La crisi actual està desencadenant canvis en nombrosos aspectes de les nostres vides, molts d’ells relacionats amb les nostres preferències residencials. Per exemple, el teletreball pot arribar a transformar com i on vivim. La pandèmia també ha impulsat la digitalització del sector immobiliari i podria accelerar certes transformacions en altres àmbits, com la rehabilitació d’habitatges, la qual cosa donaria suport a la transició cap a una economia més sostenible.
Cerca a CaixaBank Research
Resultats de la cerca
1973 resultats per a Euro digital
A partir de l’anàlisi anonimitzada de dades internes de CaixaBank, analitzem en profunditat el comportament recent de la despesa en restauració a Espanya.
El turisme de luxe s’ha consolidat com un segment estratègic per al sector turístic espanyol, tant per la seva elevada contribució a la despesa com pel seu potencial per incrementar el valor afegit del sector. Segons les dades de pagaments analitzades per CaixaBank Research, tot i que aquest segment representa només el 3% de les targetes internacionals, concentra el 20% de la despesa presencial dels turistes estrangers. L’anàlisi evidencia també l’auge del turisme de luxe urbà, impulsat en gran part pel dinamisme de Madrid com a destinació d’alta gamma, malgrat mantenir encara una marcada orientació costanera. El Regne Unit, França i Alemanya són els principals emissors de turistes cap a Espanya, tant al segment de luxe com al convencional, tot i que destaquen altres economies amb un PIB per capita molt elevat, amb una gran desigualtat o amb una combinació d’aquests dos trets.
L’augment dels costos de producció arran de la guerra a Ucraïna està afectant totes les baules de la cadena alimentària: producció, transformació, distribució i transport. L’impacte està sent especialment negatiu al sector primari, que també s’ha vist perjudicat per unes condicions meteorològiques poc favorables, en forma de sequera. L’alça dels costos s’està traslladant als preus dels aliments que paga el consumidor final, la qual cosa està provocant un augment de la despesa en alimentació, en particular entre les famílies amb rendes més baixes. La nota més positiva l’aporta el sector exterior: les exportacions agroalimentàries continuen creixent amb força el 2022, i no sembla que els indicadors de competitivitat s’hagin deteriorat malgrat l’alça dels preus.
La crisi de la COVID-19 està castigant la compravenda d’habitatges. En els propers mesos, un cop superat l’enfonsament que van patir les transaccions durant el confinament, l’evolució de la demanda dependrà, en gran part, de la recuperació del mercat laboral i del turisme internacional. El nostre escenari de previsions contempla una recuperació gradual de la demanda, tot i que el 2021 no es registrarà encara el més de mig milió de transaccions del 2019.
L’augment dels aranzels per part dels EUA entre 10 i 20 p. p. hauria de tenir un impacte limitat en l’economia espanyola, inferior al d’altres economies avançades, però alguns sectors d’activitat es podrien veure més afectats.
La nova llei hipotecària que regula els contractes de crèdit immobiliari té tres grans objectius: oferir més protecció als consumidors, reforçar la transparència dels contractes de les hipoteques i donar una major seguretat jurídica al sistema financer. Els tres són vitals per assegurar un funcionament correcte del mercat hipotecari i per reforçar l’estabilitat financera.
El sector agroalimentari espanyol es caracteritza per la seva elevada propensió exportadora: la gamma de productes que exporta és cada vegada més àmplia i arriba a més destinacions. No obstant això, hi ha una altra dimensió que convé tenir en compte: la complexitat exportadora, un concepte que mesura la intensitat de coneixement necessari per produir els béns exportats. Perquè no solament importa exportar molt, sinó també el que s’exporta.
La inversió és un determinant clau del creixement econòmic a llarg termini, tant per la seva contribució directa a la demanda agregada com pel seu impacte sobre la competitivitat i la productivitat. En els últims anys, la inversió empresarial a Espanya ha mostrat una elevada heterogeneïtat sectorial i territorial, així com un canvi rellevant en la seva composició, amb un protagonisme creixent dels actius intangibles (R+D, software, propietat intel·lectual, etc.), en especial als serveis avançats i a les empreses més grans. Això posa de manifest el paper central de la digitalització en la transformació del teixit productiu i en l’apropament de l’economia espanyola als països líders en innovació.
