El canvi de tendència al mercat immobiliari espanyol es va materialitzant, però de forma més suau del que s’esperava

El mercat immobiliari espanyol s’està desaccelerant, però ho fa a un ritme més moderat del que es preveia a l’escenari que vam publicar a l’Informe Sectorial Immobiliari del mes de desembre.

Contingut disponible en
20 de juliol de 2023
p1-Immo
  • El mercat immobiliari espanyol s’està desaccelerant, però ho fa a un ritme més moderat del que es preveia a l’escenari que vam publicar a l’Informe Sectorial Immobiliari del mes de desembre. Així, les dades que s’han anat coneixent sobre el primer semestre del 2023 han estat millors del que anticipàvem, i això ens ha empès a revisar a l’alça la previsió per al 2023 del preu de l’habitatge (fins al 2,9%, segons el valor de taxació del MITMA) i del nombre de compravendes (fins a les 500.000). En canvi, mantenim les nostres previsions de nombre de visats d’obra nova (uns 90.000 habitatges), ja que les dades continuen sent força febles, i els elevats costos de construcció i l’escassetat de mà d’obra no fan preveure que s’iniciïn més habitatges a curt termini.
  • Malgrat aquestes revisions a l’alça, és important tenir en compte que són degudes al bon funcionament observat en el primer tram de l’any. De fet, de cara als propers trimestres, continuem esperant un ajust notable en el nombre de compravendes en relació amb els elevats registres del 2022 i que, en un context de tipus d’interès alts durant més temps, el preu de l’habitatge es continuï desaccelerant. Tot i que pensem que l’impacte sobre el nombre de compravendes serà més palpable enguany, l’impacte sobre els preus es notarà, sobretot, el 2024 (previsió de creixement del preu de l’habitatge de l’1,1% per al 2024).
  • El segon semestre serà clau per avaluar el grau de resistència del sector davant el fort increment dels tipus d’interès i l’afebliment de l’economia. En contraposició amb aquests factors de signe negatiu, hi ha diversos elements de signe positiu que li donaran suport, entre els quals destaquen un mercat laboral resilient, una inflació a la baixa, uns increments salarials una mica més vigorosos, uns fluxos d’immigració significatius i una situació financera favorable dels diferents agents que participen en aquest mercat.
  • Pel que fa a aquest últim aspecte, destaca el paper cada vegada més important del comprador estranger no resident, en especial a les grans ciutats i a les zones turístiques de l’arc mediterrani i a les illes. Es tracta d’un comprador que sol optar per habitatges més cars, que necessita menys finançament per accedir a l’habitatge en propietat i que es mostra molt resilient davant l’alça dels tipus d’interès. Analitzem aquestes qüestions al segon article d’aquest informe, dedicat a la demanda estrangera.
  • El tercer article de l’informe el dediquem a examinar l’evolució recent del mercat del lloguer d’habitatge a Espanya, un mercat que ha acaparat molt l’atenció en els últims temps per la forta pujada del preu del lloguer, molt superior a l’increment de les rendes del treball. Això ha generat preocupació per les dificultats que comporta per a l’emancipació dels joves i per la major vulnerabilitat econòmica de moltes de les llars que viuen de lloguer. Per afrontar aquesta situació, no s’haurien d’escatimar esforços a l’hora d’incrementar l’oferta d’habitatge assequible.
  • A l’últim article d’aquest informe, obrim la mirada cap a fora i investiguem la situació dels mercats immobiliaris de les principals economies avançades. A molts països, el preu de l’habitatge va repuntar de forma molt significativa durant la pandèmia, un creixement que, en molts casos, va anar acompanyat d’un augment notable del deute de les llars. Els mercats immobiliaris d’alguns d’aquests països es van començar a corregir cap a la meitat del 2022, a conseqüència de l’augment dels tipus d’interès. Malgrat que les dades més recents mostren una pausa en el procés d’ajust del preu de l’habitatge en alguns països, pensem que la tendència descendent hauria de continuar en els propers trimestres, a mesura que l’enduriment de les condicions financeres es traslladi a l’economia real.