Els actius immobiliaris comercials han tingut un comportament excel·lent en la primera meitat de l’any 2022. Però aquesta situació està canviant ràpidament arran del fort augment dels tipus d’interès que està duent a terme el BCE per frenar l’avanç de la inflació. Tot sembla indicar que les oficines seran els actius que poden patir un major ajust de valoració, ja que compten amb unes rendibilitats més estretes. El retail, les valoracions del qual acumulen diversos anys d’intens ajust, podria tenir ara un comportament més estable que la resta dels segments. En canvi, els actius logístics, el producte estrella en els últims temps, per l’auge de l’e-commerce, podria mostrar una major sensibilitat al deteriorament de l’entorn macroeconòmic. Finalment, posem el focus en el segment co-living, que, recentment, està despertant molt l’interès dels inversors, en especial en el cas del senior living, un segment amb possibilitats molt positives si tenim en compte les perspectives demogràfiques, que faran costat a la demanda a mitjà i a llarg termini, i l’escassa oferta actual.
Resultats de la cerca
A aquestes altures de la pandèmia, ningú dubta que l’evolució de la situació sanitària és el gran determinant de l’escenari econòmic. Després d’un període de relativa normalitat durant l’estiu, ha calgut endurir de nou les restriccions a la mobilitat i a l’activitat a una gran part de països europeus. L’impacte econòmic d’aquesta segona onada és significatiu, tot i que clarament inferior al dels severs confinaments del segon trimestre. Aquesta situació ha refredat les perspectives econòmiques de cara a l’inici de l’any 2021, malgrat que les perspectives per a la primavera són més esperançadores, amb la confiança posada en la disponibilitat d’una vacuna contra la COVID-19 i d’altres eines que ajudin a reforçar l’estratègia sanitària (com, per exemple, la pràctica de testos ràpids a la població de manera massiva i a baix cost).
L’activitat al mercat immobiliari espanyol es recupera de l’extraordinària caiguda experimentada durant el primer confinament. Així, en el tercer trimestre del 2020, les compravendes d’habitatge i els visats d’obra nova han recuperat una gran part del terreny perdut, una tendència positiva que preveiem que es consolidarà el 2021. En canvi, l’impacte de la crisi sobre el preu de l’habitatge ha estat, ara com ara, relativament moderat, i continuem esperant una certa correcció en el tram final del 2020 i durant la primera meitat del 2021. En particular, els nous models de previsió del preu de l’habitatge a nivell provincial de CaixaBank Research, basats en grans quantitats d’informació (big data) i aplicant tècniques de machine learning, prediuen que el preu de l’habitatge disminuirà a 7 de cada 10 províncies espanyoles el 2021 i creixerà de forma molt moderada a la resta.
Així i tot, és important recordar que la magnitud de l’impacte econòmic de la COVID-19 és enorme i que les seqüeles de la pandèmia sobre el sector trigaran a desaparèixer. En aquest sentit, el Pla de Recuperació Europeu Next Generation EU (NGEU), dotat amb 750.000 milions d’euros, una xifra gens menyspreable, contribuirà de manera decisiva a consolidar la recuperació. Un dels objectius principals de la UE, al qual aquest pla de recuperació pretén contribuir de manera significativa, és la transició ecològica cap a la neutralitat climàtica el 2050. A la UE, els edificis són responsables de gairebé el 40% de les emissions de gasos causants de l’escalfament global, de manera que la involucració i el compromís del sector immobiliari són imprescindibles per reduir les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle fins als objectius fixats. Així, per exemple, els edificis «intel·ligents», més eficients energèticament, fan costat, al mateix temps, a un altre dels eixos marcats per la Comissió, la transició digital.
Els fons europeus representen una oportunitat única per modernitzar l’economia espanyola, que rebrà uns 72.000 milions d’euros en transferències no reemborsables entre el 2021 i el 2026, xifra equivalent al 5,8% del PIB del 2019. Al voltant del 6% dels fons europeus NGEU es destinaran a la rehabilitació d’habitatges i permetran triplicar la inversió pública en aquest àmbit. En particular, el Govern preveu la rehabilitació de 500.000 habitatges entre el 2021 i el 2023, un objectiu molt positiu per al sector si es materialitza, però també molt ambiciós, ja que assolir aquest objectiu comporta, en tres anys, multiplicar per sis el ritme actual de rehabilitació.
