En aquest segon article dedicat a la globalització, analitzem la creixent fragmentació de l’economia mundial en els últims temps, centrant-nos en la desconnexió entre EUA i la Xina, i en els seus efectes.
Cerca a CaixaBank Research
Resultats de la cerca
1939 resultats per a Euro digital
El candidat demòcrata, Joe Biden, es va imposar al republicà, Donald Trump, en les passades eleccions presidencials nord-americanes. Sembla que el Congrés continuarà dividit, amb la Cambra de Representants en mans demòcrates i el Senat en mans republicanes. En aquest entorn polític i amb la crisi de la COVID-19 molt present, què podem esperar de la política interna i exterior nord-americana el 2021?
Diu el refrany que val més boig conegut que savi per conèixer, però la inflació potser és un cas especial. Què passarà amb l'inflació el 2023?
Una sensació d’equilibri inestable presidirà el comportament de l’economia al llarg del 2024, situació a la qual, pel que sembla, ens haurem d’acostumar i que demandarà als agents econòmics una flexibilitat notable a l’hora de prendre decisions. Són els temps que ens toca viure.
En un entorn d’incertesa encara elevat, diversos factors poden modificar el curs de l’economia espanyola els pròxims mesos, tant de manera negativa com positiva. Entre aquests factors en sobresurten tres: l’evolució dels preus de l’energia, la resiliència del mercat laboral i l’execució dels fons europeus NGEU.
Un dels sectors més afectats per les restriccions a la mobilitat ha estat el del comerç al detall. En canvi, el canal de vendes per internet està ajudant a molts comerços a esmorteir l’impacte de la crisi. En aquest article, analitzem com han evolucionat les vendes online en relació amb les vendes presencials cobrades amb targetes en terminals de punt de venda (TPV) de CaixaBank.
L’economia espanyola continua mostrant un dinamisme major del que s’esperava al començament de l’any, gràcies, sobretot, a l’embranzida del sector terciari, en especial de les activitats relacionades amb el turisme, i a la creació d’ocupació. De cara als propers trimestres, a més a més, comptarà amb factors de suport, com una política monetària menys restrictiva, unes tensions inflacionistes en la senda de la correcció i la previsible acceleració de l’execució dels fons europeus NGEU.
De-risking, decoupling, fracturing, reshoring, nearshoring, friendshoring… com entendre la nova era de la globalització?
Sens dubte, les dues preguntes clau en la ment dels inversors i el fil conductor dels mercats financers durant gran part de l’any, i clarament en l’últim mes, han estat quan baixaran el BCE i la Fed els tipus d’interès i quantes vegades ho faran el 2024. Així, el maig i l’inici del juny van experimentar anades i vingudes en la cotització dels actius financers a mesura que els inversors van tractar d’aclarir les futures decisions dels bancs centrals.
En plena temporada baixa per a una bona part del sector, les xifres que es publiquen mes rere mes continuen confirmant una gran solidesa de la demanda, malgrat el complex entorn econòmic al qual s’enfronta l’economia global i, en particular, l’europea. Es mantindrà aquesta dinàmica en els propers mesos?
L'enèsim canvi de narrativa econòmica dels últims mesos, aquesta vegada passant del soft landing al no landing, juga a favor de la intenció dels bancs centrals de mantenir el curs, de continuar apujant els tipus i, quan s’assoleixi el pic, de romandre en terreny restrictiu durant més temps del que s’esperava.