Resultats de la cerca

Amb la tornada del setembre i l'inici del nou curs econòmic, els mercats han tornat a centrar la seva atenció en les tensions geopolítiques, l'encariment de la energia i el retorn a un entorn de tipus d'interès més elevats. En aquest context, analitzem el camí del BCE cap a una nova normalitat monetària, l'evolució de la política arancelària de Estats Units i el singular cas d'Irlanda, on el pes de les multinacionals complica la lectura d'algunes estadístiques europees. Mentrestant, l'economia espanyola continua mostrant una notable capacitat de resistència. En aquest número examinem també com el sector exterior s'ha consolidat com un dels motors de l'expansió postpandèmia i explorem la transformació dels hàbits de consum dels espanyols.

Dediquem el dossier del número de desembre a un dels grans determinants del benestar i la cohesió socials: la desigualtat. Mitjançant la monitorització mensual de dades internes que hem dut a terme des de la pandèmia, constatem la tendència descendent de la desigualtat a Espanya, a diferència de les principals economies desenvolupades, i ens detenim a examinar l'evolució recent de la classe mitjana espanyola. En d'altres articles de l'informe, també amb dades internes, analitzem l'impacte econòmic de la DANA a València i com les llars dels municipis catalans en situació de sequera van ajustar el consum d'aigua. A més a més, estudiem l'exposició de les economies espanyola, europea i xinesa a la pujada d'aranzels als Estats Units.

L’economia espanyola continua avançant a un ritme dinàmic i encadenant un creixement relativament elevat, tant des d’una perspectiva històrica com des de la comparació amb la majoria de les economies desenvolupades. A nivell internacional, l’economia es mostra resilient mentre s’acaben de manifestar els efectes de dues grans forces contraposades: la geopolítica i la intel·ligència artificial. L’optimisme per la IA a la borsa nord-americana i la seva comparació amb la bombolla puntcom és un dels temes que s’analitza aquest mes, així com les raons per les quals l’habitatge és una de les preocupacions principals de la ciutadania europea. A Espanya, també s’aborden les necessitats de finançament del Tresor o la relació entre la dimensió empresarial i la permanència laboral amb els ingressos salarials a partir de dades internes anonimitzades.