Segons la nova estimació realitzada per l’INE, el PIB va créixer el 0,8% intertrimestral en el 1T 2024, 0,1 p. p. més del que s’havia estimat originalment. Diversos elements clau expliquen aquest bon comportament: el bon funcionament del mercat laboral, l’impuls d’uns fluxos d’immigració dinàmics i les dades positives de turisme internacional, que tornen a superar les expectatives.

Analitzem la tendència recent del consum a Espanya a partir de les dades del Portal d’Economia en temps real de CaixaBank Research, que hem ampliat amb informació sobre rebuts domiciliats i més detall sobre cadascun dels sectors i sobre l’evolució del comerç electrònic.

Investiguem si la COVID-19 ha canviat els hàbits de consum electrònic a Espanya a partir del pagaments amb targeta dels 13,5 milions de clients de CaixaBank, anonimitzats i analitzats fent ús de tècniques de big data.

En el 2T, el PIB registra un avanç exigu, i la creació d'ocupació i la inflació es desacceleren a l'agost.

L’economia espanyola va sorprendre l’alça en la primera meitat de l’any, però s’espera una certa moderació en la segona meitat

L’economia global continua avançant a diferents velocitats en el 2T. El mercat de treball als EUA comença a donar signes de moderació mentres la inflació manté el seu lent degoteig a la baixa; la feblesa d’Alemanya condiciona el conjunt de la zona de l’euro i l'economia xinesa afronta perspectives modetes en el 3T.

Entre el 2 i el 5 d’agost, els mercats financers van viure les ses­­sions més turbulentes en anys, desencadenades pels temors precipitats a una recessió als EUA i per una decisió inesperada del Banc del Japó que va disparar la volatilitat. De llavors ençà, els mercats han fet mitja volta, han deixat en un ensurt les caigudes del començament d’agost i han tornat a posar en preu l’aterratge suau com el seu escenari central.

Revisem a la baixa en 0,1 p. p. les nostres previsions de creixement del PIB per al 2025 i el 2026 i les situem en el 2,4% i en el 2,0%, respectivament. Mentrestant, els indicadors disponibles mostren que l’economia manté un bon ritme d’avanç en el 2T.

Els vents de cua que suposen les últimes dades de la inflació i uns mercats laborals sòlids coexisteix amb una pèrdua natural d’impuls cíclic i, en especial, amb un entorn d’elevats riscos geopolítics, una combinació que marcarà la velocitat de l’escenari en els propers trimestres.

Setembre tanca un 3T de guanys generalitzats als mercats. Les retallades dels bancs centrals van prolongar les caigudes dels tipus monetaris i la majoria de les borses mundials registren pujades fortes.

L’INE revisa a l’alça el creixement dels últims anys i els indicadors avançats del 3T apunten a una millora del consum privat, malgrat la desacceleració del mercat laboral en el 3T. La inflació sorprèn en situar-se en l’1,5% al setembre i la demanda d'habitatge sorprèn a l'alça.

Amb la desinflació ben encarrilada i alguns signes de desacceleració de l’activitat i de refredament del mercat laboral, la política monetària està canviant de marxa per passar a una fase de distensió: de restrictiva a neutral. El BCE i la Fed, a més d’altres grans bancs centrals, han iniciat aquesta distensió amb baixades de tipus d’interès, i s’espera que continuïn fent-ho el 2025. A partir d’aquí, intentarem aclarir els factors que guiaran aquesta nova fase de política monetària.

El PIB va mantenir un ritme de creixement intertrimestral del 0,2% en un 3T marcat per una trajectòria de menys a més. 

Perspectives econòmiques estables però amb riscos creixents: inestabilitat geopolítica, incertesa i falta de confiança.

La situació actual del mercat immobiliari espanyol es caracteritza, a grans trets, per la fortalesa de la demanda i per l’escassetat d’oferta. A conseqüència d’aquest desajustament entre l’oferta i la demanda, el preu de l’habitatge ha accelerat el pas, en especial el d’obra nova. Des de CaixaBank Research, ja havíem previst que la tendència alcista del mercat immobiliari es consolidaria el 2024, però les dades que s’han anat publicant han estat més puixants del que s’esperava, i això, juntament amb la millora de les perspectives econòmiques, ens ha dut a revisar a l’alça les previsions del sector immobiliari per al 2024-2025.

El creixement del PIB va tornar a batre les expectatives en el 3T i el mercat laboral i els PMI estrenen el 4T amb bon peu.

Sentiment de menys a més als EUA, i una mica dubitatiu a la resta del món, mentre que els bancs centrals avancen en la distensió monetària «gra­­dual».

Atesa la seva estratègia oficial de «dependència de les dades», les pròximes decisions del BCE estaran subjectes als senyals presents que envien les dades, però, probablement, també estaran condicionades per l’expectació sobre l’agenda econòmica dels EUA i per les seves conseqüències en el futur.

A CaixaBank Research, no som capdavanters en recerca sobre big data o intel·ligència artificial. Però intentem estar atents als últims desenvolupaments en la matèria per millorar l’anàlisi econòmica, en especial en aquells àmbits clau perquè el creixement sigui més dinàmic, més inclusiu i més sostenible a llarg termini.