Resultats de la cerca

Com s'ha comportat la demanda de béns tecnològics a Espanya? Ho analitzem en funció de diferents talls sociodemogràfics a partir de les dades internes, degudament anonimitzades, de CaixaBank.

Després de créixer un 3,2% el 2024, s'espera que l'economia continuï creixent el 2025 per damunt de la mitjana de la zona de l'euro, recolzada pel dinamisme del consum de les llars i la recuperació de la inversió. Els importants desafiaments geopolítics i el feble creixement europeu es presenten com els principals factors de risc.

Després d'analitzar la dimensió de l'impuls fiscal a Alemanya, Espanya, França i Itàlia per contrarestar la crisi de la COVID-19, abordem la següent pregunta: quins paísos han pres mesures fiscals més eficients i de més qualitat?

Malgrat la disminució del dèficit propera al 2,8% del PIB, les necessitats de finançament del Tresor continuen sent elevades, amb una emissió neta de 60.000 milions d’euros. A més a més, haurà de fer front a la fi de les reinversions del BCE i l'impacte del tipus d'interès en el deute públic.

Els fonaments macro han estat un bon indicador de les primes de risc sobiranes observades al mercat en els últims anys. De fet, la moderació sostinguda de les principals primes de risc de la zona de l’euro és clarament coherent amb les previsions dels fonaments. No obstant això, la visió és una mica diferent si analitzem país per país.

Els titulars d’economia se centren avui dia en els devastadors efectes econòmics de la crisi de la COVID-19 sobre el mercat laboral, les empreses i les famílies i en les mesures que adopten els governs i els bancs centrals de més de mig món per pal·liar aquests efectes. No obstant això, quan tot passi, es posaran de manifest els canvis que la crisi actual està desencadenant de forma més silenciosa i discreta en molts altres aspectes. En aquest article, ens centrem en els canvis que, probablement, es donaran en la manera de produir.

La resistència exhibida per l’activitat econòmica internacional, la reducció de la incertesa i la millora de les projeccions de creixement dibuixen una millora de l’escenari més immediat. Tanmateix, això no significa que l’economia mundial hagi sortit de la cruïlla.

L’agenda proteccionista i la retirada del multilateralisme de la nova Administració nord-americana podria beneficiar la inversió estrangera a la zona de l’euro, gràcies al seu marc regulador estable, la confiança en la independència del BCE i els plans d’augment de la despesa en defensa i infraestructures.

En aquests temps líquids que ens ha tocat viure, en què un entorn econòmic i polític moderadament estable ha donat pas a una realitat canviant, impredictible i subjecta a un procés continu de transformació, de tant en tant és necessari parar i reflexionar sobre les grans tendències per al futur pròxim. Això és el que intentem fer cada mes de novembre amb el nostre Dossier de perspectives anuals.

La irrupció del coronavirus ha tornat a posar en voga el treball en remot i ha revifat el debat sobre el seu impacte social i sobre la nostra manera de viure. No obstant això, el concepte de teletreball no és una cosa nova i, de fet, va ser el format habitual per a molts treballadors bona part del segle XIX.