L’economia espanyola tanca el 2023 amb millor nota de l’esperada
Tot i que és cert que, durant la segona part de l’exercici, el ritme de creixement es va moderar, l’afebliment s’ha produït més tard del que s’esperava i està sent més moderat del que es temia fa un any. Així, si, al començament del 2023, el consens d’analistes situava el creixement del PIB per al conjunt de l’any en l’1,3% (Panell de FUNCAS), avui dia, el situa al voltant del 2,4%, una xifra que coincideix amb l’estimada per CaixaBank Research. A més a més, tot fa pensar que, el 2024, en especial durant el segon semestre, l’economia podria recuperar una certa embranzida, la qual cosa hauria de permetre que, en el 4T 2024, el ritme de creixement del PIB s’aproximi ja al 2,0% interanual.
En la segona estimació del PIB del 3T, l’INE va confirmar que el ritme de creixement es va situar en el 0,3% intertrimestral, 1 dècima per sota de l’avanç registrat en el 2T i 2 dècimes per sota del creixement mitjà trimestral de l’últim any. Així, el PIB se situa el 2,1% per damunt del nivell del 4T 2019. Per components, destaca el ritme d’avanç que registren el consum de les llars i el consum públic, tots dos per damunt de l’1% intertrimestral. Mentre que, en sentit contrari, continua preocupant la pobra evolució de la inversió, que anota una caiguda de l’1,0%, i, sobretot, de les exportacions de béns i serveis, que pateixen la feblesa dels principals socis comercials i reculen un destacable 4,1%.
Al desembre, l’índex PMI del sector serveis es va mantenir en zona expansiva i es va situar en els 51,5 punts (0,5 punts per damunt del registre del novembre). Per la seva banda, l’índex PMI per al sector manufacturer es manté en terreny contractiu i recula 0,1 punts, fins als 46,2. Així, l’índex PMI compost va augmentar lleugerament, es va situar en els 50,4 punts (49,8 al novembre) i va marcar una mitjana en el trimestre de 50,1, el mateix nivell que en el trimestre anterior. D’altra banda, el principal motor del creixement de l’economia espanyola, el consum, també ofereix un missatge relativament positiu. En concret, el monitor de consum de CaixaBank Research apunta que la despesa realitzada amb targetes espanyoles als TPV de CaixaBank i les retirades d’efectiu van créixer el 5,9% interanual en el 4T (dades fins a la tercera setmana de desembre), la qual cosa representa una acceleració de 0,4 p. p. en relació amb el registre del 3T.
Al desembre, el nombre de persones afiliades a la Seguretat Social va augmentar en 29.937, una xifra superior a la de l’any passat, quan es va situar en les 12.640, però inferior al registre mitjà del període 2014-2019. L’augment de l’afiliació, corregida per l’efecte estacional, va ascendir a 23.287 persones, el major avanç mensual des del maig. En el conjunt del 4T, l’augment dels afiliats se situa en el 0,2% intertrimestral, ritme similar al del 3T, la qual cosa apuntaria al fet que el ritme de creixement de l’activitat s’ha estabilitzat.
En concret, la taxa d’inflació general va recular 1 dècima al desembre i es va situar en el 3,1%, segons l’indicador avançat de l’IPC publicat per l’INE. En línia amb la senda de moderació de la inflació d’aquests últims mesos, la taxa d’inflació subjacent va recular 0,7 p. p. per segon mes consecutiu i es va situar en el 3,8% interanual. Des del juliol, la taxa d’inflació subjacent s’ha reduït de forma molt destacable, en concret en 2,4 p. p.
Al final de desembre, el Govern va detallar les mesures que mantindria enguany per continuar lluitant contra la inflació. En aquest sentit, destaca l’augment fins al 10% de l’IVA de l’electricitat durant tot el 2024 i del gas fins al 31 de març. Cal recordar que es va situar en el 5% el 2023, mentre que, abans de la crisi energètica, era del 21%. D’altra banda, augmentarà de manera gradual al llarg de l’any l’impost especial de l’electricitat i l’impost sobre el valor de la producció elèctrica. Pel que fa a l’IVA dels aliments, es mantindrà fins al 30 de juny la reducció de l’IVA del 4% al 0% en aliments frescos de primera necessitat i del 10% al 5% en pastes i oli. Finalment, pel que fa als transports, s’estenen les ajudes generalitzades del 2023 a tot el 2024. L’extensió de moltes de les mesures que es van posar en marxa el 2023 farà que l’impacte sobre la inflació sigui menor del que contemplava l’escenari de previsions de CaixaBank Research, de manera que la inflació podria ser una mica més baixa de l’esperat el 2024.
En concret, la renda bruta disponible de les llars va créixer un destacable 10,6% interanual en el 3T, mentre que la despesa en consum final va avançar el 4,5%. Com a resultat, la taxa d’estalvi va augmentar fins a l’11,0% (dada acumulada de quatre trimestres), la qual cosa representa un augment d’1,1 p. p. en relació amb el 2T 2023. A més a més, cal tenir en compte que la dada se situa clarament per damunt de la mitjana registrada entre el 2015 i el 2019 (el 6,8%). Tot això fa pensar que, malgrat els vents en contra que afecten moltes famílies, el consum de les llars, en agregat, podrà continuar creixent en els propers trimestres i es mantindrà com un important factor de suport per al conjunt de l’economia espanyola.
