Resultats de la cerca

La nova llei hipotecària que regula els contractes de crèdit immobiliari té tres grans objectius: oferir més protecció als consumidors, reforçar la transparència dels contractes de les hipoteques i donar una major seguretat jurídica al sistema financer. Els tres són vitals per assegurar un funcionament correcte del mercat hipotecari i per reforçar l’estabilitat financera.

El sector agroalimentari espanyol es caracteritza per la seva elevada propensió exportadora: la gamma de productes que exporta és cada vegada més àmplia i arriba a més destinacions. No obstant això, hi ha una altra dimensió que convé tenir en compte: la complexitat exportadora, un concepte que mesura la intensitat de coneixement necessari per produir els béns exportats. Perquè no solament importa exportar molt, sinó també el que s’exporta.

Durant els mesos de confinament, es va produir un canvi radical en els patrons de consum d’aliments a Espanya. Utilitzant dades internes de despesa amb targetes espanyoles i estrangeres als TPV de CaixaBank, observem que la despesa en supermercats i en grans superfícies d’alimentació va repuntar amb força durant l’estat d’alarma. També va augmentar l’ús del comerç electrònic, en part per minimitzar els desplaçaments i el contacte entre persones. En contrapartida, el consum en restaurants es va enfonsar. Malgrat que, durant l’estiu, la despesa domèstica en restauració va repuntar amb força, l’aturada del turisme estranger continua perjudicant en especial els establiments orientats al client internacional.

Els últims indicadors econòmics disponibles apunten al fet que, en el tancament del 2024, es mantenen les tendències observades durant una bona part de l’any: dinamisme i resiliència dels EUA, feblesa a la zona de l’euro, per la delicada situació que travessen Alemanya i França, i falta d’impuls de l’economia xinesa davant l’absència d’estímuls econòmics de gran importància.

En la seva lluita contra la inflació, la política monetària s’ha endurit de manera notable, com és clarament visible en els tipus d’interès oficials i en els que afronten les empreses, les famílies i els governs. Però aquests tipus d’interès no són una finalitat en si mateixos, sinó que l’objectiu últim és refredar l’activitat econòmica i, d’aquesta manera, frenar la inflació. En aquest article analitzem l’estat de la transmissió monetària a través d’un dels seus principals canals: les condicions creditícies.

El debat sobre la jornada laboral ha adquirit una notable intensitat a Espanya arran, d’una banda, de les propostes per reduir-la i, de l’altra, de l’augment d’hores no treballades per incapacitat temporal. Al marge de l’impacte sobre els costos empresarials i sobre el mercat laboral, tenen un interès especial les implicacions per a la productivitat laboral, que ofereix, en el cas d’Espanya, lectures molt divergents des de la pandèmia en funció de si la mesurem per hora treballada o per empleat. Busquem aquí situar aquests debats en el context europeu i tracem similituds i diferències amb altres països del nostre entorn.

La inflació de la zona de l’euro ha assolit màxims històrics superiors al 5,0%, valors dels quals no baixarà en els propers mesos, en especial després del repunt del preu de l’energia derivat del conflicte a Ucraïna. Més enllà de la dada en si, sovint es passa per alt que l’impacte d’una pujada dels preus no afecta totes les llars de la mateixa forma i que, en bona part, això depèn de quines són les partides responsables de la pujada dels preus.

Els fonaments macro han estat un bon indicador de les primes de risc sobiranes observades al mercat en els últims anys. De fet, la moderació sostinguda de les principals primes de risc de la zona de l’euro és clarament coherent amb les previsions dels fonaments. No obstant això, la visió és una mica diferent si analitzem país per país.

En aquests temps líquids que ens ha tocat viure, en què un entorn econòmic i polític moderadament estable ha donat pas a una realitat canviant, impredictible i subjecta a un procés continu de transformació, de tant en tant és necessari parar i reflexionar sobre les grans tendències per al futur pròxim. Això és el que intentem fer cada mes de novembre amb el nostre Dossier de perspectives anuals.