Espanya: ara com ara, molt soroll per no res
Revisem a la baixa en 0,1 p. p. les nostres previsions de creixement del PIB per al 2025 i el 2026 i les situem en el 2,4% i en el 2,0%, respectivament. Mentrestant, els indicadors disponibles mostren que l’economia manté un bon ritme d’avanç en el 2T.

L’escenari per a l’economia espanyola continua condicionat per l’evolució de la guerra comercial entre els EUA i la resta del món, així com pels supòsits considerats sobre aquest tema. Malgrat l’augment de la incertesa, les negociacions en curs –com la reducció d’aranzels a la Xina, l’acord comercial entre els EUA i el Regne Unit i l’aranzel temporal del 10% a la UE fins al juliol per negociar els definitius– suggereixen que els aranzels nord-americans s’estabilitzaran, probablement, en un nivell pròxim al supòsit del 10% que vam realitzar al febrer. No obstant això, el repunt de la incertesa ha estat, ara com ara, superior al que s’havia anticipat, i no podem descartar que es repeteixin nous episodis de tensió.
La revisió de l’escenari es complementa amb la incorporació de les últimes dades d’activitat –que, en línies generals, han evolucionat com es preveia– i amb l’actualització dels supòsits sobre el preu de l’energia i els tipus d’interès, a partir de la informació més recent dels mercats. Com a resultat, revisem a la baixa en 0,1 p. p. les nostres previsions de creixement del PIB per al 2025 i el 2026 i les situem en el 2,4% i en el 2,0%, respectivament.
En l’àmbit laboral, el menor creixement projectat es veu compensat per una dada de l’EPA del 1T 2025 millor del que s’esperava, la qual cosa permet mantenir inalterada la senda prevista per a la taxa d’atur. Pel que fa a la inflació, l’impacte a la baixa derivat d’una senda de preus energètics més moderada del que s’havia anticipat al febrer s’ha vist parcialment contrarestat per l’acceleració dels preus dels aliments no elaborats. En conjunt, revisem la previsió d’inflació del 2025 en 0,1 p. p. a la baixa, fins al 2,4%, i mantenim sense canvis la del 2026, en el 2,2%.

Al maig, l’índex PMI del sector manufacturer va repuntar després de l’ensopegada de l’abril i es va situar en 50,5 punts, per damunt del llindar de 50 que indica expansió al sector. En canvi, l’indicador homòleg per al sector serveis va cedir 2,1 punts, fins a situar-se en els 51,3 punts, afectat per la feblesa de la demanda internacional. Per la seva banda, el consum presenta registres positius des de l’inici del 2T. Les vendes al detall van créixer, a l’abril, el 0,7% intermensual, amb la taxa interanual assolint el 4%. Així mateix, amb dades fins al 21 de maig, l’indicador de Consum de CaixaBank Research, basat en la despesa de les targetes i en els reintegraments, degudament anonimitzats, mostra una acceleració en el ritme de creixement interanual de 0,6 p. p. en relació amb el trimestre anterior, fins a assolir el 4%. En conjunt, els indicadors fan pensar que, en el 2T, el ritme de creixement de l’economia es podria apropar, tot i que una mica per sota, al del trimestre anterior.

Al maig, els afiliats a la Seguretat Social van augmentar el 0,9% intermensual, un increment inferior a l’habitual en aquest mes (el +1,2% de mitjana en els mesos de maig del 2014 al 2019). Aquest resultat pot estar afectat pel canvi de patró estacional que s’observa després de la pandèmia, amb un avançament de la temporada turística, de manera que també s’avancen a l’abril les contractacions a l’hoteleria. Corregint l’estacionalitat, l’ocupació va anotar una pujada de 20.790 afiliats, la més moderada des del juliol del 2024, tot i que la mitjana de l’abril-maig es va situar en 44.975, xifra que supera la mitjana mensual del 1T (39.191). D’aquesta manera, de nou en termes desestacionalitzats, l’afiliació va créixer el 0,53% en la mitjana d’abril i maig en comparació amb la mitjana del 1T, un bon ritme de creixement, que se situa amb prou feines per sota del creixement intertrimestral que va registrar l’afiliació en el 1T, del 0,58%.

La inflació general va caure 3 dècimes i es va situar en l’1,9% interanual. Aquesta reculada respon, principalment, al descens dels preus relacionats amb l’oci i la cultura i amb els transports (que inclou els carburants). D’altra banda, la inflació subjacent va reprendre la tendència a la baixa en caure 3 dècimes, fins al 2,1% interanual, després del repunt de l’abril, ocasionat per l’efecte de la Setmana Santa. La caiguda de la subjacent anticipa un possible descens de la inflació dels serveis, que, el mes passat, es va situar en un elevat 3,9%, empesa per l’augment dels serveis relacionats amb el turisme. Queda per veure quina haurà estat l’evolució dels aliments no elaborats, que és el component que, en els últims mesos, ha sorprès més a l’alça, amb taxes interanuals superiors al 5% des del febrer, a causa del repunt del preu de la carn i dels ous. Les perspectives d’inflació a curt i a mitjà termini continuen sent de moderació, gràcies, en gran part, a la correcció dels preus de les principals primeres matèries energètiques.

El conjunt d’indicadors disponibles en el 1T apunta a una acceleració en el ritme de creixement del mercat immobiliari, tant dels preus com de l’activitat, de manera que continuaria la tendència alcista de l’any anterior. L’índex de preus d’habitatges repetits del Col·legi de Registradors va créixer el 14,6% interanual en el 1T 2025 i va superar el registre del trimestre anterior, del 12,6%, i del conjunt del 2024, del 10,4%. Així mateix, pel costat de l’activitat, les compravendes van avançar el 13,7% interanual en el 1T 2025, en relació amb el 9,9% interanual de la mitjana del 2024. La fortalesa de la demanda, juntament amb un avanç més modest de l’oferta, ens fa preveure que les pressions sobre els preus es mantindran en els propers trimestres.

Al maig, el superàvit per compte corrent, acumulat de 12 mesos, va recular 0,22 p. p., fins al 2,55% del PIB. El registre del maig se situa gairebé 0,5 p. p. per sota del saldo amb què es va tancar el 2024, del 3,0%. El deteriorament en relació amb el tancament del 2024 s’explica, gairebé en la seva totalitat, per la balança de béns no energètics, el dèficit dels quals s’ha ampliat en 0,34 p. p., fins al –0,61% del PIB. L’augment del dèficit s’explica per l’embranzida de les importacions, que, impulsades per la fortalesa de la demanda domèstica, van créixer més que les exportacions: el 5,5% interanual en l’acumulat de 12 mesos fins al maig del 2025, en relació amb el 4,2% de les exportacions.
