Resultats de la cerca

L’escalada recent del conflicte al golf Pèrsic, amb l’esclat de la guerra a l’Iran, ha tornat a situar l’energia al centre de l’agenda econòmica global. Malgrat que l’abast i la durada del conflicte continuen sent incerts, els mercats, especial­ment els de petroli i de gas natural, han reaccionat amb rapidesa. En aquest context, analitzem quina és la posició de l’economia espanyola davant aquest nou xoc energètic.

Els fons NGEU i els programes nacionals d’inversions a Alemanya i a França són el resultat d’un llarg procés de canvis en els grans blocs econòmics, accelerat per la COVID i per la guerra a Ucraïna. Aquests esforços busquen redefinir i adaptar els models productius a la transició energètica i a la digitalització en un context d’incertesa i de noves dinàmiques geopolítiques. 

Als EUA, s’han llançat dos grans plans econòmics d’inversions i de modernització econòmica en els últims anys que representen un model molt diferent de l’europeu, ja que contenen un enfocament més proteccionista. Aquests esforços transformadors de l’energia i de la tecnologia no van sorgir de la necessitat d’impulsar l’economia després de la COVID, com a la zona de l’euro amb els fons europeus NGEU, sinó de la necessitat de reforçar l’autonomia i la posició estratègica dels EUA.

La crisi energètica ha estat, al si de la UE, un estímul per impulsar fonts d’energia més respectuoses amb el medi ambient i menys dependents dels combustibles fòssils, però el seu ple desenvolupament es presenta com una empresa a mitjà termini.