Setmana del 22 al 28 de febrer del 2021

L’indicador CaixaBank de consum va caure un 12% interanual en la mitjana de les tres primeres setmanes de febrer, fet que suposa un deteriorament respecte als registres del gener d’un –8% interanual (vegeu la Nota Breve). En aquest context d’activitat frenada pels rebrots, la inflació es va moderar fins al 0% al febrer, 5 dècimes per sota de la dada del gener. Cal destacar l’ajust a la baixa dels preus de l’electricitat, després de tres mesos consecutius de fortes pujades, i la moderació continuada dels preus dels serveis d’allotjament i de paquets turístics.

El preu de l’habitatge a Espanya segons les dades de taxacions va baixar de forma moderada el 2020: –1,1% de mitjana anual. Després d’una primera meitat d’any amb caigudes de preus del 0,8% i 1,8% intertrimestral en el 1T i 2T, respectivament, en els dos últims trimestres de l’any el preu de l’habitatge va reprendre la senda ascendent (amb avanços del 0,6% i del 0,2% intertrimestral en el 3T i el 4T, respectivament). L’evolució en l’últim trimestre de l’any va ser més favorable que la prevista per CaixaBank Research. Així doncs, tot i la profunda crisi econòmica generada per la COVID-19, el sector immobiliari està mostrant una notable capacitat de resiliència (vegeu la Nota Breve).

A la segona estimació realitzada per l’INE ja es van presentar els detalls per components de demanda. Així, vam poder veure com en el còmput anual tant la demanda interna com l’externa van contribuir negativament al creixement (–4,6 p. p. i –3,0 p. p., respectivament). Amb tot, cal destacar que, després de la forta contracció del primer semestre de l’any, la recuperació durant el segon semestre va ser vigorosa. Una recuperació, però, que s’està veient una mica afeblida en els primers compassos del 2021 per les mesures que s’han pres per frenar els contagis. A mode d’exemple, els indicadors de confiança per al mes de febrer s’han deteriorat en l’àmbit dels consumidors i en els sectors de serveis i comerç. Per contra, el sector industrial es mostra més optimista. Cal esperar que aquest optimisme s’estengui amb l’avanç del procés de vacunació.

El sentiment empresarial elaborat per l’Ifo (Business Climate Index) va augmentar fins als 92,4 punts al febrer (90,3 al gener), un increment superior a l’esperat i que s’explica per la millora en el component d’expectatives a futur. A la resta d’Europa, l’índex de sentiment empresarial elaborat per la Comissió (ESI) també va augmentar al febrer (93,4 respecte a 91,5 al gener), tot i que encara roman en nivells clarament inferiors al nivell precrisi. Per països, l’índex va augmentar a Alemanya, a França i especialment a Itàlia (en part a causa de l’optimisme per la formació del nou Govern), però va caure a Espanya.

L’activitat econòmica nord-americana continua recuperant-se mentre la Fed reafirma la seva política acomodatícia i cada vegada és més a prop el paquet d’1,9 bilions de dòlars de Biden. L’índex de confiança del consumidor elaborat pel Conference Board va augmentar per segon mes consecutiu al febrer (fins als 91,3 punts) i s’acosta a la mitjana històrica més recent, tot i que encara se situa lluny dels màxims dels últims anys. En aquest context de recuperació, encara incompleta, i de debat sobre els riscos inflacionistes que poden derivar-se del paquet fiscal d’1,9 bilions de dòlars (ja aprovat per la Cambra de Representants i camí del Senat), diferents membres de la Fed han reiterat la intenció de continuar reforçant l’economia (vegeu la secció de Mercats financers).

Com ja va succeir la setmana anterior, l’ànim dels inversors va fluctuar entre l’optimisme motivat per les vacunacions i la proximitat del nou paquet fiscal nord-americà, i els temors davant del risc de sobreescalfament de l’economia dels EUA. En aquest context, els tipus d’interès del deute sobirà dels EUA va ascendir significativament, amb el tipus del bo a 10 anys assolint nivells previs a la pandèmia (+6 p. b. fins a l’1,40%). Tot això succeïa malgrat que J. Powell va reiterar al Congrés que la recuperació econòmica encara és insuficient i desigual i que la Fed mantindrà els estímuls monetaris durant un llarg període de temps. A la zona de l’euro, els tipus sobirans d’Alemanya també van ascendir, tot i que en menor quantia que als EUA, per l’expectativa d’una recuperació econòmica més gradual, mentre que les primes de risc de la perifèria es van ampliar. Als mercats de renda variable, els inversors no van fer cas dels missatges de suport de les autoritats monetàries i es van imposar les pèrdues als principals índexs borsaris (S&P 500 –2,4%, EuroStoxx 50 –2,1% i MSCI Emerging Markets –6,3%). Al mercat de matèries primeres, la millora de les expectatives de creixement econòmic i la reducció de l’oferta des de l’OPEP van afavorir l’ascens del preu del barril de Brent fins als 66 dòlars. Per la seva banda, l’euro es va canviar a 1,21 dòlars i el conjunt de les divises emergents es van depreciar respecte del dòlar, amb la lira turca acumulant el descens setmanal més elevat (–5%).