El patró de creixement de l'ocupació beneficia la productivitat espanyola?
El mercat laboral espanyol ha canviat el seu patró de creixement després de la pandèmia, mostrant un augment de l'ocupació en sectors com la sanitat, l'educació i la tecnologia. Aquest nou model, està afavorint l'avançament de la productivitat? Analitzem l'impacte de l'efecte composició i com compara amb altres cicles expansius.
Canvis recents en el patró de creixement de l’ocupació
Des del final de la pandèmia, l’economia espanyola ha experimentat un fort creixement de l’ocupació. En termes d’afiliats a la Seguretat Social i amb dades corregides per estacionalitat, a l’abril del 2025, l’afiliació es va situar el 12,8% per damunt del nivell del desembre del 2019, la qual cosa equival a un creixement mitjà anual del 2,3%.
Al primer gràfic, mostrem la contribució al creixement de l’afiliació a la Seguretat Social de cada sector en dos pe-ríodes. Entre el 2013 i el 2019, a l’eix vertical i, entre el 2019 i l’abril del 2025, a l’eix horitzontal. Les contribucions estan expressades com a percentatge en relació amb el creixement acumulat total.
Tal com es pot veure, després de la pandèmia, Espanya ha estat creant relativament més llocs de treball en serveis públics (educació i sanitat) i en sectors tecnològics i de serveis professionals, en contrast amb el cicle anterior, on van tenir més pes el comerç, la indústria manufacturera i altres serveis empresarials tradicionals (activitats administratives).
Aquest canvi en l’estructura del creixement de l’ocupació planteja una pregunta clau: aquest nou patró és més favorable per a l’avanç de la productivitat? Segons les nostres anàlisis, la resposta és afirmativa, tot i que amb matisos.
Mesura de la productivitat i efecte composició
Mesurem la productivitat laboral com el valor afegit brut (VAB) real generat per hora treballada, l’anomenada productivitat aparent del treball.1 Aquesta mètrica presenta algunes problemàtiques. Per exemple, els sectors intensius en capital tendiran a aparèixer com més productius que els intensius en ocupació. No obstant això, té l’avantatge que es pot calcular directament a partir de les dades de la comptabilitat nacional, de manera que no cal estimar-la.2
Comparem l’evolució de la productivitat aparent en tres períodes:
- Expansió 1T 2000-4T 2007: la productivitat per hora amb prou feines va augmentar el 0,7% en total, només el 0,1% anual de mitjana.
- Recuperació 4T 2013-4T 2019: la productivitat va créixer el 3,8% en total, prop del 0,6% anual de mitjana.
- Període recent 4T 2019-1T 2025: la productivitat va acumular un avanç del 2,5%, equivalent al 0,5% anual.
A primera vista, el ritme de creixement de la productivitat en el cicle actual és similar al del període 2013-2019. No obstant això, per entendre millor la relació entre ocupació i productivitat, hem d’analitzar d’on prové aquest creixement de la productivitat. Per fer-ho, descomponem el seu augment en dos components.
- Marge intensiu: augment de la productivitat dins cada sector, mantenint constant l’estructura sectorial de l’ocupació. Reflecteix les millores d’eficiència, de tecnologia o de capital humà a les empreses de cada branca d’activitat.
- Efecte composició: augment de la productivitat a causa de canvis en el pes relatiu de cada sector en l’ocupació total, mantenint constant la productivitat de cada sector. Reflecteix l’impacte de la reubicació de treballadors entre sectors més o menys productius.
En aquest article, ens centrem en l’efecte composició.
El segon gràfic mostra la seva magnitud en els diferents períodes considerats. El gràfic revela diversos punts importants. En primer lloc, l’efecte composició ha estat negatiu en els tres períodes analitzats. En tots els cicles expansius recents, el canvi de l’estructura de l’ocupació ha restat una mica de creixement a la productivitat.
- 1
Per a una anàlisi més precisa, hem exclòs dels càlculs el sector d’activitats immobiliàries, ja que el seu VAB està distorsionat pels lloguers imputats, el valor teòric del lloguer que s’assigna als habitatges ocupats pels seus amos. Atès que aquest és un sector petit (aproximadament l’1% de les hores treballades) i que només disposem de dades corregides per aquest efecte fins al 2022, la seva exclusió ens permet centrar-nos en la tendència subjacent de la productivitat sense perdre informació recent.
- 2
Això contrasta amb la que seria la mesura més acurada de la productivitat, l’anomenada productivitat total dels factors (PTF). Aquesta mesura és la part del creixement del PIB que no s’explica per l’acumulació dels factors de producció, ja sigui treball, capital, capital humà o altres. No obstant això, la PTF cal estimar-la, i hi ha molta incertesa al voltant d’aquestes estimacions.
