La primera cohort de baby boomers compleix 65 anys el 2023, i, en els propers anys, tota aquesta generació s’anirà jubilant en massa. En aquest article, estudiarem en quina situació s’acosta a la jubilació a Espanya la generació del baby boom, tant des del punt de vista financer com des del punt de vista emocional i de salut.
El 2025 serà un any a la recerca d’una nova normalitat, amenaçada per la divisió entre blocs econòmics. L’idoni seria recuperar la cooperació multilateral per afrontar els nous desafiaments i mutualitzar els riscos de manera conjunta.
Amb la desinflació ben encarrilada i alguns signes de desacceleració de l’activitat i de refredament del mercat laboral, la política monetària està canviant de marxa per passar a una fase de distensió: de restrictiva a neutral. El BCE i la Fed, a més d’altres grans bancs centrals, han iniciat aquesta distensió amb baixades de tipus d’interès, i s’espera que continuïn fent-ho el 2025. A partir d’aquí, intentarem aclarir els factors que guiaran aquesta nova fase de política monetària.
Perspectives econòmiques estables però amb riscos creixents: inestabilitat geopolítica, incertesa i falta de confiança.
No és novetat, però continua sent important remarcar-ho. Els últims indicadors disponibles per a l’economia espanyola han tornat a sorprendre en positiu. Malgrat que Europa es manté feble i que, a nivell global, la incertesa és elevada, l’evolució de l’economia espanyola continua destacant en el context internacional.
El 2025 hauria de ser l’any de la distensió de la política monetària, amb el BCE i la Fed duent els tipus d’interès cap a nivells neutrals (al voltant del 2% i del 3%, respectivament). Aquestes baixades de tipus aniran acompanyades d’una altra normalització menys visible: la reducció d’uns balanços que han crescut de forma exponencial en els 15 últims anys.
La política monetària ha reaccionat de forma ràpida i contundent davant la COVID-19. No obstant això, després d’exercir amb èxit el paper de «tallafoc», el BCE s’haurà de mantenir molt actiu per donar suport a la reactivació de l’economia.
A CaixaBank Research, no som capdavanters en recerca sobre big data o intel·ligència artificial. Però intentem estar atents als últims desenvolupaments en la matèria per millorar l’anàlisi econòmica, en especial en aquells àmbits clau perquè el creixement sigui més dinàmic, més inclusiu i més sostenible a llarg termini.
Després de l’experiència dels últims anys, ja sabem que el risc polític pot alterar el comportament d’hipòtesis clau en els escenaris de previsió econòmica.
Fins no fa gaire, semblava que els mercats financers havien digerit sense gaire pesadesa la contundent dosi d’enduriment monetari que han posat en marxa els bancs centrals per controlar la inflació. No obstant això, amb els tipus d’interès endinsant-se cada vegada més en terreny restrictiu, és a dir, en nivells que haurien de refredar l’economia, augmenta el risc d’esdeveniments d’estrès i de turbulències financeres.
Fins al moment, les inversions ja aprovades del Pla de Recuperació i Resiliència (PRR) portuguès pugen a 12.249 milions, en relació amb unes inversions planejades de 16.644 milions d’euros, la qual cosa representa una taxa d’aprovació del 74%, un percentatge en principi prometedor per a l’aprofitament dels fons NGEU que rebrà Portugal fins al 2026.
L’economia internacional va mostrar una notable resiliència el 2024 i les dades disponibles suggereixen que el PIB mundial podria haver crescut lleugerament per damunt del 3%. És probable que els vents de cua que van donar suport a l’activitat continuïn bufant a favor el 2025, tot i que ho faran amb menys força i amb desafiaments exigents.
El fort deteriorament patit per les finances públiques arran de la pandèmia ha reobert el debat sobre la necessitat de reformar les normes fiscals de la UE.