A diferència del seguiment del compliment de les fites i dels objectius dels Plans de Recuperació i Resiliència (PRR), l’avaluació d’on som en la seva implementació es complica quan tractem de quantificar-ne l’efecte macroeconòmic i la capacitat transformadora sobre l’economia europea. Això guanya més rellevància davant els reptes que planteja el cada vegada més complex escenari geopolític.
Cerca a CaixaBank Research
Resultats de la cerca
1939 resultats per a Euro digital
El retorn, enguany, de les regles fiscals –com a garants de la sostenibilitat del deute públic– i la persistent bretxa d’inversió per abordar les prioritats de la UE en l’actual context geopolític conformen un escenari de fricció que fa necessària una estratègia fiscal coordinada en temps i en intensitat que va més enllà de l’horitzó dels mandats polítics nacionals i comunitaris, de manera que és imprescindible superar diferències i alguns tabús que han caracteritzat la història econòmica de la UE en altres moments.
La crisi energètica ha estat, al si de la UE, un estímul per impulsar fonts d’energia més respectuoses amb el medi ambient i menys dependents dels combustibles fòssils, però el seu ple desenvolupament es presenta com una empresa a mitjà termini.
Espanya mostra graus d’automatització similars als dels nostres principals competidors, però la velocitat de creixement en aquest àmbit és insuficient per aconseguir una convergència cap a les economies més capdavanteres.
Aquest any el BCE no solament donarà continuïtat als increments de tipus d'interès, sinó que també reduirà la dimensió del balanç. Com funcionarà la reducció i quines conseqüències pot
tenir sobre el deute sobirà?
En aquest article analitzem què cal esperar dels comptes públics europeus en els propers anys, arran de l’entrada en vigor del nou marc de governança econòmica de la Unió Europea.