Resum executiu: Turisme a Espanya 2026: noves oportunitats per a un creixement sostenible i amb més valor afegit
El sector turístic espanyol afronta el 2026 amb unes bases sòlides i amb unes perspectives favorables després de la normalització de les taxes de creixement posteriors al rebot postpandèmia. El 2025, Espanya va reafirmar el seu lideratge mundial amb 97 milions d’arribades internacionals i amb una despesa rècord de 135.000 milions d’euros i es va situar com a segona potència global. El PIB turístic va avançar el 2,7%, i es preveu que mantingui ritmes al voltant del 2,5%-2,7% en els propers exercicis. Aquest escenari reflecteix un sector més equilibrat, amb senyals clars de diversificació territorial i de desestacionalització i amb segments emergents que n’impulsen el valor afegit.
Entre les tendències que es van consolidant i que continuaran marcant el futur del sector destaquen la desestacionalització, amb una distribució més homogènia de l’activitat al llarg de l’any, i la diversificació cap a destinacions rurals, que guanyen quota en relació amb les tradicionals de sol i platja. A més a més, el turista resident redueix els viatges nacionals i augmenta la despesa en destinacions internacionals. Per regions, Andalusia lidera el creixement del turisme internacional en la temporada alta de l’estiu del 2025, mentre que Catalunya perd protagonisme en favor de les Balears. El sector hoteler manté nivells d’ocupació històrics i augmenta la rendibilitat, tot i que ho fa a un ritme més moderat.
En aquest context, tal com ho recull el segon article d’aquest informe, el turisme de luxe emergeix com un segment estratègic per incrementar el valor afegit del sector. Malgrat que representa només el 3% de les targetes internacionals, concentra el 20% de la despesa presencial. El turista prèmium gasta, de mitjana, 731 euros diaris, en relació amb els 46 euros del turista convencional. Madrid lidera aquest segment, impulsat per l’obertura d’hotels ultraprèmium, seguit per les Balears, per Barcelona i per enclavaments costaners com Marbella. Fidelitzar aquests viatgers i atreure mercats com els EUA, Suïssa o els països del Golf Pèrsic seran claus per reforçar aquesta tendència.
Un altre vector clau, que analitzem al tercer article, és l’anomenat turisme silver, protagonitzat pels més grans de 65 anys. Aquest col·lectiu ja representa el 21% de la població i compta amb una renda superior a la mitjana. Segons les dades de pagaments amb targetes de CaixaBank, concentra el 16% de la despesa turística nacional i mostra una marcada preferència per destinacions domèstiques i per viatges fora de temporada alta. El seu paper és essencial per desestacionalitzar la demanda i per dinamitzar les àrees rurals, on assoleix quotes superiors al 20% de la despesa turística. Amb projeccions demogràfiques que anticipen un fort creixement del segment sènior, adaptar l’oferta a les seves necessitats serà determinant per aprofitar-ne el potencial.
El dinamisme turístic també ha impulsat sectors vinculats, com la restauració, que ha duplicat la xifra de negocis des del 2021 i ha assolit màxims històrics d’ocupació. No obstant això, tal com analitzem al quart article, el sector restaurador espanyol presenta una elevada rotació empresarial. Cada any, una de cada deu empreses entra o surt del mercat, amb una taxa de rotació molt per damunt de la mitjana nacional i de la resta d’Europa. Reduir aquesta vulnerabilitat exigeix avançar cap a models empresarials més escalables i professionalitzats, capaços de millorar la rendibilitat i la supervivència en un entorn altament competitiu i sensible a l’estacionalitat.
En definitiva, el sector turístic espanyol encara el futur amb clares oportunitats: consolidar segments estratègics com el luxe i el silver, reforçar la competitivitat empresarial i continuar avançant en la desestacionalització i en la diversificació geogràfica de les destinacions. Espanya disposa dels ingredients per refermar el seu lideratge turístic global i garantir un desenvolupament equilibrat i sostenible en els propers anys.
