El compliment dels objectius climàtics depèn molt de la inversió, pública i privada, i dels seus efectes sobre el desenvolupament de noves tecnologies. Per aquest motiu,
des de la COVID, una gran part de l’impuls econòmic s’ha centrat en incentivar aquesta transició ecològica. En aquest article, explorem com l'estan incentivant el Govern dels EUA i, sobretot, la Unió Europea i els seus estats membre.

Fins no fa gaire, semblava que els mercats financers havien digerit sense gaire pesadesa la contundent dosi d’enduriment monetari que han posat en marxa els bancs centrals per controlar la inflació. No obstant això, amb els tipus d’interès endinsant-se cada vegada més en terreny restrictiu, és a dir, en nivells que haurien de refredar l’economia, augmenta el risc d’esdeveniments d’estrès i de turbulències financeres.

La inflació de la zona de l’euro ve disminuint de forma sostinguda per una raó clara: la distensió de l’energia. Ara el dubte és si continuarà caient amb força cap al 2% o si trobarà nous entrebancs que li posin difícil seguir suavitzant-se.

L’inici del nou curs econòmic ve marcat per la sensació que podem estar afrontant un punt d’inflexió en el comportament de l’economia.

Després de funcionar millor del que s’esperava en el 1S 2023, l’activitat mundial ha patit un refredament al llarg del 3T, fruit de dinàmiques dispars entre les grans economies. Tot seguit, repassem les perspectives de l’entorn econòmic internacional.

En aquest segon article dedicat a la globalització, analitzem la creixent fragmentació de l’economia mundial en els últims temps, centrant-nos en la desconnexió entre EUA i la Xina, i en els seus efectes.

El repunt de les rendibilitats del deute a escala global ha tornat a posar la situació fiscal sota el focus. El cas d’Europa té un interès especial, ja que, el 2024, les regles fiscals es tornaran a activar, després d’haver estat sospeses des del 2019 per la pandèmia i per l’inici de la guerra a Ucraïna. Què planteja el nou marc fiscal? El pla proposat és més o menys estricte que el vigent?

Després de l’experiència dels últims anys, ja sabem que el risc polític pot alterar el comportament d’hipòtesis clau en els escenaris de previsió econòmica.

La comunicació és una de les eines més potents de la política monetària. Per aquest motiu, CaixaBank Research ha desenvolupat un índex que mesura el sentiment de les comunicacions del BCE.

Després de gairebé dos anys incrementant els tipus d’interès, el 2023, els principals bancs centrals van assolir el cim i van reajustar les seves estratègies: en lloc d’apujar més els tipus oficials, l’enduriment monetari es vehicularia sostenint aquest cim durant un bon temps. No obstant això, ja a la tardor, els mercats financers es qüestionaven aquesta narrativa. Per què?

Han passat ja gairebé cinc anys des dels històrics acords per finançar el major programa conjunt d’estímul econòmic de la UE. Els fons Next Generation EU (NGEU) es van dissenyar amb el doble objectiu, a curt termini, de contribuir a superar els efectes adversos de la pandèmia de COVID-19 i, a mitjà termini, de donar suport a la transformació estructural de l’economia europea. Repassem aquí el que s’ha assolit fins ara i el que queda pendent.

A diferència del seguiment del compliment de les fites i dels objectius dels Plans de Recuperació i Resiliència (PRR), l’ava­luació d’on som en la seva implementació es complica quan tractem de quantificar-ne l’efecte macroeconòmic i la capacitat transformadora sobre l’economia europea. Això guanya més rellevància davant els reptes que planteja el cada vegada més complex escenari geopolític.

Una de les qüestions sobre els acords de pau, parcials o totals, i sobre el procés de reconstrucció que suscita més debat és què succeirà amb l’escenari energètic europeu. Tornarà Europa a ser client principal de l'energia russa?