A les portes del Black Friday, analitzem el consum electrònic a Espanya per sectors i per franges d’edat a partir de dades internes anonimitzades de CaixaBank.

Sentiment de menys a més als EUA, i una mica dubitatiu a la resta del món, mentre que els bancs centrals avancen en la distensió monetària «gra­­dual».

El creixement del PIB va tornar a batre les expectatives en el 3T i el mercat laboral i els PMI estrenen el 4T amb bon peu.

Ara com ara i mentre esperem el desenvolupament dels esdeveniments, sembla que la nostra economia hauria de trampejar millor aquest període d’incertesa que els nostres principals socis comercials.

La comunicació és una de les eines més potents de la política monetària. Per aquest motiu, CaixaBank Research ha desenvolupat un índex que mesura el sentiment de les comunicacions del BCE.

Després de gairebé dos anys incrementant els tipus d’interès, el 2023, els principals bancs centrals van assolir el cim i van reajustar les seves estratègies: en lloc d’apujar més els tipus oficials, l’enduriment monetari es vehicularia sostenint aquest cim durant un bon temps. No obstant això, ja a la tardor, els mercats financers es qüestionaven aquesta narrativa. Per què?

Els mercats van iniciar el 2024 amb apetència pel risc, amb el suport de la retòrica de l’aterratge suau a les principals economies avançades i d’una valoració positiva de les dades macroeconòmiques.

En un entorn d’incertesa geopolítica, de tipus d’interès elevats i de refredament de la demanda mundial, les principals economies avançades van acabar el 2023 amb més resiliència de la que s’esperava uns trimestres enrere.

Les dades preliminars del PIB publicades per l’INE indiquen una acceleració notable del creixement en l’últim trimestre del 2023, amb un avanç del 0,8% intertrimestral i del 2,2% interanual en el 4T 2023.

Com ha evolucionat la despesa en aigua, llum i gas en els últims cinc anys? Analitzem de manera anonimitzada els rebuts domiciliats en els comptes bancaris de CaixaBank i la seva principal partida, els subministraments bàsics, per entendre l’esforç que han hagut de fer les llars espanyoles per pagar la factura energètica.

Si, al desembre del 2022, la nostra previsió de creixement del PIB per al 2023 era de l’1%, finalment l’economia espanyola ha aconseguit créixer un notable 2,5%, malgrat la incertesa geopolítica, una inflació encara elevada malgrat el descens dels últims mesos i l’alça dels tipus d’interès.

CaixaBank Research preveu un creixement de l’1,4% per al 2024, però comencem l’any assenyalant els riscos a l’alça. Les bones dades de creixement del 4T 2023 i la millora en les perspectives de consum de les llars ens portaran a revisar el creixement i a situar-lo prop del 2,0%.

L’activitat mostra signes de desacceleració i la inflació baixa per sota del 2% al març, per primera vegada des de l’agost del 2024.

Els aranzels de Trump són un toc d’atenció a l’apetència pel risc inversor i les corbes sobiranes s'apunten a les dues bandes de l'Altlàntic, mentre els bancs centrals intenten trampejar la situació. Les borses registren una elevada volatilitat i cauen les primeres matèries més dependents del cicle econòmic.

La situació actual del mercat immobiliari espanyol es caracteritza, a grans trets, per la fortalesa de la demanda i per l’escassetat d’oferta. A conseqüència d’aquest desajustament entre l’oferta i la demanda, el preu de l’habitatge ha accelerat el pas, en especial el d’obra nova. Des de CaixaBank Research, ja havíem previst que la tendència alcista del mercat immobiliari es consolidaria el 2024, però les dades que s’han anat publicant han estat més puixants del que s’esperava, i això, juntament amb la millora de les perspectives econòmiques, ens ha dut a revisar a l’alça les previsions del sector immobiliari per al 2024-2025.

En el 2T, el PIB registra un avanç exigu, i la creació d'ocupació i la inflació es desacceleren a l'agost.