El sector turístic és un sector clau per a l’economia espanyola, i, per aquest motiu, la caiguda del turisme prevista per al 2020 tindrà un impacte majúscul sobre el nivell d’activitat econòmica del país. A més a més, l’impacte econòmic no es distribuirà de manera homogènia en la geografia espanyola, perquè hi ha profundes diferències en el pes del sector turístic entre regions. Així, esperem que les comunitats insulars i mediterrànies quedaran més exposades que la mitjana d’Espanya, mentre que les de l’interior patiran menys.
Resultats de la cerca
El sector agroalimentari ha mantingut un funcionament molt positiu des dels mesos més crítics de la pandèmia. La producció del sector primari continua en nivells elevats, la indústria alimentària es recupera de la contracció que va experimentar el 2020, i els indicadors de demanda mostren una normalització gradual dels patrons de consum d’aliments, dins i fora de la llar. A més a més, destaca l’excel·lent comportament de les exportacions agroalimentàries, palanca de creixement que continuarà sent clau per al futur del sector.
La vacunació de la població de risc, el control dels nous rebrots i la posada en marxa del Certificat Digital Verd seran els factors claus perquè la situació del sector turístic millori de manera significativa durant la segona meitat del 2021.
Les fortes restriccions a la mobilitat i al comerç imposades per controlar l’avanç de la pandèmia han comportat una caiguda sense precedents del consum i, de retruc, també un increment rècord de l’estalvi de les llars. Una bona part d’aquest nou estalvi ha estat forçós, causat per la impossibilitat de mantenir el nivell de consum habitual. Segons les nostres estimacions, la retirada de les restriccions que hem començat a viure durant el mes de maig incentivarà que una part de l’estalvi forçós es destini a consum, la qual cosa serà una de les claus per a la recuperació ràpida del consum el 2021.
La pandèmia del coronavirus va agafar el món per sorpresa i va paralitzar el turisme internacional gairebé per complet. Les primeres etapes d’una certa recuperació passen per la reinstauració de la connectivitat entre els països emissors i les destinacions turístiques que hagin controlat l’expansió del nou coronavirus. No obstant això, el sector haurà d’emprendre una transformació profunda i ràpida per adaptar-se a un nou perfil de turista internacional post-COVID-19, molt més preocupat per rebre un servei personalitzat, flexible i, sobretot, més segur.
Aquest article analitza la dinàmica recent del mercat del lloguer a Espanya a partir de dades internes de CaixaBank sobre rebuts domiciliats en concepte de lloguer d’habitatge. Segons els nostres indicadors, els increments anuals dels preus dels lloguers són moderats quan es mantenen el mateix inquilí i el mateix arrendador, generalment per sota del 3% i pròxims a la inflació, i són coherents amb els topalls reguladors. En canvi, la pressió sobre el preu dels nous contractes de lloguer ha anat a l’alça i ha tancat el 2025 amb un creixement superior al 10% interanual. Malgrat això, la taxa mediana d’esforç es manté estable al voltant del 30%, tot i que persisteix una elevada desigualtat per edats i una major pressió a les grans ciutats.
El vot del Regne Unit al juny del 2016 a favor de la sortida de la Unió Europea (UE) va obrir un nou escenari per a l’economia britànica que pot tenir conseqüències importants per a l’economia espanyola. En especial per al sector turístic, que rep gairebé 16 milions de turistes britànics a l’any1. En aquest article, analitzem l’impacte que ha tingut el brexit en els fluxos de turistes britànics que visiten Espanya i el seu impacte potencial de cara al futur sota diferents escenaris de sortida de la Unió.
- 1Aquesta xifra representa gairebé el 22% del total de turistes estrangers a Espanya (dades del 2018).
La població de més de 65 anys s’està consolidant com un segment estratègic del sector turístic espanyol, amb un ampli marge d’expansió. El pes demogràfic d’aquest grup ha crescut de forma sostinguda a Espanya, i el seu poder adquisitiu supera avui la mitjana nacional, la qual cosa reforça la seva rellevància estratègica. L’anàlisi de les dades de pagaments amb targetes de CaixaBank confirma que aquest col·lectiu representa una part significativa de la despesa turística, en especial en l’àmbit domèstic. No obstant això, la seva participació continua sent inferior al seu pes poblacional, la qual cosa apunta a un considerable potencial de creixement si l’oferta s’adapta millor a les seves preferències i necessitats. A més a més, adquireix una rellevància especial a les províncies rurals i contribueix a la desestacionalització.
El Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència de l’economia espanyola pot ser un catalitzador important per al sector immobiliari. Amb l’ajuda dels fons europeus, el Govern preveu rehabilitar mig milió d’habitatges entre el 2021 i el 2023, amb la finalitat de millorar-ne l’eficiència energètica i contribuir, així, a assolir els objectius de descarbonització acordats. D’altra banda, els Pressupostos Generals de l’Estat contemplen un increment notable de la dotació destinada a augmentar el parc d’habitatge social de lloguer, una política molt necessària davant l’agreujament dels problemes d’assequibilitat dels lloguers per als grups de població més vulnerables.
Maitane és analista al Departament de Planificació Estratègica. Llicenciada en Economia i Màster en Banca i Regulació Financera per la Universitat de Navarra. Abans d’incorporar-se a CaixaBank va treballar en la direcció de Relació amb Supervisors de Bankia i anteriorment com a gerent d’EY en el departament de serveis d’assessorament comptable financer del sector bancari. Les seves àrees d’estudi comprenen, principalment, el sistema bancari espanyol.
David és economista al Departament d'Economia espanyola. Va estudiar Filosofia, Política i Economia a la Universitat d'Oxford i després va continuar els estudis d'economia a l'Escola d'Economia d'Estocolm i la Universitat de Pennsilvània. També té un mestratge en finances de la Universitat Bocconi. Abans d'incorporar-se a Caixabank Research, David va treballar com a becari i després com a analista de recerca al Banc Central Europeu. Està particularment interessat en la macroeconomia, l'economia política i les finances conductuals.
Léopold és analista al Departament de Planificació Estratègica. Graduat del programa Analysis and Policy in Economics de la Paris School of Economics, després d’haver estudiat a les universitats de Panthéon-Sorbonne i de Toronto. Abans d’incorporar-se a CaixaBank, Léopold va tenir diverses experiències tant a Europa com a Amèrica Llatina: va ser periodista econòmic al diari financer francès Les Echos i va treballar com a economista a l’ambaixada de França a Buenos Aires i com a economista d’Europa del Sud del Grup Crédit Agricole. A Madrid, ha coordinat el seguiment macrofinancer llatinoamericà a Telefónica i, més recentment, a Mutua Madrileña, on també s’encarregava de l’anàlisi de la política monetària i del sector financer espanyol. Dins l’equip de Planificació Estratègica, les seves àrees d’estudis principals comprenen el seguiment de l’escenari macrofinancer espanyol i de les tendències que poden afectar l’oferta i la demanda de serveis financers.
Pedro Álvarez és economista al departament d’Economia Espanyola. Màster en Economia Aplicada per la Universitat d’Oviedo, després d’especialitzar-se en l’estudi de les crisis financeres i els sistemes d’alerta precoç, va iniciar la carrera professional al Banc Interamericà de Desenvolupament als EUA. Abans d’incorporar-se a l’equip de CaixaBank Research, acumulava més de 15 anys d’experiència en l’anàlisi de la conjuntura econòmica a altres entitats financeres. Actualment, les àrees d’estudi comprenen l’anàlisi macroeconòmica de l’economia espanyola, amb un èmfasi especial en l’anàlisi sectorial.
Antonio és economista sènior al Departament d’Economies i Mercats Internacionals. Amb estudis de Màster en Política Macroeconòmica i Mercats Financers per la Universitat Pompeu Fabra i, més recentment, en Data Science. Abans d’incorporar-se a CaixaBank, Antonio va treballar com a economista sènior als equips d’investigació de Citigroup i BNP Paribas a Londres, Regne Unit. Les seves àrees d’estudi comprenen els mercats financers, la política monetària i l’evolució macroeconòmica mundial. Coordina les Notas Breves i altres publicacions.
Rita és economista al Departament d’Economies i Mercats Internacionals. Llicenciada en Economia per la Universitat Complutense de Madrid (UCM), Màster (diploma d’Estudis Avançats) en Anàlisi Econòmica i Economia Quantitativa per la mateixa universitat; i acreditada amb la certificació CIIA ®. Abans d’incorporar-se a CaixaBank va treballar com a ajudant d’investigació a la facultat d’econòmiques de la UCM, on també va donar classes com a associada i com a analista macro en Afi, Intermoney i Bankia Estudios. Les seves àrees d’estudi comprenen la macroeconomia, amb èmfasi especial a la zona de l’euro.