A més de la rehabilitació, una altra de les prioritats de les polítiques d’habitatge per als propers anys és l’enfortiment de l’habitatge social. El fort impacte econòmic i social de la crisi de la COVID-19 ha posat de manifest la necessitat de crear un ampli parc públic d’habitatges de lloguer per solucionar l’actual carestia i per tenir la capacitat de donar una solució habitacional a la població més vulnerable. Unes polítiques que haurien d’impulsar una recuperació verda, social i digital.
El endurecimiento de las condiciones financieras, la intensificación de la crisis energética y las primeras señales de enfriamiento de los indicadores de consumo son las principales causas de esta nueva revisión del escenario. Nos lo explica en detalle Clàudia Canals, quien también repasa las claves de la coyuntura y del dossier de este mes, “Europa en clave energética: de la guerra a la transición climática”.
Nuestro economista sénior Josep Mestres participó en un webinar organizado por FUNCAS y el Capítulo Español del Club de Roma para debatir sobre la desigualdad y sus consecuencias económicas y sociales. En él presentó los resultados de las investigaciones llevadas a cabo por CaixaBank Research a partir de datos internos de CaixaBank, así como la reciente publicación del portal de Economía en tiempo real (https://realtimeeconomics.caixabankresearch.com).
Històricament, i en general, els augments (o els caigudes) del consum es relacionen amb els augments (o les caigudes) dels préstecs al consum. Aquesta relació és especialment estreta en el cas dels béns duradors, que són els que més es financen, ja que solen ser despeses de més envergadura.
El porcí s’ha consolidat com el sector més rellevant per a la ramaderia espanyola, amb més del 40% de la producció final ramadera. El componen unes 86.500 granges i unes 2.600 empreses transformadores, i la major part de la seva producció es concentra en només tres regions: Catalunya, Aragó i Castella i Lleó. Recentment, el porcí ha esquivat millor que altres sectors carnis la caiguda de la demanda per la COVID-19, gràcies a la seva menor dependència del canal HORECA i al repunt de la demanda procedent de la Xina, on la producció domestica s’ha vist greument afectada per la pesta porcina africana (PPA). Aquesta situació ha permès al sector porcí espanyol consolidar-se com un dels principals actors de la UE i del món. Entre els reptes del sector, cal esmentar la reducció de les emissions contaminants i continuar aplicant de manera estricta les mesures necessàries de bioseguretat per evitar l’entrada de la PPA en territori espanyol.
La clau de l’augment sostingut de les arribades de turistes internacionals és l’elevada sensibilitat de la demanda al creixement dels ingressos als països emissors i a un augment relativament moderat dels preus domèstics en relació amb les majors pujades a les destinacions competidores.
El sector del vi juga un paper fonamental al nostre país, no solament en termes econòmics, per la seva contribució a l’activitat, a l’ocupació o a les exportacions, sinó també per l’àmplia extensió del seu cultiu i pel seu arrelament territorial, la qual cosa el converteix en motor de conservació mediambiental i de desenvolupament rural. Espanya és el segon exportador mundial de vi en volum i el tercer en valor, tot i que, en els últims anys, hem assistit a una major penetració a l’Amèrica del Nord i a Àsia, mercats que compren vi d’un import més elevat. Després de la crisi de la COVID-19, els cellers i les cooperatives han d’afrontar importants reptes a mitjà termini i s’han d’adaptar als nous hàbits de consum d’un públic més jove, més digitalitzat i més conscienciat amb el medi ambient. En aquesta estratègia s’emmarca l’aposta pels cultius ecològics, per les vendes on-line o per l’enoturisme.
El creixement poblacional ha estat un dels principals factors que ha impulsat la demanda d’habitatge a Espanya en els últims trimestres i ha exercit un paper fonamental en el sosteniment del preu de l’habitatge en un context d’enduriment de les condicions de finançament. En aquest article, analitzem la relació entre el creixement de la població i l’evolució del preu de l’habitatge en els dos últims anys. Els fluxos de població s’han concentrat a les grans àrees urbanes i a les zones turístiques i han provocat una forta dispersió en el creixement dels preus de l’habitatge entre les zones més dinàmiques del país i les zones que pateixen despoblació.
La pandèmia ha posat de manifest el caràcter estratègic del sector agroalimentari, que ha exercit una activitat essencial per al proveïment d’aliments a la població. Així, el sector ha estat un dels menys afectats per la crisi: el pes del sector primari sobre el total de l’economia va augmentar i la indústria agroalimentària va patir una reculada molt més suau que el conjunt de la indústria manufacturera en el 2T 2020. De manera similar, l’evolució del mercat laboral ha estat relativament favorable i ha registrat una menor destrucció d’ocupació i una menor proporció de treballadors afectats per ERTO.
