Resultats de la cerca

La tecnologia avança a un ritme frenètic i ofereix a la cadena agroalimentària nombroses oportunitats perquè la producció sigui més eficient i més sostenible. A més a més, la irrupció de la COVID-19 ha posat de manifest que les empreses més digitalitzades van poder mantenir l’activitat amb més facilitat que la resta. En aquest article, examinem el grau de popularitat de les diferents tecnologies digitals que s’utilitzen al sector primari i a la indústria agroalimentària a partir de l’anàlisi de text de més de 2 milions de missatges a la xarxa social Twitter. Totes elles són imprescindibles per crear un ecosistema connectat que formarà la cadena alimentària 4.0 del futur.

Una de les variables que més impacte té sobre les decisions de consum són els preus, que, a Espanya, van caure el 0,3% en el conjunt del 2020, segons les dades oficials.25No obstant això, els canvis en els patrons de consum van ser molt pronunciats l’any passat, i això va fer molt difícil mesurar amb precisió la xifra a la qual realment es van enfrontar els consumidors. Estimacions pròpies basades en dades internes d’alta freqüència suggereixen que la inflació va ser una mica superior, del 0,1%.²⁶ A més a més, la inflació no va afectar tothom per igual i va fer distincions en funció de l’edat i dels ingressos.

La indústria farmacèutica és un sector clau i estratègic de l’economia espanyola, com ho ha evidenciat la pandèmia. En els 25 últims anys, el sector ha guanyat una rellevància enorme i s’ha convertit en un motor important de les exportacions espanyoles i de la inversió privada en R+D. Malgrat això, la seva capacitat productiva encara té marge de millora. És desitjable que el futur de la indústria espanyola s’uneixi més estretament a la indústria farmacèutica i aposti pel seu creixement, ja no solament per motius estratègics, sinó per raons purament econòmiques, ja que es tracta d’una indústria extremadament competitiva i amb una gran capacitat de generar ocupació de qualitat, la qual contribuiria a la modernització de l’economia.

El mercat del lloguer d’habitatge ha acaparat molt l’atenció en els últims anys. La seva forta pujada de preu, molt superior a l’increment de les rendes del treball, ha posat en relleu la vulnerabilitat econòmica de les llars que viuen de lloguer: aquestes llars solen tenir un nivell d’ingressos inferior a la mitjana, i un percentatge elevat d’elles destinen més del 40% dels ingressos als pagaments relacionats amb l’habitatge. Per afrontar aquesta preocupant situació, s’han pres mesures de política econòmica molt necessàries, orientades a incrementar l’oferta d’habitatge assequible. No obstant això, també s’han proposat altres polítiques, com el control del preu del lloguer a les zones de mercat tensionat, l’eficàcia del qual, segons l’experiència internacional, és limitada.

Les restriccions implementades per frenar l’avanç del coronavirus i la precaució per la incertesa regnant van provocar un gran augment de l’estalvi de les llars espanyoles el 2020. En concret, estimem que l’estalvi acumulat arran de la pandemia¹⁰ va assolir els 46.600 milions d’euros, el 3,7% del PIB del 2019. Aquest fort increment de l’estalvi s’ha anat desfent a mesura que hem pogut recuperar els nostres hàbits, la qual cosa esperona una recuperació ràpida del consum. Una tendència que, molt probablement, es mantindrà en els propers trimestres.

La població de més de 65 anys s’està consolidant com un segment estratègic del sector turístic espanyol, amb un ampli marge d’expansió. El pes demogràfic d’aquest grup ha crescut de forma sostinguda a Espanya, i el seu poder adquisitiu supera avui la mitjana nacional, la qual cosa reforça la seva rellevància estratègica. L’anàlisi de les dades de pagaments amb targetes de CaixaBank confirma que aquest col·lectiu representa una part significativa de la despesa turística, en especial en l’àmbit domèstic. No obstant això, la seva participació continua sent inferior al seu pes poblacional, la qual cosa apunta a un considerable potencial de creixement si l’oferta s’adapta millor a les seves preferències i necessitats. A més a més, adquireix una rellevància especial a les províncies rurals i contribueix a la desestacionalització.

