El sector agrari espanyol i la seva dependència dels mercats de primeres matèries agrícoles internacionals

La guerra a Ucraïna ha alimentat el temor a un desproveïment de determinats inputs essencials per al sector agroalimentari, pel fet que Rússia i Ucraïna són actors principals en l’oferta mundial de cereals, d’olis i de fertilitzants, entre altres primeres matèries. Per això no sorprèn que, després de l’esclat del conflicte, els preus de les primeres matèries agrícoles als mercats internacionals repuntessin de forma molt marcada. Una escalada de preus que s’ha traslladat als costos de producció del sector agrícola espanyol, importador net de fertilitzants i de pinsos, i que està repercutint sobre els preus dels aliments que paguen els consumidors finals. No obstant això, els esdeveniments més recents (els acords per alliberar una part del cereal retingut a la mar Negra i les bones collites en altres països productors) han ajudat a estabilitzar els preus agrícoles i a reduir el risc d’una crisi alimentària global.

Contingut disponible en
p13

El sector agroalimentari destaca com un dels sectors que més està patint de manera directa les conseqüències de la guerra a Ucraïna, tant per un augment dels preus de les primeres matèries agrícoles (cereals, olis vegetals i fertilitzants) com pel risc que es pugui arribar a produir un desproveïment d’aquests inputs essencials per a la producció agroalimentària. En aquest article, avaluem com aquests esdeveniments als mercats internacionals de primeres matèries agrícoles afecten el camp espanyol i n’analitzem l’impacte des del punt de vista de les quantitats i dels preus. En primer lloc, avaluem fins a quin punt el sector agroalimentari depèn de determinats inputs importats en relació amb el consum domèstic, parant un  esment especial a la dependència de Rússia i d’Ucraïna, i la capacitat de substitució per altres productes o productors a nivell global. En segon lloc, analitzem com l’escalada dels preus internacionals de les primeres matèries agrícoles influeix en la formació de preus a través de les diferents baules que conformen la cadena alimentària fins a arribar al consumidor final a Espanya.

Hi ha un risc de desproveïment per al sector agrari a Espanya?

La guerra a Ucraïna ha alimentat el temor a un desproveïment de determinats inputs per al sector agroalimentari, pel fet que Rússia i Ucraïna són grans productors i exportadors de cereals, d’olis i de fertilitzants, entre altres primeres matèries. Al mercat dels cereals, el blat de moro, el blat i l’ordi i, d’altra banda, l’oli de gira-sol serien els productes agrícoles dels quals els països en conflicte són proveïdors mundials clau i, per tant, han estat els que han rebut més atenció des de l’esclat de la guerra.

Rússia i Ucraïna són grans exportadors mundials de cereals, d’olis i de fertilitzants. El camp espanyol depèn, en especial, del blat de moro i de l’oli de gira-sol ucraïnesos i dels fertilitzants russos

Importància de Rússia i d’Ucraïna als mercats mundials de cereals i d’olis vegetals i dependència espanyola

Quota de les exportacions mundials de cereals i d’olis

Última actualització: 14 novembre 2022 - 12:49

Origen de les importacions espanyoles de cereals i d’olis

Última actualització: 14 novembre 2022 - 12:49

10 primers exportadors de blat de moro

Última actualització: 14 novembre 2022 - 12:49

10 primers exportadors de blat

Última actualització: 14 novembre 2022 - 12:49

10 primers exportadors d’ordi

Última actualització: 14 novembre 2022 - 12:49

10 primers exportadors d’oli de gira-sol

Última actualització: 14 novembre 2022 - 12:49

El sector agrari espanyol és deficitari en la producció de cereals. Segons el MAPA,7 el dèficit comercial en cereals (és a dir, les exportacions menys les importacions) va pujar als 13.600 milions de tones en la campanya 2021-2022, i el grau d’autosuficiència (ràtio entre la producció i el consum nacional) va ser del 64%, inferior al 68% de la campanya anterior. Entre els cereals, destaca l’elevada dependència externa del blat de moro (amb un dèficit comercial de 8.280 tones i un grau d’autosuficiència del 34%), un cereal que s’utilitza en la seva major part per a l’alimentació animal (el 81,2% de les utilitzacions totals). A més a més, una gran part de les importacions van provenir d’Ucraïna, país del qual va procedir el 30% del blat de moro importat per Espanya el 2020.

