblen témer el risc institucional. Les borses avancen un mes més, i entre les primeres matèries, el cru es manté estable i l’or arriba a un nou màxim.

En aquest segon article del Dossier "Solidaritat a Espanya: radiografia d'una societat compromesa" analitzem com i a quines causes donen els espanyols, a partir d'una fonte de dades inèdita fins a la data: els donatius que fan els clients de CaixaBank a través de l'operativa bancària, degudament anonimitzats.

En aquest primer article del Dossier “Solidaritat a Espanya: radiografia d’una societat compromesa” s’examinen les actituds socials i el comportament filantròpic de la població espanyola mitjançant l’enquesta representativa que va encarregar l’Observatori Social de la Fundació ”la Caixa” el 2024.

L’economia global manté el pols, però els focus d’inestabilitat no desapareixen. Els EUA afronten l’impacte del shutdown més llarg de la seva història; la zona de l’euro resisteix, però li falta impuls, i la Xina accentua el seu refredament a la recta final de l’any.

Els indicadors d’activitat del novembre apunten a un 4T molt positiu per a l'economia espanyola, mentres que la inflació s’estabilitza en nivells encara una mica elevats i l'augment del preu de l’habitatge no dona treva. El superàvit en compte corrent es redueix pel repunt importador, i també el dèficit públic respecte de l’any passat.

Novembre va estar dominat per un notable repunt de la volatilitat en els mercats borsaris, en un context marcat per dubtes sobre la possible exuberància al voltant de les inversions en IA als EUA i les elevades valoracions de les grans companyies tecnològiques. El sentiment es va anar recuperant cap a finals de mes, amb l’expectativa que la Fed podria continuar les retallades de tipus al desembre, però la preocupació es va desplaçar al Japó als mercats de deute sobirà.

El nou Dossier de CaixaBank Research, dedicado a "Les claus de la productivitat europea", té com a objectiu recórrer les dinàmiques recents de la productivitat de la UE, amb el focus posat en la seva dispersió territorial i en els factors diferenciadors entre les regions que funcionen millor i pitjor. En aquest primer article, fem unes pinzellades de context per presentar les principals tendències.

En aquest quart i últim article del Dossier "Solidaritat a Espanya: radiografia d’una societat compromesa, analitzem, en col·laboració amb la Universitat Pompeu Fabra, el canvi en el volum agregat i en el nombre de donatius que es van realitzar després de la DANA a través de l’operativa bancària de CaixaBank per entendre com va ser la resposta solidària a les inundacions.

A l’avantsala de la cimera del fòrum Àsia-Pacífic, la gira asiàtica de Donald Trump ha deixat alguns gestos de distensió en les relacions comercials entre els EUA i la Xina, en un trimestre de contrastos entres les economies avançades i de dinamisme entre les emergents.

El Banc Central Europeu ha completat un cicle monetari, ha deixat enrere els tipus negatius i les mesures no convencionals de l’última dècada i ha endurit amb força la política monetària. Durant aquest cicle, el BCE també ha ajustat l’estructura amb la qual guia i implementa la política monetària.

El 2T 2025, va començar amb totes les paperetes per a una desacceleració del creixement de l’economia espanyola. Al començament d’abril, i després de mesos d’amenaces, l’Administració Trump va anunciar els aranzels bilaterals i va catapultar els principals indicadors d’incertesa a màxims històrics. Setmanes després, una apagada va deixar la península ibèrica sense electricitat durant un dia. Tot això, a més a més, va succeir en un entorn en què l’economia de la zona de l’euro tornava a donar senyals de refredament.