La indústria manufacturera espanyola ha superat amb un relatiu èxit l’impacte de diversos xocs exògens que han sacsejat l’escenari europeu en els darrers anys.
Cerca a CaixaBank Research
Resultats de la cerca
763 resultats per a Viable rate mortgage
L’economia espanyola encara aquest any i el següent amb un sòlid impuls expansiu, basat en una demanda interna robusta i en avantatges diferencials davant dels seus principals socis europeus. Malgrat un context internacional complex, preveiem un creixement del PIB del 2,9% el 2025 i del 2,1% el 2026, amb el suport, entre altres factors, d’una situació financera del sector privat globalment favorable perquè el consum i la inversió segueixin creixent de forma dinàmica, del creixement demogràfic i d’uns costos energètics relativament més competitius. L’anàlisi sectorial revela també un cicle expansiu àmpliament transversal, que abasta des dels sectors més puixants, com la construcció o la indústria farmacèutica, fins als que avançaran a un ritme més moderat, com el tèxtil i l’automobilístic.
L’arribada de la pandèmia va ser un cop dur per a un sector que ja travessava una situació delicada arran de les tensions comercials i de les disrupcions al sector de l’automòbil a nivell europeu. Així, la caiguda de l’activitat manufacturera en el 2T 2020 va ser més intensa que la del conjunt de l’economia, tot i que la recuperació posterior va ser més vigorosa. Alguns sectors, com el tèxtil, el calçat i les begudes, o fins i tot l’automòbil, es van veure molt impactats i s’estan recuperant més lentament, mentre que altres sectors, com el farmacèutic o el de l’alimentació, amb prou feines van patir el xoc. El relaxament de les restriccions, els avanços en el procés de vacunació i la reducció de la incertesa contribuiran a reactivar el consum i els fluxos de turisme internacional, de vital importància per a la nostra economia, i això, al seu torn, afavorirà l’activitat del sector manufacturer.
L’economia espanyola va créixer el 5,0% el 2021, un registre elevat en termes històrics, tot i que lleugerament per sota del que s’esperava, tenint en compte que, al començament d’enguany, es preveien taxes de creixement del PIB més pròximes al 6,0%. Diversos factors, tant interns com externs, han restat vigor a aquesta reactivació de l’economia. Entre els interns, destaca una activació del programa NGEU una mica més lenta del que es preveia, que s’ha traduït en una recuperació modesta de la inversió. Entre els factors externs, destaquen l’encariment dels costos energètics i els problemes en les cadenes globals de subministraments, tots dos agreujats de manera significativa per la guerra a Ucraïna.
La sequera d’aquest hivern ha realçat un dels desafiaments més importants als quals s’enfronta el sector agroalimentari espanyol: millorar l’ús dels recursos hídrics davant una perspectiva de major escassetat d’aigua.
El sector agroalimentari espanyol manté un to expansiu el 2025, afavorit per la millora de les condicions meteorològiques, per la contenció dels costos de producció i per l’augment de la demanda. Tot això es tradueix en un increment gradual de la producció i de les exportacions, que ja han recuperat els nivells prepandèmia, i en un mercat laboral més dinàmic, amb generació d’ocupació i amb reducció de la temporalitat. Les perspectives per als propers trimestres són positives, tot i que persisteixen reptes de gran rellevància, com l’augment dels aranzels amb els EUA o l’impacte creixent de fenòmens climàtics extrems, com les inundacions, les sequeres i els incendis.
In yesterday’s session, the focus was still on monetary policy decisions, as the ECB decided to raise the official interest rates by 25 bp (depo and refi rate at 3.25% and 3.75%, respectively). Despite lowering the pace of rate increases, Lagarde clearly signaled that the ECB cannot pause rate hikes yet as inflation is still too much elevated.
The ECB lowered interest rates by 25bp and left the deposit rate at 3%. The central bank also removed a reference in its guidance to keeping interest rates sufficiently restrictive, a sign that further policy easing is probably coming. Following the meeting, the probability of a 50bp rate cut in January, instead of 25bp, has risen from 30% to above 60%.
Markets kept the positive tone on Tuesday, as Fed's Miran advocated for aggressive rate cuts. Separately, a flurry of US data suggested consumer fatigue (retail sales growth decelerated in September, and the Conference Board Consumer Confidence Index fell in November below expections), lifting expectations for a December rate cut and pushing Treasury yields lower.