El sector agroalimentari continua patint la forta alça dels costos de producció i l’impacte de la sequera. El descens dels preus de les primeres matèries agrícoles i de l’energia als mercats internacionals des dels màxims assolits el 2022 hauria d’ajudar a contenir els costos de producció agraris i, de retruc, hauria de moderar les pressions inflacionistes sobre els aliments. Tanmateix, la forta sequera que està castigant la península ibèrica des de l’any passat ha reduït la producció de molts cultius, com els cereals o les fruites, la qual cosa ha repercutit tant en els preus (a l’alça) com en el volum d’exportacions (a la baixa). Així i tot, en termes de valor, les exportacions agroalimentàries van continuar avançant a bon ritme en el 1S 2023, a causa de l’augment dels preus, la qual cosa reflecteix, malgrat la conjuntura adversa, l’elevada competitivitat del sector agroalimentari espanyol.
L’augment dels costos de producció arran de la guerra a Ucraïna està afectant totes les baules de la cadena alimentària: producció, transformació, distribució i transport. L’impacte està sent especialment negatiu al sector primari, que també s’ha vist perjudicat per unes condicions meteorològiques poc favorables, en forma de sequera. L’alça dels costos s’està traslladant als preus dels aliments que paga el consumidor final, la qual cosa està provocant un augment de la despesa en alimentació, en particular entre les famílies amb rendes més baixes. La nota més positiva l’aporta el sector exterior: les exportacions agroalimentàries continuen creixent amb força el 2022, i no sembla que els indicadors de competitivitat s’hagin deteriorat malgrat l’alça dels preus.
Les perspectives de l’economia espanyola i dels seus sectors d’activitat són positives. Esperem un major ritme de creixement per als sectors lligats a la transició digital, com les TIC i els serveis professionals o sectors en què Espanya despunta per una elevada competitivitat, com el farmacèutic o el turístic.
L’esclat de la guerra a Ucraïna ha eclipsat les perspectives positives que prevèiem per a l’economia espanyola en aquest 2022. Tot i que, al final de l’any passat, ja havien aparegut en escena alguns factors que van restar dinamisme a la recuperació econòmica, com la propagació de la variant òmicron, les distorsions en les cadenes globals de proveïment i les pressions inflacionistes, sobretot dels preus energètics, el conflicte armat a Ucraïna ha passat a ser el principal focus d’atenció i el major condicionant de l’evolució econòmica a curt termini.
Les dades més recents del mercat immobiliari mostren que la tendència alcista de la demanda i del preu de l’habitatge s’ha accentuat en els primers compassos del 2022, amb coherència amb la inèrcia positiva que ha mantingut l’economia espanyola malgrat el context advers. No obstant això, a mitjà termini la perspectiva és que el mercat immobiliari tendeixi a alentir-se.
El sector manufacturer espanyol ha superat un 2022 marcat per la crisi energètica i pels problemes de proveïment d’algunes primeres matèries, que li van impedir recuperar els nivells previs a la pandèmia. El 2023, malgrat que el context econòmic continua subjecte a una gran incertesa, les perspectives són una mica més favorables que uns mesos enrere: un cop esquivats els escenaris més adversos que s’albiraven a l’hivern, l’economia continua donant senyals positius, gràcies a l’estabilització dels mercats energètics i a la resiliència del mercat laboral i del consum de les llars espanyoles.
El mercat immobiliari espanyol es va començar a desaccelerar cap a la meitat del 2022 amb el canvi de rumb de la política monetària. Ara com ara, i malgrat que el BCE ja ha apujat els tipus d’interès de referència en 4 p. p., el ritme de desacceleració és més suau del que s’havia anticipat, la qual cosa ens ha empès a millorar les previsions del sector per al 2023. No obstant això, de cara als propers trimestres, continuem esperant un ajust notable en el nombre de compravendes en relació amb els elevats registres del 2022 i un alentiment del creixement del preu de l’habitatge, en especial el 2024, en un context de tipus d’interès alts durant més temps. Així i tot, hi ha diversos factors que continuaran fent costat al sector i que fan improbable una correcció tan forta com l’experimentada el 2008-2013, entre els quals destaquen un mercat laboral resilient i uns fluxos d’immigració significatius.