L’episodi inflacionista que viu l’economia espanyola ha tingut l’origen en un important xoc de costos. Tot i que el focus s’ha centrat en l’alça dels preus de les primeres matèries energètiques i agrícoles, des de mitjan 2021, un gran nombre de primeres matèries i de béns intermedis clau en multitud de processos de producció també s’han encarit de forma ostensible. Aquest article mostra com l’encariment d’aquests productes ha afectat els costos operatius de la indústria manufacturera, que s’ha vist obligada a transmetre una part d’aquest increment als seus clients per no comprometre la seva viabilitat econòmica.

Després d’un any 2022 en què la demanda d’habitatge ha batut totes les expectatives, preveiem que, el 2023, el nombre de compravendes experimentarà un ajust significatiu, principalment per l’impacte de l’augment dels tipus d’interès. El preu de l’habitatge, que sol respondre amb una mica de retard a la caiguda de la demanda, s’alentirà de manera notable, però esperem que mantingui una taxa de creixement lleugerament positiva el 2023 (tot i que, a causa de la inflació elevada, s’ajustarà en termes reals). L’oferta d’habitatge, que és insuficient per cobrir la demanda estructural per formació de llars, continuarà sent molt limitada, a causa de l’alentiment econòmic, dels elevats costos de construcció i del descens de la demanda.

L’augment dels aranzels per part dels EUA entre 10 i 20 p. p. hauria de tenir un impacte limitat en l’economia espanyola, inferior al d’altres economies avançades, però alguns sectors d’activitat es podrien veure més afectats. 

Els actius immobiliaris comercials han tingut un comportament excel·lent en la primera meitat de l’any 2022. Però aquesta situació està canviant ràpidament arran del fort augment dels tipus d’interès que està duent a terme el BCE per frenar l’avanç de la inflació. Tot sembla indicar que les oficines seran els actius que poden patir un major ajust de valoració, ja que compten amb unes rendibilitats més estretes. El retail, les valoracions del qual acumulen diversos anys d’intens ajust, podria tenir ara un comportament més estable que la resta dels segments. En canvi, els actius logístics, el producte estrella en els últims temps, per l’auge de l’e-commerce, podria mostrar una major sensibilitat al deteriorament de l’entorn macroeconòmic. Finalment, posem el focus en el segment co-living, que, recentment, està despertant molt l’interès dels inversors, en especial en el cas del senior living, un segment amb possibilitats molt positives si tenim en compte les perspectives demogràfiques, que faran costat a la demanda a mitjà i a llarg termini, i l’escassa oferta actual.

Les disrupcions en les cadenes globals de subministraments, presents als mercats des del final del 2020 per la reactivació de la demanda després de les pitjors fases de la pandèmia i, més tard, pels efectes de la guerra a Ucraïna i per la persistència de la COVID-19 a Àsia, van condicionar l’activitat en algunes branques manufactureres al llarg de la segona meitat del 2021 i, sobretot, el 2022. En alguns sectors, els episodis més intensos de dificultats en el comerç internacional van obligar a retallar la producció de manera puntual o, fins i tot, a paralitzar-la. Com és lògic, van patir més les indústries més dependents de la importació de primeres matèries o de béns intermedis per als seus processos productius, així com les indústries amb cadenes de valor més complexes.

Identifiquem els factors macroeconòmics que afecten l'evolució del turisme internacional a Espanya, des de la taxa de creixement de la renda als països emissors fins a la inflació, passant pel risc geopolític i el tipus de canvi, i estimem l'arribada de turistes internacionals a Espanya el 2024.

A partir de dades anonimitzades i d’agregats de pagaments amb targetes als TPV de CaixaBank, hem analitzat si es registren canvis en la despesa turística i hem observat que les zones més càlides del país van tenir un creixement de la despesa turística més lenta entre les temporades altes del 2019 i del 2023. També analitzem com canvia el patró de despesa dels turistes durant les onades de calor.

