L’impacte sobre la UE d’un aranzel universal a les importacions de béns dels EUA va més enllà de l’efecte directe sobre les empreses exportadores i es farà sentir també de manera indirecta en el conjunt de l’economia i a través de les cadenes europees i globals de valor.

Han passat ja gairebé cinc anys des dels històrics acords per finançar el major programa conjunt d’estímul econòmic de la UE. Els fons Next Generation EU (NGEU) es van dissenyar amb el doble objectiu, a curt termini, de contribuir a superar els efectes adversos de la pandèmia de COVID-19 i, a mitjà termini, de donar suport a la transformació estructural de l’economia europea. Repassem aquí el que s’ha assolit fins ara i el que queda pendent.

A diferència del seguiment del compliment de les fites i dels objectius dels Plans de Recuperació i Resiliència (PRR), l’ava­luació d’on som en la seva implementació es complica quan tractem de quantificar-ne l’efecte macroeconòmic i la capacitat transformadora sobre l’economia europea. Això guanya més rellevància davant els reptes que planteja el cada vegada més complex escenari geopolític.

Una de les qüestions sobre els acords de pau, parcials o totals, i sobre el procés de reconstrucció que suscita més debat és què succeirà amb l’escenari energètic europeu. Tornarà Europa a ser client principal de l'energia russa?

Malgrat que la desconnexió energètica de Rússia en els últims anys ha estat notable, encara persisteixen desafiaments importants perquè Europa posseeixi un sistema energètic sostenible, segur i competitiu.

El nou focus de preocupació del ja complex escenari econòmic global és la salut de les finances públiques. En el cas d'Espanya, les dues palanques perquè el deute públic continuï baixant són el dèficit públic i el creixement econòmic.

Després d’un mes de setembre carregat d’anuncis, la següent reunió del BCE (el 24 d’octubre) serà de transició, si més no en un sentit: el 31 d’octubre del 2019, es posarà fi al mandat de Mario Draghi, el president més carismàtic1 de la història de la institució.

La comunicació és una de les eines més potents de la política monetària. Per aquest motiu, CaixaBank Research ha desenvolupat un índex que mesura el sentiment de les comunicacions del BCE.