En segon lloc, la penalització per canvi de composició va ser especialment intensa entre el 2000 i el 2007. En canvi, en els dos cicles posteriors, 2013-2019 i 2019-2025, l’efecte composició negatiu ha estat molt menor i gairebé d’igual magnitud en els dos casos. Això implica que el patró de creació d’ocupació recent ha estat «similar» al del cicle anterior, en el sentit que els canvis sectorials han frenat poc el creixement de la productivitat en comparació amb èpoques passades.
Atesa la importància dels sectors d’educació i de sanitat en el cicle actual, i tenint en compte que, en aquests sectors, la presència de les Administracions públiques (AP) és molt rellevant i que, per tant, moltes vegades no operen amb preus de mercat, també és interessant replicar l’anàlisi focalitzant-nos en els sectors de mercat. Si excloem de l’anàlisi les branques predominantment públiques,
el resultat canvia lleugerament. L’efecte composició del període 2013-2019 empitjora 1 dècima, mentre que el del 2019-2025 millora 1 dècima, de manera que la contribució negativa de l’efecte composició en el període recent passa a ser la meitat que la del període 2013-2019.
Quins sectors impulsen o frenen la productivitat?
Entendre què explica un efecte composició lleugerament negatiu en l’etapa recent requereix identificar quins sectors han guanyat o han perdut pes en l’ocupació i quin és el seu nivell de productivitat. Per fer-ho, utilitzem un tercer gràfic de bombolles que relaciona, per a cada sector, la seva productivitat laboral a l’eix vertical i el canvi en la seva quota d’ocupació entre el 4T 2019 i el 1T 2025 a l’eix horitzontal. En aquest gràfic, la dimensió de la bombolla mesura la contribució absoluta d’aquest sector a aquest efecte composició, que resulta de multiplicar el canvi de pes per la productivitat del sector. Una bombolla gran indica que el sector ha influït molt per la seva combinació de canvi de dimensió i de nivell de productivitat. La línia vermella horitzontal marca la productivitat mitjana nacional per facilitar les comparacions.
Tres sectors destaquen per tirar del carro en l’etapa recent en incrementar la seva participació en l’ocupació. El sector de les AP, educació i sanitat ha registrat un fort augment de pes en l’ocupació total, però la seva productivitat és, aproximadament, la mateixa que la de la mitjana nacional. El sector TIC ha experimentat un augment notable de la quota en l’ocupació i es caracteritza per una productivitat superior a la mitjana nacional. Aquest sector aporta, així, un efecte composició positiu significatiu, en créixer l’ocupació en què cada hora treballada aporta molt valor afegit. Finalment, el sector de les activitats professionals, científiques i tècniques també va guanyar pes, tot i que va fer-ho amb menys intensitat que els anteriors. No obstant això, i potser en contra de la intuïció, aquest sector té una productivitat aparent del treball baixa, possiblement pel fet que es tracta d’un sector poc intensiu en capital, de manera que la seva contribució a aquest efecte composició és limitat.3
Entre els sectors que perden pes en aquest període, en destaquen també tres. El de comerç, transport i hoteleria, que va tenir una forta disminució de pes després de la pandèmia, però amb un nivell de productivitat similar a la mitjana nacional. La indústria manufacturera també ha vist reduïda la seva quota d’ocupació. Atès que la manufactura té una productivitat superior a la mitjana, aquesta pèrdua de pes representa una contribució especialment negativa a la productivitat agregada. Finalment, les activitats financeres, que presenten una elevada productivitat aparent, també han perdut pes en l’ocupació total.
- 3
Amb dades del 2022, el sector d’activitats professionals, científiques i tècniques té un stock de capital net per hora treballada de 45,7 euros, en relació amb la mitjana nacional de 155 euros, i és el tercer sector per la cua (segons la CNAE a 1 dígit).
Conclusions
L’evidència mostra que el patró sectorial de creació d’ocupació des del 2019 ha estat lleugerament més benigne per a la productivitat que el del cicle 2013-2019 i molt superior al de l’expansió dels 2000. Això no significa que la productivitat estigui creixent ràpidament –els seus avanços continuen sent modestos, al voltant del 0,5% anual de mitjana–, sinó que, almenys, la distribució dels nous llocs de treball no està llastant la productivitat mitjana, com sí que va succeir en el passat.
Si ens centrem en el període més recent, els sectors més dinàmics en termes de creació d’ocupació pertanyen a l’àmbit públic (educació i sanitat), al tecnològic privat (TIC) i al de serveis especialitzats (activitats professionals), i la seva evolució combinada ha aconseguit compensar, en bona part, tot i que no del tot, l’efecte desfavorable de la pèrdua d’ocupació en sectors tradicionalment productius com la indústria i les finances.
