Cerca a CaixaBank Research
Resultats de la cerca
330 resultats per a Evolución de la productividad en Europa
Dossier
Europa davant del mirall: perspectives econòmiques i institucionals
El preu de l’habitatge ha crescut de manera considerable en els últims anys, i comencen a aparèixer els primers símptomes de sobrevaloració en ciutats com Madrid i Barcelona i en alguns punts turístics. Aquesta realitat conviu amb una altra molt diferent a les zones menys urbanes, on la recuperació del sector immobiliari ha arribat més tard i és molt més lenta. En conseqüència, les divergències regionals pel que fa al preu i a l’accessibilitat a l’habitatge s’intensifiquen.
El fort creixement que ha experimentat el turisme internacional a Espanya té un impacte molt positiu sobre el creixement de l’economia i de l’ocupació. No obstant això, també genera efectes sobre la població resident que no sempre són positius, com ho reflecteix l’augment de la congestió per l’elevada afluència de turistes en determinats punts de la geografia espanyola. Això ha revifat el debat sobre la necessitat d’avançar cap a un turisme de més qualitat.
Malgrat l’empitjorament del context econòmic, el sector immobiliari mostra una marcada tendència alcista, amb una demanda molt forta i amb un repunt notable dels preus. Per la seva banda, l’oferta d’habitatge nou es veu afectada per la guerra a Ucraïna, en forma d’un encariment addicional dels costos de construcció i de l’agreujament dels problemes de proveïment de materials a causa dels colls d’ampolla en les cadenes globals de valor. Això accentua el desajustament entre la demanda i l’oferta d’habitatge i fa preveure que la tendència alcista del preu de l’habitatge tindrà una certa continuïtat. No obstant això, hi ha diversos factors de signe contrari que haurien de contribuir a moderar l’avanç de la demanda i dels preus a mitjà termini, entre els quals destaquen l’impacte de la inflació sobre la renda real de les llars i l’augment dels tipus d’interès per part del BCE.
L’esclat de la guerra a Ucraïna ha eclipsat les perspectives positives que prevèiem per a l’economia espanyola en aquest 2022. Tot i que, al final de l’any passat, ja havien aparegut en escena alguns factors que van restar dinamisme a la recuperació econòmica, com la propagació de la variant òmicron, les distorsions en les cadenes globals de proveïment i les pressions inflacionistes, sobretot dels preus energètics, el conflicte armat a Ucraïna ha passat a ser el principal focus d’atenció i el major condicionant de l’evolució econòmica a curt termini.
L’activitat al mercat immobiliari es recupera de l’extraordinària caiguda que va experimentar durant els mesos de confinament més estricte. Així, les compravendes d’habitatge han repuntat de forma notable en els primers mesos del 2021, mentre que els visats d’obra nova mantenen una tendència de recuperació gradual. El preu de l’habitatge, per la seva banda, ha intensificat la trajectòria de desacceleració que ha mostrat des de mitjan 2018, però la veritat és que la seva evolució durant la pandèmia ha sorprès per la seva resiliència, en particular els preus de l’habitatge nou. En els propers trimestres, esperem que el preu de l’habitatge continuï anotant avanços moderats però sostinguts en el temps.
En este capítulo repasamos el nuevo escenario de previsiones para la economía española y los retos a los que se enfrenta la Unión Europea en el plano económico. Por el camino, hablamos de la situación financiera de los jóvenes y la reducción de la temporalidad en el mercado laboral español. Una de cal y otra de arena.
También disponible en: Apple Podcasts
El porcí s’ha consolidat com el sector més rellevant per a la ramaderia espanyola, amb més del 40% de la producció final ramadera. El componen unes 86.500 granges i unes 2.600 empreses transformadores, i la major part de la seva producció es concentra en només tres regions: Catalunya, Aragó i Castella i Lleó. Recentment, el porcí ha esquivat millor que altres sectors carnis la caiguda de la demanda per la COVID-19, gràcies a la seva menor dependència del canal HORECA i al repunt de la demanda procedent de la Xina, on la producció domestica s’ha vist greument afectada per la pesta porcina africana (PPA). Aquesta situació ha permès al sector porcí espanyol consolidar-se com un dels principals actors de la UE i del món. Entre els reptes del sector, cal esmentar la reducció de les emissions contaminants i continuar aplicant de manera estricta les mesures necessàries de bioseguretat per evitar l’entrada de la PPA en territori espanyol.
Aquest mes explorem a fons l'impacte i la implementació dels fons Next Generation EU en un nou Dossier. Comencem amb una anàlisi de l'estat d'implementació d'aquests fons a nivell europeu, seguit d'una avaluació del seu impacte i els desafiaments futurs. A continuació, examinem com s'estan gestionant a Espanya, destacant tant els èxits actuals com les expectatives futures. També abordem les inversions més enllà dels NGEU, necessàries perquè Europa s'adapti i prosperi en un entorn tan exigent com l'actual. Finalment, comparem el model de transformació econòmica dels Estats Units amb l'enfocament europeu.
El sector agroalimentari aporta un gran valor a l’economia espanyola, amb una contribució, ni més ni menys, del 5,8% del PIB, de l’11% si s’inclouen totes les activitats de la cadena alimentària. A més a més, destaca per l’elevat potencial exportador i per una resiliència que, històricament, li ha permès capejar els vaivens de l’economia. Així, malgrat que els principals mercats de destinació de les exportacions agroalimentàries espanyoles s’han alentit a conseqüència de l’increment de les tensions comercials i de la incertesa pel brexit, els indicadors d’activitat disponibles mostren que, ara com ara, el sector resisteix l’envit raonablement bé
El sector s’orienta cap a una estratègia que diversifiqui l’oferta turística i que abordi les febleses del model tradicional de sol i platja per mantenir la posició de lideratge internacional de la qual gaudeix Espanya en el ranking global de competitivitat.
Posseir una segona residència és una pràctica molt arrelada a Espanya. El 14,6% dels habitatges espanyols són propietaris d’una segona residència, i aquest percentatge, fins i tot, arriba a superar el 30% en algunes províncies. On es localitzen? Quin tipus de llars les posseeixen? Entendre la distribució en el territori en relació amb el lloc de residència habitual de la llar és un aspecte valuós a l’hora d’analitzar el comportament del mercat immobiliari a nivell local. Una vegada més, el big data permet tractar la informació capturant dinàmiques més complexes que les que recullen les tècniques tradicionals.
En un context de reducció molt significativa de la demanda, cal esperar que el preu de l’habitatge experimenti un cert ajust en el període 2020-2021, malgrat que les disparitats geogràfiques i per tipologia d’habitatge seran notables. En concret, preveiem que la reculada dels preus de l’habitatge serà superior al mercat de segona mà i a les zones turístiques, molt afectades per la restricció a la mobilitat internacional.