Malgrat que la desconnexió energètica de Rússia en els últims anys ha estat notable, encara persisteixen desafiaments importants perquè Europa posseeixi un sistema energètic sostenible, segur i competitiu.
Cerca a CaixaBank Research
Resultats de la cerca
1835 resultats per a Euro digital
Esperem que l’economia mundial creixi un 3,1% el 2025 i el 2026 (abans un 2,9%), impulsada per les revisions a l’alça als EUA (de l’1,3% a l’1,8% el 2025) i a la Xina (del 4,2% al 4,6%), a més de millores marginals a la zona de l’euro (de l’1,2% a l’1,3%).
Analitzem el refredament del sector manufacturer mundial en un moment en què es troben diferents factors: les seqüeles de la pandèmia, l'efecte arrossegament de la Xina i les repercussions de la crisi energètica a la indústria europea.
L’economia global continua avançant a diferents velocitats en el 2T. El mercat de treball als EUA comença a donar signes de moderació mentres la inflació manté el seu lent degoteig a la baixa; la feblesa d’Alemanya condiciona el conjunt de la zona de l’euro i l'economia xinesa afronta perspectives modetes en el 3T.
Arran del teletreball, de l’educació en remot i de les restriccions imposades a l’entreteniment de caràcter més social, hem observat un augment del consum de béns de caràcter tecnològic en relació amb la resta de consum. Si al primer article d’aquest Dossier analitzem la demanda mundial d’aquests béns durant la pandèmia i la seva possible persistència post-COVID, en aquest article, ens centrem en el cas espanyol.
En la seva lluita contra la inflació, la política monetària s’ha endurit de manera notable, com és clarament visible en els tipus d’interès oficials i en els que afronten les empreses, les famílies i els governs. Però aquests tipus d’interès no són una finalitat en si mateixos, sinó que l’objectiu últim és refredar l’activitat econòmica i, d’aquesta manera, frenar la inflació. En aquest article analitzem l’estat de la transmissió monetària a través d’un dels seus principals canals: les condicions creditícies.
En aquest article, abordem el repte de sostenibilitat al qual s'enfronta el nostre sistema públic de pensions, a través de les anàlisis que han dut a terme sobre això la AIReF, la Comissió Europea i el Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions.
Com s'ha comportat la demanda de béns tecnològics a Espanya? Ho analitzem en funció de diferents talls sociodemogràfics a partir de les dades internes, degudament anonimitzades, de CaixaBank.
La demanda final europea conté el 2% de béns i de serveis xinesos, i una dependència que arriba al 6% en manufactures, on destaquen sectors com el tèxtil i l’electrònica. Ara bé, quant depèn la Xina de la UE?
El tipus d’interès neutral és un indicador de referència en l’orientació de la política monetària, en l’evolució dels mercats financers i, en general, en la formació d’expectatives dels agents econòmics. Ens endinsem en la seva definició i en el seu nivell avui dia.
Valorem els punts més importants de l'acord en l'últim moment mitjançant el qual, l'1 de gener del 2021, el Regne Unit va abandonar el mercat únic i la unió duanera amb la UE.
La pandèmia de la COVID-19 va provocar el 2020 una caiguda històrica del consum de les famílies. A la zona de l’euro, la davallada va arribar al 15,4% en el 2T de l’any i es va situar en el –8,1% en el conjunt de l’any, amb caigudes més fortes als països més afectats per la primera onada de la pandèmia. No obstant això, al contrari de crisis anteriors, les caigudes del consum no van anar acompanyades de caigudes similars en la renda disponible de les famílies.
En aquests temps líquids que ens ha tocat viure, en què un entorn econòmic i polític moderadament estable ha donat pas a una realitat canviant, impredictible i subjecta a un procés continu de transformació, de tant en tant és necessari parar i reflexionar sobre les grans tendències per al futur pròxim. Això és el que intentem fer cada mes de novembre amb el nostre Dossier de perspectives anuals.
El Banc Central Europeu està revisant el marc operatiu amb què implementa els tipus d’interès. En aquest article examinem els principals interrogants del procés.
Un dels principals temes de discussió en aquesta fase de recuperació econòmica és, sens dubte, la inflació. El 2021, ha assolit cotes no registrades des del 2008 als EUA i és probable que, a la zona de l’euro, se situï en nivells no vistos des del 2012, la qual cosa ha alimentat els riscos de pressions inflacionistes. De fet, les dades més recents d’inflació han sorprès notablement a l’alça, en especial als EUA. En aquest context, ens preguntem fins a quin punt aquestes sorpreses han tingut un impacte significatiu sobre els mercats financers.