La desacceleració de les exportacions ha estat un dels focus de debilitat de l’economia espanyola els darrers trimestres. La indústria manufacturera és especialment dependent de les vendes de les exportacions de béns i en centralitza el deteriorament.

El sector turístic no es manté aliè al xoc inflacionista. Els preus vinculats al turisme creixen amb força, i, en concret, el sector hoteler registra alces de preus molt per damunt de la mitjana històrica. Com acostuma a passar, no hi ha un únic motiu que expliqui l’episodi d’inflació turística, sinó que es tracta d’un compendi de canvis, tant en l’oferta com en la demanda, que han provocat que els turistes hagin d’afrontar preus molt més elevats que abans de la pandèmia. En aquest article, fem un repàs dels factors que expliquen aquest episodi.

El ràpid augment dels preus de l’habitatge a molts països europeus durant la pandèmia ha generat inquietuds per la possibilitat que es produeixi una correcció de preus en els propers trimestres. Pel que fa a Espanya, ens hem de preocupar? Atès l’escenari macroeconòmic actual, argumentem que no. Una conclusió propiciada, en gran part, per la bona salut financera del conjunt de les llars i per una accessibilitat a l’habitatge que, a nivell agregat, se situa en nivells raonables. D’altra banda, tampoc esperem una espiral alcista en els preus: mentre l’economia recupera els nivells prepandèmia, es pot produir un repunt dels preus, però, a mitjà termini, preveiem un creixement del preu de l’habitatge coherent amb l’evolució de la renda de les famílies. Així ho constatem amb el nou model de risc de CaixaBank Research (HaR).

El canvi climàtic i la lluita per prevenir-lo són enormes desafiaments per a la producció agroalimentària a Espanya. Al seu torn, la millora de la sostenibilitat i la resiliència del sector seran molt importants per assolir els objectius mediambientals fixats al Pacte Verd Europeu. Els indicadors agroambientals mostren que, malgrat alguns avanços en els últims anys, el sector s’enfronta a reptes importants, com reduir l’ús de plaguicides químics, de fertilitzants i d’antimicrobians en l’agricultura, millorar la salut i el benestar dels animals, augmentar l’eficiència en l’ús de l’energia i dels recursos hídrics, promoure un consum d’aliments més sostenible i saludable, i impulsar una economia circular per reduir la pèrdua i el malbaratament d’aliments. La nova PAC, amb els ecoesquemes com a mesura estrella, i els fons Next Generation EU donaran suport a la transició verda i digital del sector.

La pandèmia ha modificat l’escenari de la inversió immobiliària comercial i ha perfilat diferents tipus d’actius en funció del grau d’afectació derivat de les restriccions a la mobilitat imposades per neutralitzar la crisi sanitària. Entre els actius afavorits, destaquen els actius residencials, els centres logístics i de dades i una gran part dels actius del sector detallista. Entre els més desfavorits, hi ha les oficines i els actius hotelers, llastats per l’auge del teletreball i per l’enfonsament del turisme internacional.

La guerra a Ucraïna ha alimentat el temor a un desproveïment de determinats inputs essencials per al sector agroalimentari, pel fet que Rússia i Ucraïna són actors principals en l’oferta mundial de cereals, d’olis i de fertilitzants, entre altres primeres matèries. Per això no sorprèn que, després de l’esclat del conflicte, els preus de les primeres matèries agrícoles als mercats internacionals repuntessin de forma molt marcada. Una escalada de preus que s’ha traslladat als costos de producció del sector agrícola espanyol, importador net de fertilitzants i de pinsos, i que està repercutint sobre els preus dels aliments que paguen els consumidors finals. No obstant això, els esdeveniments més recents (els acords per alliberar una part del cereal retingut a la mar Negra i les bones collites en altres països productors) han ajudat a estabilitzar els preus agrícoles i a reduir el risc d’una crisi alimentària global.