Resultats de la cerca

L’economia espanyola encara aquest any i el següent amb un sòlid impuls expansiu, basat en una demanda interna robusta i en avantatges diferencials davant dels seus principals socis europeus. Malgrat un context internacional complex, preveiem un creixement del PIB del 2,9% el 2025 i del 2,1% el 2026, amb el suport, entre altres factors, d’una situació financera del sector privat globalment favorable perquè el consum i la inversió segueixin creixent de forma dinàmica, del creixement demogràfic i d’uns costos energètics relativament més competitius. L’anàlisi sectorial revela també un cicle expansiu àmpliament transversal, que abasta des dels sectors més puixants, com la construcció o la indústria farmacèutica, fins als que avançaran a un ritme més moderat, com el tèxtil i l’automobilístic.

El vot del Regne Unit al juny del 2016 a favor de la sortida de la Unió Europea (UE) va obrir un nou escenari per a l’economia britànica que pot tenir conseqüències importants per a l’economia espanyola. En especial per al sector turístic, que rep gairebé 16 milions de turistes britànics a l’any1. En aquest article, analitzem l’impacte que ha tingut el brexit en els fluxos de turistes britànics que visiten Espanya i el seu impacte potencial de cara al futur sota diferents escenaris de sortida de la Unió.

El canvi climàtic i la lluita per prevenir-lo són enormes desafiaments per a la producció agroalimentària a Espanya. Al seu torn, la millora de la sostenibilitat i la resiliència del sector seran molt importants per assolir els objectius mediambientals fixats al Pacte Verd Europeu. Els indicadors agroambientals mostren que, malgrat alguns avanços en els últims anys, el sector s’enfronta a reptes importants, com reduir l’ús de plaguicides químics, de fertilitzants i d’antimicrobians en l’agricultura, millorar la salut i el benestar dels animals, augmentar l’eficiència en l’ús de l’energia i dels recursos hídrics, promoure un consum d’aliments més sostenible i saludable, i impulsar una economia circular per reduir la pèrdua i el malbaratament d’aliments. La nova PAC, amb els ecoesquemes com a mesura estrella, i els fons Next Generation EU donaran suport a la transició verda i digital del sector.

El sector turístic ha tancat la temporada d’estiu d’enguany en molt bona forma. Les arribades de turistes internacionals s’han apropat molt als registres del 2019, un any que va ser extremadament positiu per al sector. A més a més, el turisme domèstic ha continuat mostrant unes xifres molt bones.

L’economia espanyola disposa d’un sector manufacturer divers, exportador i de productivitat elevada. No obstant això, el teixit empresarial està encara molt atomitzat si es compara amb la indústria alemanya, un referent a nivell europeu. Augmentar la dimensió empresarial i impulsar la productivitat de les empreses, mitjançant la inversió en R+D i l’adopció de les noves tecnologies digitals, per avançar cap a la Indústria 4.0, són les claus per continuar incrementant la competitivitat d’un sector fonamental per a l’economia i per al sector exterior espanyol. Així mateix, el sector ha d’evolucionar cap a un model industrial més sostenible: només les empreses que escometin la transició energètica amb èxit podran competir en un nou entorn en què la sostenibilitat serà un requisit imprescindible per continuar operant al mercat.

El sector agroalimentari ha mantingut un funcionament molt positiu des dels mesos més crítics de la pandèmia. La producció del sector primari continua en nivells elevats, la indústria alimentària es recupera de la contracció que va experimentar el 2020, i els indicadors de demanda mostren una normalització gradual dels patrons de consum d’aliments, dins i fora de la llar. A més a més, destaca l’excel·lent comportament de les exportacions agroalimentàries, palanca de creixement que continuarà sent clau per al futur del sector.

La inteligencia artificial ha dejado de ser una promesa lejana para convertirse en una fuerza que ya está transformando la economía. En el episodio de mayo de Economía Exprés, analizamos en qué punto se encuentra esta nueva revolución tecnológica y cuáles son las principales certezas —y también las dudas— que la rodean. Primero abordamos el despliegue global de la IA y la competencia geoestratégica entre Estados Unidos y China, con Luís Pinheiro de Matos. A continuación, Oriol Carreras analiza el impacto de la inteligencia artificial sobre la productividad, el crecimiento y el empleo: ¿hasta qué punto se está adoptando ya en las empresas españolas? ¿Cómo puede llegar a afectar a la ocupación y a los salarios? Ambos economistas aportan la información, el contexto y la serenidad necesarias para ordenar un debate intenso, que despierta tantos temores como entusiasmo.

También disponible en: YouTube Music | Apple Podcasts

El creixement poblacional ha estat un dels principals factors que ha impulsat la demanda d’habitatge a Espanya en els últims trimestres i ha exercit un paper fonamental en el sosteniment del preu de l’habitatge en un context d’enduriment de les condicions de finançament. En aquest article, analitzem la relació entre el creixement de la població i l’evolució del preu de l’habitatge en els dos últims anys. Els fluxos de població s’han concentrat a les grans àrees urbanes i a les zones turístiques i han provocat una forta dispersió en el creixement dels preus de l’habitatge entre les zones més dinàmiques del país i les zones que pateixen despoblació.

