Resultats de la cerca
Analitzem el poder de compra de l’estoc d’actius financers de les famílies espanyoles en un context d’inflació elevada.
La recuperació de l’activitat és una realitat palpable i que es reflecteix amb claredat als principals indicadors econòmics. El PIB, després d’arribar a situar-se més del 20% per sota del nivell prepandèmia, en el 2T 2021, ja gairebé havia recuperat dues terceres parts del terreny perdut. Però la recuperació econòmica està arribant a totes les butxaques?
Analitzem la tendència recent del consum a Espanya a partir de les dades del Portal d’Economia en temps real de CaixaBank Research, que hem ampliat amb informació sobre rebuts domiciliats i més detall sobre cadascun dels sectors i sobre l’evolució del comerç electrònic.
Un equip d’investigadors de la Universitat Pompeu Fabra, l’Institute of Political Economy and Governance (IPEG) i CaixaBank Research ha iniciat un projecte pioner a nivell mundial per seguir, en temps real. En aquest dossier, presentem els principal resultats obtinguts fins ara.
Cada vegada és més difícil abstreure’s del soroll provocat pel context geopolític i centrar-se en el senyal provinent de les dades macroeconòmiques. La sensació de vulnerabilitat s’intensifica per l’escassa previsibilitat dels ritmes de canvi del vell ordre internacional.
Estem davant dels primers efectes del procés de transformació en què està immersa l’economia mundial i que posarà a prova les relacions comercials entre els grans blocs econòmics i la solidesa de les institucions que han generat benestar en les últimes dècades.
Hem desenvolupat un indicador a temps real a partir de les nòmines que es cobren als comptes de CaixaBank per analitzar l'evolució dels salaris a Espanya. L'ndicador permet obtenir una informació molt actualitzada de les dinàmiques salarials i amb un gran nivell de granularitat a nivell geogràfic i sectorial.
Alemanya, la major economia de la zona de l’euro, travessa moments difícils i afronta unes febles perspectives de creixement. El seu model es troba amenaçat per la desacceleració del comerç mundial, per les guerres aranzelàries, pel canvi de model energètic i per la irrupció de nous rivals.
En aquest article, analitzem amb un enfocament nou el potencial d’inquilins espanyols que es podrien permetre la compra d’un habitatge en propietat. Per al conjunt d’Espanya, estimem que al voltant del 49% dels inquilins tenen un nivell d’ingressos suficient per comprar un habitatge. No obstant això, només el 13% té, a més a més, els estalvis necessaris. Tot i que s’observen diferències notables entre províncies i municipis, a totes les regions es fa patent que la insuficient capacitat d’estalvi és la principal restricció a la qual s’enfronten els inquilins per accedir a un habitatge en propietat.
Malgrat que els mesos d’estiu continuen concentrant una gran part dels fluxos turístics, els viatges fora de la temporada alta augmenten amb més força, especialment entre els europeus i entre els espanyols amb rendes mitjanes i altes.
La pandèmia ha modificat l’escenari de la inversió immobiliària comercial i ha perfilat diferents tipus d’actius en funció del grau d’afectació derivat de les restriccions a la mobilitat imposades per neutralitzar la crisi sanitària. Entre els actius afavorits, destaquen els actius residencials, els centres logístics i de dades i una gran part dels actius del sector detallista. Entre els més desfavorits, hi ha les oficines i els actius hotelers, llastats per l’auge del teletreball i per l’enfonsament del turisme internacional.