  • 7. Vegeu «Evolución de los balances de cereales en España. Campañas 2020/2021 y 2021/2022», Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació (juliol del 2022).
p15

En aquest sentit, cal preguntar-se fins a quin punt pot haver-hi altres proveïdors que puguin suplir la reducció en l’oferta ocasionada pel conflicte. Al mercat del blat de moro, els EUA concentren gairebé el 25,4% de les exportacions mundials i, a Llatinoamèrica, l’Argentina i el Brasil concentren un altre 32,5% del total. També dins la zona de l’euro, hi ha productors rellevants (França exporta el 4,5% del total mundial de blat de moro i el 9,3% de blat), de manera que, en principi, sembla factible reconduir els proveïdors del mercat espanyol.

Pel que fa a l’oli de gira-sol, Espanya manté un dèficit exterior elevat (–338.000 tones en la campanya 2021-2022), i el seu principal proveïdor és Ucraïna (una mica més del 70% del total importat el 2020). A nivell global, Rússia i Ucraïna concentren més del 70% de les exportacions mundials d’un producte clau per a la indústria agroalimentària. Per tant, en aquest cas, no sembla senzill reorientar les importacions cap a altres proveïdors, així que l’alternativa seria que la indústria utilitzés altres tipus d’olis vegetals (oliva, colza, soia, etc.) i ampliés els possibles proveïdors mundials. No obstant això, cal destacar que, a la indústria de transformació, aquests canvis solen ser més a mitjà i a llarg termini. Pel que fa a les altres llavors oleaginoses (soia i colza), la situació és ben diferent: la soia és gairebé tota importada, mentre que, en el cas de la colza, el sector agrari espanyol és autosuficient (de fet, la seva producció ha marcat màxims històrics en les últimes campanyes).

16a_ca

Quant al mercat dels fertilitzants, el sector agrícola espanyol és deficitari, és a dir, depèn de les importacions de l’exterior: el dèficit comercial de fertilitzants va assolir els
2 milions de tones el 2020, i aquí cal destacar el dèficit de fertilitzants complexos (932.000 tones) i de fertilitzants nitrogenats simples (903.000 tones). Així i tot, la producció domèstica de fertilitzants no és menyspreable: el grau d’autosuficiència del sector agrícola (vendes de fertilitzants al sector agrícola en percentatge de la producció nacional) va ser del 83% el 2020.

16b_ca

Al mercat global de fertilitzants, Rússia és el principal exportador mundial, seguit molt de prop per la Xina (els dos països concentren el 23% del total). Malgrat aquesta elevada concentració al mercat global, els principals proveïdors del sector agrari espanyol són el Marroc (el 14% del total de fertilitzants importats per Espanya), Bèlgica (l’11%) i Portugal (el 8%). Per tant, en principi, seria possible reorientar el proveïment de fertilitzants cap a altres proveïdors. No obstant això, tot i que no sembla que hi hagi d’haver un problema de proveïment, sí que s’estan produint importants pressions inflacionistes, unes pressions que podrien anar a més arran de l’intens repunt del preu del gas natural, un input essencial en l’obtenció de fertilitzants.

Rússia és el primer exportador mundial de fertilitzants, però el desè proveïdor d’Espanya

10 primers exportadors de fertilitzants

Última actualització: 14 novembre 2022 - 12:49

10 principals proveïdors de fertilitzants d’Espanya

Última actualització: 14 novembre 2022 - 12:49

En balanç, sembla que no hi ha un risc imminent de desproveïment per al sector agrari espanyol derivat de les conseqüències del conflicte a Ucraïna. Malgrat que el sector agroalimentari espanyol és molt dependent de les importacions de cereals, d’olis i de fertilitzants per cobrir el consum intern, la seva exposició als països en conflicte només és preocupant en el cas de les importacions d’oli de gira-sol, tenint en compte la seva forta dependència d’Ucraïna i el fet que l’oferta mundial està molt concentrada als països en conflicte, la qual cosa dificulta la possibilitat de buscar altres proveïdors mundials. En aquest sentit, la UE ha permès, de manera temporal, l’ús de terres en guaret per a la producció de llavors oleaginoses, la qual cosa hauria d’ajudar a augmentar la producció europea.8 De fet, segons les estimacions més recents de producció d’oli de gira-sol a la UE, s’assolirien màxims històrics en la propera campanya 2022-2023, de manera que la pròpia Comissió Europea considera que serà suficient per compensar les pèrdues de producció a Ucraïna.9

  • 8. Al març del 2022, la Comissió Europea va introduir una excepció per permetre la producció de qualsevol cultiu amb finalitats alimentàries i de pinsos en terres en guaret i va propiciar un augment de les superfícies sembrades de proteaginoses en la nova campanya de comercialització 2022-2023. També es va aprovar un paquet excepcional de 500 milions d’euros als Estats membres per donar suport als productors més afectats, per contribuir a la seguretat alimentària mundial o per abordar les pertorbacions del mercat, a causa de l’augment dels costos dels inputs o de les restriccions comercials.
  • 9. Vegeu l’informe «Short-term Outlook for EU agricultural markets in 2022», Comissió Europea (juliol del 2022).

