Després de la sortida de l’estiu, ens trobem amb una economia en procés de desacceleració en relació amb els notables registres de creixement del 1S 2023. En aquest article, presentem les nostres perspectives sobre aquest tema.
Cerca a CaixaBank Research
Resultats de la cerca
302 resultats per a paisatge després de la tempesta
El moviment de les últimes setmanes als mercats financers serveix per consolidar la sensació que el règim de tipus d’interès recuperarà una certa normalitat a mitjà termini, després de l’anomalia que va representar el comportament de la política monetària durant una bona part de la dècada passada. Això comportarà uns tipus d’interès naturals reals o d’equilibri més elevats dels que hem tingut en els últims anys.
El repunt de les rendibilitats del deute a escala global ha tornat a posar la situació fiscal sota el focus. El cas d’Europa té un interès especial, ja que, el 2024, les regles fiscals es tornaran a activar, després d’haver estat sospeses des del 2019 per la pandèmia i per l’inici de la guerra a Ucraïna. Què planteja el nou marc fiscal? El pla proposat és més o menys estricte que el vigent?
Després de l’experiència dels últims anys, ja sabem que el risc polític pot alterar el comportament d’hipòtesis clau en els escenaris de previsió econòmica.
Després de gairebé dos anys incrementant els tipus d’interès, el 2023, els principals bancs centrals van assolir el cim i van reajustar les seves estratègies: en lloc d’apujar més els tipus oficials, l’enduriment monetari es vehicularia sostenint aquest cim durant un bon temps. No obstant això, ja a la tardor, els mercats financers es qüestionaven aquesta narrativa. Per què?
Després d’un 2022 marcat per l’encariment de les importacions energètiques, la recuperació del sector exterior ha estat intensa el 2023, i les quatre economies més grans de la zona de l’euro han millorat el saldo per compte corrent, tot i que només Espanya ha aconseguit millorar el registre del 2019.
Després d’haver analitzat en els articles anteriors les necessitats digitals de la nostra economia i les polítiques proposades per cobrir-les, en aquest article abordem de forma quantitativa l’impacte que representarà l’NGEU en termes de transformació digital. Abans de l’exercici numèric, però, és imprescindible entendre la rellevància de les tecnologies digitals i les característiques que solen definir-les.
Després d’anys de forta expansió, les autoritats xineses han decidit frenar el palanquejament excessiu al sector immobiliari. A partir de l’estiu del 2020, es van imposar nous límits a l’accés al crèdit per part de les promotores i el sector va entrar en una fase prolongada d’ajust en la qual encara continua.
L’economia espanyola ha tornat a superar les nostres expectatives en els primers mesos del 2024. Si la dada de creixement del PIB de l’últim trimestre del 2023 va sorprendre a l’alça, la del primer trimestre confirma la bona marxa de l’economia espanyola i ens du a revisar les nostres previsions a l’alça. Després d’incorporar la nova informació disponible, tornem a examinar els principals factors que condicionen l’escenari per a l’economia d’Espanya.
Encarem la recta final de l’any després d’un estiu marcat per la celebració de les Olimpíades a París i per un breu episodi de turbulències financeres, propiciat, en part, pels temors que l’economia nord-americana pogués entrar en recessió. S’ha demostrat que aquests temors han estat una mica exagerats i que l’economia mundial manté la tendència dels últims trimestres, tot i que les perspectives per a l’última part de l’any s’han afeblit. Toca, doncs, reajustar els escenaris econòmics i financers amb tota la nova informació disponible en els últims mesos.
A partir de dades internes i tècniques big data, analitzem el consum d'aigua de les llars catalanes entres el 2021 i el 2024, després de la declaració de sequera.
Després de mesos escoltant els epidemiòlegs, intentant desxifrar les implicacions dels seus diagnòstics per a l’escenari econòmic, de sobte ha reaparegut en escena un dels nostres personatges favorits: la inflació. En funció de com es comporti, i de com reaccionem al seu retorn, el tan anhelat desenllaç de la Reconstrucció Econòmica serà un o altre.
Després de créixer un 3,2% el 2024, s'espera que l'economia continuï creixent el 2025 per damunt de la mitjana de la zona de l'euro, recolzada pel dinamisme del consum de les llars i la recuperació de la inversió. Els importants desafiaments geopolítics i el feble creixement europeu es presenten com els principals factors de risc.
Als EUA, s’han llançat dos grans plans econòmics d’inversions i de modernització econòmica en els últims anys que representen un model molt diferent de l’europeu, ja que contenen un enfocament més proteccionista. Aquests esforços transformadors de l’energia i de la tecnologia no van sorgir de la necessitat d’impulsar l’economia després de la COVID, com a la zona de l’euro amb els fons europeus NGEU, sinó de la necessitat de reforçar l’autonomia i la posició estratègica dels EUA.
L'apetit per al risc es recupera, després del repunt de volatilitat del començament d’abril. No obstant això, s'accentua la divergència entres les estratègies dels bancs centrals. Mentrestant, els tipus sobirans tornen, en línies generals, als nivells de març i les borses recuperen terreny. Tot i que el dòlar s'estabilitza, continua dèbil, i els preus de l'energia es ressenteixen per la incertesa global.
Després d'un 2024 marcat per una tendència alcista, les dades del 1T d'aquest any han confirmat que el mercat immobiliari es troba en plena fase expansiva del cicle, el que ens ha portat a revisar a l'alça el nostre escenari de previsions.
El mercat laboral espanyol ha canviat el seu patró de creixement després de la pandèmia, mostrant un augment de l'ocupació en sectors com la sanitat, l'educació i la tecnologia. Aquest nou model, està afavorint l'avançament de la productivitat? Analitzem l'impacte de l'efecte composició i com compara amb altres cicles expansius.
Després d’un mes de setembre carregat d’anuncis, la següent reunió del BCE (el 24 d’octubre) serà de transició, si més no en un sentit: el 31 d’octubre del 2019, es posarà fi al mandat de Mario Draghi, el president més carismàtic1 de la història de la institució.
El sector turístic ha tancat la temporada d’estiu d’enguany en molt bona forma. Les arribades de turistes internacionals s’han apropat molt als registres del 2019, un any que va ser extremadament positiu per al sector. A més a més, el turisme domèstic ha continuat oferint molt bones xifres. No obstant això, l’escenari macroeconòmic es presenta com un risc per a l’evolució de l’activitat turística en els propers trimestres, a causa de la inflació elevada i de l’alentiment econòmic a Europa. Malgrat tot, considerem que la demanda turística encara gaudeix d’importants palanques de creixement per a l’any vinent, de manera que estimem que completarà la seva recuperació el 2023.
El mercat immobiliari espanyol es va desaccelerar el 2023, però ho va fer de forma més suau del que s’havia anticipat. Malgrat el fort augment dels tipus d’interès, diversos factors han fet costat al sector: un mercat laboral resilient, uns fluxos d’immigració significatius, el desajustament entre una oferta escassa d’habitatge nou i una demanda elevada, i una situació financera de les llars menys tensionada del que s’esperava. Pel costat de l’oferta, l’estabilització dels costos de construcció ha permès tancar el 2023 amb un nombre de visats d’habitatge nou similar al d’anys anteriors. En el primer semestre del 2024, preveiem que aquesta senda de suau desacceleració tindrà continuïtat, a causa d’uns tipus d’interès encara elevats i d’un context econòmic relativament feble. No obstant això, en el segon semestre, a mesura que es consolidi la senda descendent dels tipus d'interès i l’activitat econòmica guanyi tracció, esperem que el mercat immobiliari guanyi en vigor.