Els tipus d’interès nord-americans han pujat de manera sostinguda i significativa, esperonats per l’enduriment monetari ràpid i agressiu de la Fed. Tanmateix, això no implica necessàriament que els bons nord-americans siguin més atractius que els homòlegs europeus. Un factor clau en la comparativa és el tipus de canvi.
Resultats de la cerca
Fons europeus NGEU el 2022 (i més enllà): una aposta clara per la sostenibilitat verda
Què s’espera el 2022 pel que fa a inversions sostenibles? Calibrem la importància de la sostenibilitat mediambiental en els fons europeus NGEU del Mecanisme de Recuperació i Resiliència.
En aquest primer article d’una sèrie de dos, repassem el comportament recent de la inversió en equipament a Espanya i el comparem amb el de la resta de la zona de l’euro. En un segon article, en aquest mateix Informe Mensual, indaguem sobre els incentius a invertir, a partir de l’anàlisi de l’evolució de la rendibilitat i del cost de finançament per sectors.
A diferència del seguiment del compliment de les fites i dels objectius dels Plans de Recuperació i Resiliència (PRR), l’avaluació d’on som en la seva implementació es complica quan tractem de quantificar-ne l’efecte macroeconòmic i la capacitat transformadora sobre l’economia europea. Això guanya més rellevància davant els reptes que planteja el cada vegada més complex escenari geopolític.
El retorn, enguany, de les regles fiscals –com a garants de la sostenibilitat del deute públic– i la persistent bretxa d’inversió per abordar les prioritats de la UE en l’actual context geopolític conformen un escenari de fricció que fa necessària una estratègia fiscal coordinada en temps i en intensitat que va més enllà de l’horitzó dels mandats polítics nacionals i comunitaris, de manera que és imprescindible superar diferències i alguns tabús que han caracteritzat la història econòmica de la UE en altres moments.
Si volem entendre millor la presa de decisions de política monetària, hem de seguir amb deteniment l’evolució de les condicions financeres. I, per fer-ho, hi ha un pas previ important: saber com mesurar-les.
La crisi energètica ha estat, al si de la UE, un estímul per impulsar fonts d’energia més respectuoses amb el medi ambient i menys dependents dels combustibles fòssils, però el seu ple desenvolupament es presenta com una empresa a mitjà termini.
Aquest any el BCE no solament donarà continuïtat als increments de tipus d'interès, sinó que també reduirà la dimensió del balanç. Com funcionarà la reducció i quines conseqüències pot
tenir sobre el deute sobirà?
En aquest article analitzem què cal esperar dels comptes públics europeus en els propers anys, arran de l’entrada en vigor del nou marc de governança econòmica de la Unió Europea.