La Comissió Europea ha impulsat noves mesures per garantir la seguretat alimentària no solament a la regió, sinó a nivell mundial

Pel que fa als cereals, la producció de la UE es preveu més baixa del que s’esperava, a causa de la sequera en diverses regions productores, i, en qualsevol cas, serà inferior a la del 2021 (el –2,5% anual). No obstant això, les existències emmagatzemades contribuiran a satisfer les necessitats de consum intern i una part de la demanda d’exportació, que, ateses les pressions als mercats mundials, es preveu que es mantindrà elevada.

La guerra a Ucraïna accentua la tendència alcista dels preus de les primeres matèries agrícoles als mercats internacionals

En la primera part d’aquest article, hem vist que el risc de desproveïment de determinades primeres matèries del camp espanyol és més aviat contingut. Com veurem tot seguit, el principal canal d’impacte de la guerra a Ucraïna es produeix a través del fort augment dels preus internacionals de les primeres matèries alimentàries. En efecte, al març i a l’abril del 2022, el seu preu va repuntar el 36,5% i el 32,6% interanual, respectivament, segons l’índex del preu de les primeres matèries agrícoles del Banc Mundial, a causa dels temors que les exportacions d’aquests països es veiessin afectades per la guerra. El preu dels fertilitzants es va encarir encara més (el 137% interanual en la mitjana del març i de l’abril del 2022), ja que està molt vinculat al del gas natural.

Els preus de les primeres matèries agrícoles, ja prou elevats, van repuntar de forma molt significativa al març i a l’abril del 2022. Les cotitzacions van tornar, al juliol, a nivells similars als d’abans de la guerra, i els futurs apunten a una tendència estable

L’augment dels preus agrícoles derivat de la guerra a Ucraïna es va produir en un context en què les cotitzacions als mercats internacionals ja es trobaven en nivells històricament elevats a causa de les conseqüències de la pandèmia de la COVID-19 (falta d’oferta per la reducció de la producció durant el gran confinament i forta demanda amb la finalització de les restriccions vinculades a la pandèmia). En concret, el preu dels aliments va avançar el 31% el 2021 (el 30% els cereals, el 42% els olis vegetals i les farines, i el 20% la resta dels aliments) i el dels fertilitzants, el 80%. Amb aquestes pujades, al final del 2021, els preus dels aliments i dels fertilitzants van superar amb escreix els nivells prepandèmia.

Fort repunt dels preus internacionals dels aliments i dels fertilitzants després de l’inici de la guerra a Ucraïna

Última actualització: 14 novembre 2022 - 12:49

Fort repunt dels preus internacionals dels aliments i dels fertilitzants després de l’inici de la guerra a Ucraïna

Última actualització: 14 novembre 2022 - 12:49

No obstant això, després de les primeres setmanes de conflicte, els preus de les principals primeres matèries agrícoles cotitzades als mercats internacionals han reculat des dels màxims assolits a l’abril,10 i els mercats de futurs apunten a una tendència una mica més estable i en nivells similars als d’abans de l’esclat de la guerra.11 Així, els mercats de futurs anticipen que el preu del blat se situarà al voltant dels 850 dòlars per faneca el 2023, un valor una mica més elevat que el del desembre del 2021 (uns 790 dòlars), però notablement per sota de les cotitzacions màximes d’enguany (per damunt dels 1.400 dòlars). S’espera una evolució similar per al preu del blat de moro, tal com es pot observar al gràfic de la pàgina següent.

  • 10. Segons l’índex del Banc Mundial, entre l’abril i el juliol del 2022, els preus dels aliments van caure el 12,7%, encapçalats pels olis i per les farines (el –19,3%) i pels cereals (el –12,0%). Els preus dels fertilitzants, per la seva banda, van baixar el 16,4% entre l’abril i el juliol.
  • 11. A més de les primeres matèries agrícoles, els preus dels metalls i dels minerals també han reculat des dels màxims de l’abril. Una notable excepció a aquesta tendència descendent és el preu del gas natural, el preu spot i els futurs del qual han repuntat durant l’estiu per la reducció del subministrament des de Rússia. Això afegirà més pressió sobre el preu dels fertilitzants, ja que el gas és la principal font energètica en la producció de fertilitzants nitrogenats.
p20_ca

