El turisme silver a Espanya: una oportunitat per desestacionalitzar i per diversificar les destinacions

Els més grans de 65 anys han adquirit un pes creixent en la piràmide demogràfica espanyola i han passat de representar al voltant del 10% de la població al començament dels anys setanta al 15% cap a la meitat dels noranta i al 21,1% el 2025. Paral·lelament, el seu poder adquisitiu s’ha incrementat de manera notable en termes relatius: si, el 2008, la seva renda anual neta per persona era molt similar a la del conjunt de la població, el 2024, va ser el 16,2% superior a la mitjana nacional.

Segons les dades de targetes de CaixaBank, degudament anonimitzades i agregades, la població més gran de 65 anys va concentrar el 15,6% de la despesa turística9 realitzada pels espanyols. Atesa la major propensió dels turistes silver a optar pel turisme domèstic, aquest col·lectiu concentra el 16,4% de la despesa turística nacional realitzada dins d’Espanya. Aquestes xifres evidencien, d’una banda, que el turisme silver ja és un component rellevant de la demanda turística a Espanya. De l’altra, posen de manifest que la població sènior aporta un percentatge de despesa inferior al seu pes demogràfic, malgrat comptar amb una renda neta mitjana més elevada. A més a més, cal esperar que les futures cohorts de gent gran –amb trajectòries vitals més viatgeres i amb més familiaritat amb el turisme– incrementaran la seva propensió a viatjar. En conseqüència, som davant un segment estratègic amb un gran potencial: si l’oferta s’adapta a les seves preferències i necessitats i es fidelitza els nous jubilats, el turisme silver es pot convertir en un motor clau per al sector.

L’anàlisi de la despesa turística per capita per edat revela un patró clar: la despesa turística dels espanyols augmenta de manera progressiva des dels 18 anys i assoleix el seu màxim entre els 48 i els 54 anys, amb xifres al voltant dels 1.500 euros. A partir d’aquesta edat, la despesa comença a disminuir de forma gradual, fins a situar-se al voltant dels 800 euros en el cas dels més grans de 80 anys. Aquest comportament subratlla el potencial de creixement del segment sènior. Una oferta turística adaptada a les seves preferències, i que tingui en compte situacions de salut diverses, pot incrementar la participació del turisme sènior en el sector.

Una característica distintiva del turisme silver és la seva clara inclinació cap als viatges dins d’Espanya, a més d’una major estabilitat al llarg de l’any. A diferència dels turistes més joves, que mostren una major tendència a viatjar a l’estranger, els més grans de 65 anys centren la major part de la seva despesa en l’àmbit nacional. El 2025, els turistes entre 16 i 29 anys van realitzar el 24,2% de la seva despesa turística en destinacions internacionals, i els de mitjana edat, el 17,4%, mentre que els silver van realitzar només el 13,0% de la despesa turística fora d’Espanya.

A més a més, els turistes més grans de 65 anys mostren una major consistència al llarg de tot l’any: en tots els mesos del 2025, van realitzar més del 85% de la seva despesa turística a Espanya. En canvi, els turistes de mitjana edat incrementen el component internacional a l’agost i en el període nadalenc, i els més joves mostren una variabilitat encara més grans.

Els turistes silver exerceixen un paper particularment rellevant a les àrees rurals. Malgrat que, en termes absoluts, la despesa turística dels viatgers sènior es concentra a les províncies més turístiques, com Barcelona, Madrid, el litoral mediterrani i les Canàries, el seu pes relatiu adquireix una major rellevància a l’interior del país. Destaquen, en particular, Sòria, Saragossa i Terol, amb més del 20% de la despesa turística total a la província. El pes del turisme sènior també és significatiu a les Canàries (fins al 20,4% de la despesa turística a Tenerife), impulsat per un clima benigne al llarg de tot l’any. En canvi, la seva importància és menor en destinacions urbanes com Barcelona o Madrid, on representa, aproximadament, el 15% de la despesa turística. València (el 14,0%) i Sevilla (el 12,9%) registren un pes encara menor del turisme silver.

El bon funcionament de les províncies rurals pot estar relacionat amb els vincles que alguns turistes silver mantenen amb els seus pobles d’origen, o els de les seves famílies, la qual cosa afavoreix viatges cap a aquestes destinacions. A més a més, la seva preferència per entorns menys massificats suggereix que el turisme sènior pot actuar com a palanca de diversificació, en especial si el sector públic i el sector turístic aposten per una estratègia coordinada que incentivi aquest segment a continuar ampliant el ventall de destinacions que visita.

Els turistes silver presenten patrons de consum diferenciats de la resta de la població. Destaquen per una major tendència al pagament en efectiu: els reintegraments representen el 37% de la seva despesa turística, en relació amb el 26,3% de la resta dels viatgers . A més a més, els més grans de 65 anys destinen gairebé el doble a agències de viatges (el 6,5% de la despesa turística sènior, en relació amb el 3,3% dels no sènior) i també assignen una proporció major a l’allotjament en hotels. En canvi, la seva despesa en restauració és menor, mentre que la despesa en supermercats es manté en nivells similars a la resta. Malgrat que els turistes entre 65 i 70 anys tenen una elevada propensió a disposar d’una segona residència, aquesta tendència es redueix amb força per als sèniors més grans, la qual cosa explica la necessitat d’allotjar-se en hotels.10

Els turistes silver exhibeixen un patró de despesa menys estacional que el del conjunt de viatgers espanyols i viatgen amb més freqüència fora de la temporada alta, la qual cosa els converteix en un vector per impulsar una distribució més equilibrada de la demanda turística al llarg de l’any.

En concret, els més grans de 65 anys van concentrar només el 22,1% de la despesa turística en els dos mesos de màxima activitat, en relació amb el 24,6% de la resta de turistes. Aquesta menor estacionalitat s’explica, en gran part, per factors associats a la seva major disponibilitat de temps d’oci: en trobar-se majoritàriament fora del mercat laboral i sense fills en edat escolar, el segment sènior gaudeix d’una flexibilitat superior per viatjar en qualsevol època de l’any.

No obstant això, l’anàlisi provincial revela una realitat més heterogènia. Malgrat que, en termes agregats, són menys estacionals, en algunes regions mostren pics marcats i, fins i tot, superiors als de la resta de turistes. Aquest seria el cas de la cornisa cantàbrica, on el segment sènior mostra una estacionalitat més intensa, un patró coherent amb una major sensibilitat al fred en edats avançades.

Aquest resultat subratlla la importància d’incorporar les preferències d’aquest segment per maximitzar la seva contribució a la desestacionalització, la qual cosa redundarà en una millora de l’eficiència del sector i afavorirà una generació sostinguda de valor durant tot l’any.

De cara al futur, les projeccions de l’INE indiquen que, el 2055, el 30,5% de la població espanyola tindrà més de 65 anys, i, a nivell mundial, s’estima que aquest grup assolirà els 2.000 milions de persones. Es tracta d’una població nombrosa, que, a més a més, arriba a aquesta etapa amb més poder adquisitiu i amb un estat de salut millor que les generacions anteriors, la qual cosa obre una oportunitat per a les destinacions turístiques que s’adaptin a les seves necessitats específiques. Aspectes com l’accessibilitat, la seguretat i les experiències personalitzades seran claus per atreure aquest segment i per potenciar-ne la contribució al sector.