Analitzem amb dades internes el comportament dels visitants estrangers que es queden a Espanya durant temporades llargues, un grup de població que normalment s’allotja en segones residències, habitatges de lloguer de temporada o allotjaments especialitzats, uns segments amb una tendència de demanda a l’alça en el mercat immobiliari espanyol.
Dossier
L'economia digital
L’economia espanyola encara el 2026 des d’un bon punt de partida, amb el suport de la inèrcia positiva del sòlid creixement registrat el 2025, del dinamisme del mercat laboral, de la fortalesa de la demanda interna i d’una inflació relativament continguda malgrat el xoc energètic. L’esclat de la guerra a l’Iran ha introduït un nou xoc d’oferta que incrementa la incertesa i ens obliga a revisar a la baixa el creixement previst del PIB per a enguany fins al 2,1%, 0,3 p. p. per sota de la previsió anterior. De tota manera, s’espera que la desacceleració tingui una intensitat desigual en funció dels sectors. Les branques manufactureres, més intensives en energia, obertes a l’exterior i amb una posició cíclica més feble, seran les més afectades. En canvi, els serveis i altres activitats vinculades a la demanda interna parteixen d’una situació més sòlida i presenten una menor exposició.
Durant els mesos de confinament, es va produir un canvi radical en els patrons de consum d’aliments a Espanya. Utilitzant dades internes de despesa amb targetes espanyoles i estrangeres als TPV de CaixaBank, observem que la despesa en supermercats i en grans superfícies d’alimentació va repuntar amb força durant l’estat d’alarma. També va augmentar l’ús del comerç electrònic, en part per minimitzar els desplaçaments i el contacte entre persones. En contrapartida, el consum en restaurants es va enfonsar. Malgrat que, durant l’estiu, la despesa domèstica en restauració va repuntar amb força, l’aturada del turisme estranger continua perjudicant en especial els establiments orientats al client internacional.
Arran del teletreball, de l’educació en remot i de les restriccions imposades a l’entreteniment de caràcter més social, hem observat un augment del consum de béns de caràcter tecnològic en relació amb la resta de consum. Si al primer article d’aquest Dossier analitzem la demanda mundial d’aquests béns durant la pandèmia i la seva possible persistència post-COVID, en aquest article, ens centrem en el cas espanyol.
Un dels principals temes de discussió en aquesta fase de recuperació econòmica és, sens dubte, la inflació. El 2021, ha assolit cotes no registrades des del 2008 als EUA i és probable que, a la zona de l’euro, se situï en nivells no vistos des del 2012, la qual cosa ha alimentat els riscos de pressions inflacionistes. De fet, les dades més recents d’inflació han sorprès notablement a l’alça, en especial als EUA. En aquest context, ens preguntem fins a quin punt aquestes sorpreses han tingut un impacte significatiu sobre els mercats financers.
L’economia global continua avançant a diferents velocitats en el 2T. El mercat de treball als EUA comença a donar signes de moderació mentres la inflació manté el seu lent degoteig a la baixa; la feblesa d’Alemanya condiciona el conjunt de la zona de l’euro i l'economia xinesa afronta perspectives modetes en el 3T.
El tipus d’interès neutral és un indicador de referència en l’orientació de la política monetària, en l’evolució dels mercats financers i, en general, en la formació d’expectatives dels agents econòmics. Ens endinsem en la seva definició i en el seu nivell avui dia.
Com s'ha comportat la demanda de béns tecnològics a Espanya? Ho analitzem en funció de diferents talls sociodemogràfics a partir de les dades internes, degudament anonimitzades, de CaixaBank.
Analitzem el refredament del sector manufacturer mundial en un moment en què es troben diferents factors: les seqüeles de la pandèmia, l'efecte arrossegament de la Xina i les repercussions de la crisi energètica a la indústria europea.