Entre els factors que haurien ajudat a moderar el preu de les primeres matèries agrícoles, destaca l’acord negociat per les Nacions Unides al final de juliol, que permet que les exportacions de grans ucraïnesos surtin del port d’Odessa. També cal esmentar l’augment de la producció de gra en economies com els EUA i la millora de les condicions climatològiques en zones productores com l’Amèrica Llatina. Aquests esdeveniments recents han rebaixat els riscos que es produeixi una crisi alimentària d’abast global i haurien d’ajudar a contenir les pressions sobre els preus dels aliments que paga el consumidor final. No obstant això, l’impacte de l’encariment de les primeres matèries agrícoles sobre el procés de formació de preus al llarg de la cadena alimentària encara podria perdurar alguns trimestres més, un aspecte que analitzem tot seguit.

L’augment dels preus de les primeres matèries alimentàries als mercats globals i la seva transmissió a través de la cadena alimentària fins al consumidor final a Espanya

L’encariment de les primeres matèries alimentàries a escala global està repercutint intensament sobre els preus de consum dels aliments que afronten les llars espanyoles. Però com es transmeten les pujades de preus a través de la cadena alimentària fins a arribar al consumidor final? Per aclarir aquesta qüestió, hem desenvolupat un model economètric de vectors autoregressius (VAR)12 que permet mesurar la intensitat i la durada de la translació dels preus a través de les baules que conformen la cadena alimentària. Per al cas de la UE, l’anàlisi s’ha de realitzar amb els preus interns del mercat únic d’aquestes primeres matèries, que ja incorporen l’efecte de la Política Agrícola Comuna (PAC).13

  • 12. L’anàlisi d’aquesta secció està basada en l’article «El aumento de los precios de las materias primas alimenticias y su traslación a los precios de consumo en el área del euro», Fructuoso Borrallo, Lucía Cuadro-Sáez i Javier J. Pérez, Banc d’Espanya (juliol del 2022).
  • 13. La PAC inclou un conjunt d’intervencions (subvencions directes, mecanismes de suport als preus i preus mínims garantits) que afecten els preus de les primeres matèries agrícoles a la UE. Una conseqüència de la PAC és que, històricament, la volatilitat dels preus de referència de les primeres matèries alimentàries a la UE ha estat inferior a la dels preus internacionals.
p21_ca

El següent gràfic mostra l’impacte d’un xoc sobre la taxa de variació dels preus de les primeres matèries alimentàries a la UE sobre els preus pagats pel consumidor (IPC d’aliments).14 Els resultats revelen que un augment transitori de 10 p. p. en la taxa de variació dels preus de les primeres matèries alimentàries a la UE repercuteix en una pujada de 2,3 p. p. sobre l’IPC d’aliments al cap de 12 mesos, la qual cosa implica un augment de 0,5 p. p. de la inflació total d’Espanya.15

  • 14. L’anàlisi s’efectua per cinc grups d’aliments de forma desagregada (cereals, lactis, carn, olis i sucre), i els resultats s’agreguen utilitzant els pesos en l’IPC.
  • 15. El mateix augment transitori de 10 p. p. en la taxa de variació dels preus de les primeres matèries alimentàries a la UE té un impacte de 2,6 p. p. sobre els preus rebuts pels agricultors.

Augment transitori de 10 p. p. en la taxa de variació  dels preus de les primeres matèries agrícoles a la UE

Impacte sobre els preus dels aliments pagats per les llars espanyoles

Última actualització: 14 novembre 2022 - 12:49

En els propers mesos, la moderació dels preus agrícoles internacionals hauria d’ajudar a reduir la pressió sobre el preu final dels aliments

Equipats amb aquestes sensibilitats, tot seguit simulem com hauria evolucionat l’IPC dels aliments sense els xocs sobre les primeres matèries des del gener del 2021. Segons les nostres estimacions, els preus dels aliments haurien crescut el 2,7% entre el gener del 2021 i el juliol del 2022, un avanç notablement inferior al 13,0% observat en aquest període.16 Per tant, es pot concloure que la major part de l’increment del preu dels aliments a Espanya és atribuïble al xoc extern provocat per l’increment del preu de les primeres matèries agrícoles. En els propers mesos, la moderació dels preus agrícoles internacionals hauria d’ajudar a reduir la pressió sobre el preu final dels aliments, tot i que el fort augment del preu de l’energia, i especialment del gas, actuarà en sentit contrari.

  • 16. Per a més detalls, vegeu el Focus «L’exposició de la cistella de consum espanyola als preus internacionals de les primeres matèries agrícoles», a l’IM09/2022.