La nostra previsió d’inflació general per al 2023 a Espanya s’ha revisat a la baixa, del 4,5% al 4,2%, a causa de l’impacte dels preus més baixos de l’energia. No obstant això, els nivells de la inflació nucli (suma dels serveis i dels productes industrials) i de la inflació d’aliments es mantindran molt elevats.

Els ingressos salarials per empleat van augmentar, de mitjana, el 2,4% interanual al maig, segons el nostre indicador de salaris. Estan creixent al mateix ritme les nòmines dels treballadors amb ingressos baixos que les dels treballadors amb ingressos alts?

Quin impacte té el shelter, o preu del lloguer, a la inflació nord-americana? Quines són les seves perspectives i com afecta la política monetària de la Fed?

Amb taxes d’inflació per damunt del 8% en els sis últims mesos, la Fed s’ha embarcat en un cicle accelerat de pujades de tipus d’interès. Els preus van començar a pujar al començament del 2021, i, tot i que, durant uns mesos, la majoria d’analistes apuntàvem a un rebot transitori, conseqüència de la reobertura de l’economia després de l’esclat de la pandèmia, la veritat és que l’escalada continuada ens va agafar tots de sorpresa. En aquest Focus, analitzem l’evolució de les diferents mesures d’inflació i les seves perspectives a curt termini.

Analitzem els rebuts de l'electricitat domiciliats a CaixaBank per clients particulars per enterdre com ha evolucionat la factura de la llum a les llars espanyoles el 2022.

Mesurem la intensitat i la durada de la translació dels preus de les primeres matèries agrícoles a través de les baules que conformen la cadena alimentària: des dels preus agrícoles internacionals, passant pels preus rebuts pels agricultors a Espanya i finalitzant en els preus per al consumidor.

l Govern ha presentat un segon pla de xoc per esmorteir l’impacte econòmic de l’elevada inflació. Aquest segon paquet implicarà, segons les estimacions de l’Executiu ma­­teix, un esforç pressupostari de més de 9.000 milions d’euros (el 0,7% del PIB), que es descompon en 5.500 milions més de despesa i en 3.600 en reducció d’ingressos per les rebaixes fiscals en els impostos de l’electricitat. 

El dèficit comercial de productes energètics de l’economia espanyola ha augmentat de forma considerable, i, de cara al 2023, els senyals de moderació són tímids. En aquest article, desgranem les xifres del dèficit energètic de l’economia espanyola del 2022 per entendre què explica la seva evolució i què podem esperar per al 2023.

El preu de l’electricitat, una dada que, habitualment, amb prou feines aconseguiria captar l’atenció del lector, ha poblat els titulars de premsa i ha amanit les discussions de sobretaula des de la meitat d’enguany. Aquest canvi no és fútil: el preu de l’electricitat es va disparar a partir del juliol i, ja a l’octubre, gairebé quadruplicava la mitjana del 2018-2019. A què és degut aquest augment i quin serà l’impacte econòmic que se’n pot derivar? Aquest article tracta de respondre aquestes preguntes.

La capacitat d’estalvi de les famílies s’està veient reduïda a causa de l’escalada de la inflació. Així i tot, el 2021, el nivell d’estalvi encara va ser elevat.

En aquest article, es busca identificar quin és el grau de transmissió dels preus importats a l’IPC, quin és degut a l’energia i amb quin retard s’observa aquesta transmissió.

En el conjunt del 2022, la balança comercial de béns de la zona de l’euro va registrar un dèficit d’uns 60.000 milions d’euros (el –0,5% del PIB vs. el +2,3% el 2021), resultat ocasionat totalment per l’ampliació del dèficit de la balança d’energia, que es va duplicar i va superar els 500.000 milions d’euros, gairebé el 4,5% del PIB.

El sector exterior espanyol ha mostrat molt bons resultats i una destacable resiliència davant diversos esdeveniments econòmics adversos en l'última dècada. Mantindrà la competitivitat en el context inflacionista actual?

El 2022 serà recordat no solament per la intensificació i per la persistència de les pressions inflacionistes, sinó també pel gir contundent en la direcció de la política monetària, un punt d’inflexió que va posar fi a més d’una dècada de tipus baixos i de polítiques ultraacomodatícies.

En aquest article, analitzem les conseqüències de la crisi energètica actual per als preus de l’electricitat i posem en perspectiva els seus efectes sobre la factura de la llum a Espanya.

Què ha provocat el fort repunt dels preus de l'energia a Europa durant la segona meitat del 2021? Persistirà la pujada a mitjà i a llarg termini?

Analitzem els rebuts d'electricitat particulars domiciliats a CaixaBank per veure com va afectar l'augment dels preus en l'economia de les famílies espanyoles.

El 2022, totes les llars van haver de destinar un percentatge més gran dels seus ingressos a pagar les factures de la llum i el gas. No obstant això, l’esforç addicional per pagar el consum energètic no va ser el mateix per a tots. En aquest article, estimem aquest esforç a partir de les dades internes de CaixaBank.

Diu el refrany que val més boig conegut que savi per conèixer, però la inflació potser és un cas especial. Què passarà amb l'inflació el 2023?

La intensificació de les pressions inflacionistes, un fenomen agreujat per la guerra a Ucraïna, ha generat un canvi de cicle en la direcció de la política monetària. Enrere estan quedant les compres massives de bons per part dels bancs centrals, mentre que els tipus oficials ja s’estan ajustant a l’alça. Als mercats financers, aquest gir s’ha reflectit en un marcat ascens de la rendibilitat del deute sobirà, una tendència que, a causa del seu paper de referència, també ha afectat la resta d’actius financers.