Des del 2022, la restauració a Espanya viu una forta reactivació, gràcies a l’auge turístic i a la recuperació postpandèmia. No obstant això, malgrat que els ingressos gairebé dupliquen els nivells previs a la crisi sanitària i l’ocupació al sector ha assolit xifres rècord, persisteix un repte estructural: cada any, 1 de cada 10 empreses del sector entra o surt del mercat. L’anàlisi regional i la comparació amb la UE confirmen que l’elevada rotació empresarial respon, entre altres factors, a l’alta densitat de locals, a la dimensió reduïda de les empreses i a un menor grau de professionalització, la qual cosa es tradueix en ingressos per empleat significativament inferiors.

La pandèmia ha posat de manifest el caràcter estratègic del sector agroalimentari, que ha exercit  una activitat essencial per al proveïment d’aliments a la població. Així, el sector ha estat un dels menys afectats per la crisi: el pes del sector primari sobre el total de l’economia va augmentar i la indústria agroalimentària va patir una reculada molt més suau que el conjunt de la indústria manufacturera en el 2T 2020. De manera similar, l’evolució del mercat laboral ha estat relativament favorable i ha registrat una menor destrucció d’ocupació i una menor proporció de treballadors afectats per ERTO.

Al llarg de l’any 2021, hem constatat que, arran de la pandèmia, s’ha produït un desajustament al sector immobiliari entre una demanda que s’ha reactivat molt ràpidament i una oferta que es mostra més dependent de factors de tipus estructural i que, per tant, continua endarrerida en la recuperació. A causa d’aquest desajustament, els preus de l’habitatge han iniciat una tendència alcista, que pot tenir una certa continuïtat en els propers trimestres a conseqüència de l’encariment dels costos de producció del sector i dels problemes de proveïment de determinades primeres matèries. No obstant això, a mitjà termini, a mesura que la nova oferta es vagi incorporant al mercat i s’atenuïn les tensions en les cadenes globals de distribució, els preus haurien de tornar a una senda de creixement més coherent amb l’evolució de la renda de les famílies.

Les etiquetes Fet a Espanya, Fet als EUA i, fins i tot, Fet a la Xina cada vegada tenen menys sentit en el nostre món actual. D’ençà que les empreses van decidir trossejar els processos productius i traslladar-los a altres països, segurament Fet al Món representa millor la naturalesa de la majoria dels béns manufacturats que consumim. Repassem el passat, el present i el futur de les cadenes de valor globals, en un moment en què les restriccions a la mobilitat provocades per la pandèmia i les disrupcions en els subministraments les han tornat a posar d’actualitat.

La inversió al mercat immobiliari comercial va registrar caigudes significatives el 2023, a conseqüència de l’augment dels tipus d’interès. No obstant això, a mesura que avanci el 2024, s’espera una reactivació de les operacions, gràcies al descens que s’anticipa dels tipus d’interès i a una evolució favorable dels fonamentals que determinen el comportament dels diferents segments. D’una banda, un major dinamisme del consum servirà de suport al segment al detall, i la contínua penetració de l’e-commerce continuarà requerint d’inversions al segment logístic. De l’altra, el living es consolidarà com el segment que atreu més inversió, i el sector hoteler continuarà tenint una evolució positiva, gràcies a la bona marxa del turisme a Espanya. Finalment, les oficines continuaran adaptant-se a les noves exigències de sostenibilitat i a les noves formes de treball sorgides arran de la pandèmia.

La resiliència de l’economia espanyola en els últims anys s’ha basat en les millores del mercat laboral, tant quantitatives (forta creació d’ocupació) com qualitatives (l’ocupació creada és més estable). D’una banda, s’ha produït una disminució de la temporalitat, un factor que tradicionalment alimentava la precarietat laboral i les desigualtats socials i frenava la inversió en capital humà, i per tant condicionava el potencial de creixement de l’economia; de l’altra, en alguns sectors clau per a la nostra economia, això ha anat acompanyat d’una millora de la productivitat. No obstant això, la millora incipient de la productivitat que s’observa a escala agregada no és generalitzada entre els diferents sectors.

La situació del sector turístic ha millorat de forma considerable durant la temporada d’estiu. La vacuna ha estat un punt d’inflexió clar, que ha propiciat la retirada de les restriccions i la recuperació de la mobilitat a Europa, i ha mantingut la pandèmia sota control. Els indicadors de demanda, d’oferta i, fins i tot, de preus confirmen un canvi radical de la situació, no solament a Espanya, sinó també als països del nostre entorn. Així, la bona collita estiuenca ens empeny a ser optimistes de cara als mesos que han de venir, durant els quals esperem presenciar una consolidació de la recuperació que hauria de garantir que el 2022 torni a ser un bon any per a la indústria turística espanyola.

Tot i que la indústria manufacturera no ha estat un dels sectors més colpejats per la crisi, la veritat és que el xoc de la COVID-19 va tenir lloc en un context de prolongada feblesa del sector, no solament a Espanya, sinó a tota Europa. Després del dur ajustament inicial, que va ser breu i heterogeni entre les diferents branques d’activitat, el sector va reprendre el vol amb rapidesa i es va aproximar als nivells d’activitat i d’ocupació anteriors a la pandèmia. Les perspectives per al 2021 i per al 2022 són favorables, amb el suport, sobretot, de l’embranzida de la demanda externa i de les inversions del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR). Les recents disrupcions en les cadenes de subministrament global, ocasionades per colls d’ampolla en el transport mundial i pel desproveïment d’alguns components, tindran un impacte temporal i reduït.

Malgrat que els mesos d’estiu continuen concentrant una gran part dels fluxos turístics, els viatges fora de la temporada alta augmenten amb més força, especialment entre els europeus i entre els espanyols amb rendes mitjanes i altes.