Cerca a CaixaBank Research
Resultats de la cerca
1973 resultats per a Euro digital
Si Europa només avança en moments de crisis, com s’ha posat de manifest en els 15 últims anys, l’oportunitat és immillorable si tenim en compte l’exigent context geopolític internacional actual. L’alternativa és un retorn de l’avatar hamletià que ha representat a la UE moltes vegades al llarg de la seva història.
Aquesta anàlisi recorre l’evolució recent del mercat residencial europeu i explora les diferències entre països en un context en què l’habitatge s’ha convertit en la principal inquietud dels europeus. El que s'observa és un cicle marcat per successius xocs i per una oferta insuficient, que ara emergeix com el factor principal de tensió.
El novembre passat, la Comissió Europea va presentar una proposta per reformar les regles fiscals de cara a la seva reimplementació el 2024. La proposta no modifica els objectius de deute i de dèficit del 60% i del 3% (estan inclosos als tractats de la UE i és poc factible canviar-los), sinó que els fixa com a referències a mitjà termini i se centra en reformar el sistema per conduir-nos cap a aquests objectius.
Cada vegada hi ha més pressió perquè el BCE comenci a apujar els tipus d’interès. No obstant això, en el context actual de desacceleració econòmica amb multitud de riscos a la baixa, és desitjable que el BCE comenci a normalitzar la política monetària en els propers mesos? Seria millor esperar que el creixement econòmic es recuperés?
Entre el 2013 i el 2019, la recuperació posterior a les crisis financera i sobirana va permetre avanços graduals però sostinguts en la capacitat adquisitiva de les famílies, amb el suport de la millora de l’ocupació i en un entorn d’inflació continguda. Amb la pandèmia, aquesta dinàmica es va veure alterada, i, malgrat que la renda nominal i el mercat laboral van mostrar resiliència, el xoc inflacionista intensificat després de la invasió d’Ucraïna va erosionar el poder de compra i va tensionar el benestar de les llars, amb un impacte particularment sever sobre les llars de renda baixa. En aquest context, el consum efectiu real de les llars per capita –un indicador ampli de benestar material, que incorpora tant la despesa privada com els béns i els serveis individuals proveïts pel sector públic– permet analitzar com han evolucionat les condicions de vida de les llars europees abans i després de la pandèmia, així com el paper de la redistribució pública.
Hem deixat enrere el 2020, l’any que serà recordat per la indústria turística com el més dur de la seva història recent. El 2021, el combat contra la pandèmia continua, i les restriccions a la mobilitat i al comerç continuen impedint un funcionament normal de l’activitat econòmica i afecten amb especial cruesa les empreses que depenen del turisme. No obstant això, l’entrada en joc de la vacuna serà un punt d’inflexió clar quan permeti aconseguir la immunitat de la població de risc. Les nostres previsions apunten a una forta recuperació del sector durant el segon semestre de l’any, que empenyerà el PIB turístic a créixer el 80% anual i que farà que torni a ser un dels sectors tractors de l’economia espanyola.
La inclusió financera garanteix l’accés per part de la població a un nivell apropiat de serveis financers. La reducció significativa d’oficines bancàries a Espanya en els últims anys ha incrementat el risc d’exclusió financera per a alguns clients de les zones rurals. Aquests clients tendeixen a mantenir una preferència pel canal oficina i busquen una oferta especialitzada, sobretot al segment d’empreses. En aquest context, el paper de les oficines rurals és doble: permet al sector bancari especialitzar-se en sectors econòmics crítics per a àmplies parts del territori, com l’agrícola, i, al mateix temps, mantenir el compromís amb la inclusió.
L’actual conflicte bèl·lic entre l’Iran, els EUA i Israel és un nou xoc d’oferta que torna a tensionar les cadenes globals de valor. Aquest episodi se suma a altres disrupcions recents que ha patit el comerç mundial, com la política aranzelària de l’Administració Trump, la crisi energètica desencadenada arran de la invasió russa d’Ucraïna i la pandèmia de la COVID-19. Així mateix, reforça la necessitat de diversificar els mercats d’aprovisionament, per evitar les grans dependències unilaterals, i d'avançar cap a una major capacitat productiva europea. Aquest missatge adquireix una rellevància especial en àmbits estratègics per al creixement a mitjà i a llarg termini, com la tecnologia, la salut, la defensa i la doble transició verda i digital.
Quan parlem del sector turístic a Espanya, el turisme internacional sol acaparar el focus d’atenció. No obstant això, el turisme domèstic també exerceix un paper important: els espanyols viatgen més de 175 milions de vegades a l’any dins Espanya i generen una despesa turística associada de 30.000 milions d’euros1. En aquest article, analitzem l’evolució del turisme domèstic espanyol en els últims anys i assenyalem les principals diferències entre els turistes domèstics i els internacionals.
- 1Es consideren viatges tots els desplaçaments a una destinació principal fora de l’entorn de residència habitual de la persona que impliquin, com a mínim, una pernoctació fora de l’entorn esmentat.
L’inici del procés de normalització de la política monetària per part del BCE ha provocat una acceleració dels preus de l’habitatge, en especial als mercats amb un fort desajustament entre una oferta insuficient i una demanda dinàmica. Entre les economies on els preus reals han augmentat amb més força en l’últim any i mig, i on els mercats residencials presenten indicadors d’una sobrevaloració més significativa, destaquen Portugal, Bulgària, Hongria, els Països Baixos i Estònia. En canvi, els mercats de grans economies com Alemanya, Suècia, França i Luxemburg continuen sobrevalorats, però han corregit el fort creixement de preus que van experimentar en les dècades prèvies a la pandèmia i han reduït els senyals de sobreescalfament.
La pandèmia ha modificat l’escenari de la inversió immobiliària comercial i ha perfilat diferents tipus d’actius en funció del grau d’afectació derivat de les restriccions a la mobilitat imposades per neutralitzar la crisi sanitària. Entre els actius afavorits, destaquen els actius residencials, els centres logístics i de dades i una gran part dels actius del sector detallista. Entre els més desfavorits, hi ha les oficines i els actius hotelers, llastats per l’auge del teletreball i per l’enfonsament del turisme internacional.
La plena recuperació de la despesa turística internacional a Espanya amaga canvis importants en l’estructura de la demanda per regions de procedència. Utilitzant dades de pagaments amb targetes estrangeres als TPV de CaixaBank, degudament agregades i anonimitzades, observem que l’Europa Occidental continua sent el principal emissor de turistes i que l’Amèrica del Nord i Llatinoamèrica han incrementat de manera notable el seu pes en la despesa estrangera. En canvi, la recuperació del turisme del Pròxim Orient i d’Àsia i Oceania ha estat més dispar, afectada per factors geopolítics i econòmics. En conjunt, unes perspectives de creixement estables però robustes el 2024-2025 fan pensar que l’evolució del turisme internacional a Espanya continuarà sent positiva.