El sector citrícola és un dels més importants del sistema agroalimentari espanyol i líder destacat als mercats internacionals d’exportació. Caracteritzat per l’atomització de les explotacions, amb les consegüents dificultats per a la seva modernització, ha d’afrontar reptes i desafiaments importants. En particular, la forta competència de països tercers, en un moment d’intens repunt dels costos de producció, accentuat per la sequera prolongada i per la guerra a Ucraïna. En tot cas, ateses les xifres, la citricultura espanyola continua sent la més competitiva del món, gràcies al distintiu, guanyat a pols, de producte de la més alta qualitat i amb les màximes garanties sanitàries.
Amb un teló de fons marcat per tensions geopolítiques, negociacions aranzelàries incertes i desequilibris fiscals en economies clau, aquest número d’estiu de l’Informe Mensual analitza com la fragmentació comercial i la cerca d’autonomia estratègica estan redefinint el tauler econòmic internacional. Alhora, examina altres temes rellevants per a l’economia espanyola, des de la relació entre el patró de creixement de l’ocupació i la productivitat, fins a l’impacte d’esdeveniments inesperats com l’apagada d’abril.
És inevitable que el sector promotor i el sector constructor, molt sensibles a les condicions econòmiques i al clima de confiança, experimentin una contracció notable enguany. Preveiem un descens notable dels visats d’obra nova i un fort impacte sobre l’ocupació al sector de la construcció. Així i tot, la naturalesa del xoc i la situació en què es trobava el sector abans de l’arribada de la COVID-19, molt més favorable que una dècada enrere, ofereixen una certa confiança sobre la seva capacitat de recuperar-se.
L’economia espanyola continua sorprenent a l’alça el 2025, amb un creixement sòlid i equilibrat impulsat per la inversió i el consum privat. Aquest dinamisme també s’observa amb claredat en els seus sectors d’activitat: del total dels 22 analitzats en aquest informe, 16 se situen el 2025 en plena fase expansiva, en comparació amb els només dos de 2023. Destaca pel seu vigor la indústria, amb un creixement liderat per les seves branques extractiva, química, farmacèutica i de refineria, gràcies a una elevada inversió, als guanys de productivitat i a l’adaptació a la transició energètica. També destaquen positivament la construcció i les activitats immobiliàries, impulsades per la demanda residencial. Tot i que alguns sectors com la indústria tèxtil o de la fusta s’enfronten a reptes estructurals, el conjunt de l’economia avança cap a una fase de creixement més sostenible i diversificada. Aquest entorn, marcat pel bon to del mercat laboral, la baixada de tipus d’interès i l’impuls dels fons europeus, reforça la resiliència del teixit productiu espanyol davant d’un marc internacional ple de desafiaments.
L’augment dels costos de producció arran de la guerra a Ucraïna està afectant totes les baules de la cadena alimentària: producció, transformació, distribució i transport. L’impacte està sent especialment negatiu al sector primari, que també s’ha vist perjudicat per unes condicions meteorològiques poc favorables, en forma de sequera. L’alça dels costos s’està traslladant als preus dels aliments que paga el consumidor final, la qual cosa està provocant un augment de la despesa en alimentació, en particular entre les famílies amb rendes més baixes. La nota més positiva l’aporta el sector exterior: les exportacions agroalimentàries continuen creixent amb força el 2022, i no sembla que els indicadors de competitivitat s’hagin deteriorat malgrat l’alça dels preus.
The Federal Reserve kicked off its monetary easing cycle with a 50 bp interest rate cut, taking the policy rate to 4.75%-5.00%. The FOMC cited "greater confidence" that inflation is moving sustainably to its 2% target and judged that the risks to its dual mandate are "roughly in balance". The committee sees rates falling another 50bp by year end.
China’s central bank triggered a risk-on mood in financial markets yesterday by introducing the largest stimulus package since the pandemic to support its faltering economy: it reduced reserve requirements for banks, cut a key repo rate, and lowered the mortgage rate for homeowners.
Remarks by central bank officials took center stage in yesterday's session. From the ECB, Luis de Guindos reiterated that the ECB is on its path to cut interest rate as inflation data is on track to its 2% target. On the other hand, Fed Chairman Powell said there is no need to rush to lower rates given the strong economic backdrop in the US.
In yesterday's session, investors focused their attention on the Federal Reserve meeting, where interest rates were raised by 75bp to the 3.75%-4.00% target range. Crucially, president Jerome Powell explained that the pace of the upcoming hikes could moderate but that the terminal rate might be higher than previously anticipated.
The Fed held its benchmark short-term interest rate and said it will continue to buy $80 billion in Treasury securities and $40 billion in mortgage-backed securities each month. Policymakers now see the first rate increase coming in 2023 instead of 2024.