Com reduir la costosa factura energètica espanyola?

Al febrer, la Comissió Europea ha alertat del risc que representa l'elevat dèficit corrent espanyol per a la sostenibilitat de la nostra economia. De fet, malgrat la intensa disminució del desequilibri exterior a partir del 2008, quan superava el 10% del producte interior brut (PIB) espanyol, es mantenia encara entre els més alts de la zona de l'euro el 2011, amb el 3,9% del PIB. L'elevat dèficit energètic, proper al 4% del PIB l'any passat, és el principal obstacle per a l'ajustament del dèficit corrent. Reduir la factura energètica és, per tant, un dels principals reptes de la nostra economia, en especial davant les perspectives de manteniment del preu dels béns energètics en cotes relativament elevades. L'augment de l'eficiència i de l'autoproveïment energètic és la principal via que permetrà avançar cap a aquest objectiu. La qüestió és quin és el marge de millora del dèficit energètic.

La costosa factura energètica espanyola respon, principalment, a dos factors: el reduït autoproveïment energètic espanyol i el nivell d'eficiència energètica de l'economia. Pel que fa al primer factor, el gràfic següent mostra que la producció energètica a Espanya només cobria el 26,2% del total d'energia consumida al país el 2010. Aquesta proporció es troba lluny de la mitjana de la Unió Europea, concretament del 47,2%.

La menor dependència europea és deguda a diversos motius. En alguns països, s'explica per l'existència d'importants jaciments energètics. Aquest és el cas dels Països Baixos o del Regne Unit, on les fonts principals d'energia nacional van ser, el 2010, el gas natural i el petroli, respectivament. En altres països, en canvi, les energies renovables (que engloben, principalment, la hidràulica, la solar, l'eòlica, la geotèrmica i els biocarburants) i l'energia nuclear copen el gros de la producció energètica nacional. Així, a França, el 41,2% de l'energia consumida en aquest mateix any provenia de les centrals nuclears, mentre que, a Àustria, l'intens ús de fonts renovables permetia proveir el 24,8% del consum energètic intern. Per la seva banda, a Suècia, les dues fonts d'energia van generar el 63,0% del total de l'energia consumida.

Pel que fa a Espanya, l'energia nuclear i les renovables van generar el 47,0% i el 43,0%, respectivament, de la pro­­duc­ció energètica nacional. Els combustibles sòlids van aportar, per la seva banda, un 9% addicional. Sens dubte, des­­taca l'augment del pes relatiu de les energies renovables, que, el 2010, ja produen l'11,4% del consum total d'energia, enfront del 5,4% registrat el 2002.

Malgrat el bon comportament del sector renovable, l'important pes del petroli i del gas natural en el total del consum energètic espanyol manté elevada la dependència energètica de l'exterior. De fet, les importacions dels dos productes van representar al voltant del 70% del consum energètic al final del 2010, una xifra 20 punts percentuals superior a la mitjana europea. Això exposa l'economia espanyola a la intensa volatilitat del preu dels béns energètics. Un clar exemple va ser l'escalada del preu del petroli al començament del 2008, que va incrementar el dèficit energètic del primer trimestre d'aquest any fins al 4,7% del PIB trimestral, 1,6 punts percentuals per damunt del que s'havia registrat mig any enrere. D'altra banda, aquestes importacions procedeixen de molt pocs països, els quals, a més a més, presenten una elevada inestabilitat política. Així, el 67,3% de les importacions espanyoles de petroli i el 79,1% de les de gas procedeixen de països de l'Orient Mitjà o del Nord d'Àfrica, la qual cosa no fa pensar que aquesta vulnerabilitat pugui disminuir a mitjà termini.

La necessitat de reduir la dependència energètica de l'exterior és, per tant, evident. En aquesta línia se situa l'objectiu recollit al Pla d'Acció Nacional d'Energies Renovables d'Espanya (PANER), que pretén incrementar, el 2020, la producció energètica amb fonts renovables fins al 17,9% de l'energia primària consumida al país. Si es compleix aquest objectiu, i mantenint estable la cobertura de la resta de fonts energètiques, l'autoproveïment espanyol continuarà dibuixant una tònica creixent fins a assolir gairebé el 33% del consum final. De fet, si s'hagués assolit aquest ni­­vell el 2010, les importacions de productes energètics haurien estat el 7,0% inferiors, la qual cosa hauria significat una disminució del dèficit energètic de 3 dècimes, fins al 3,1% del PIB. Una reducció important, però potser insuficient per reduir la pressió sobre el dèficit per compte corrent. Si s'adoptessin mesures més profundes, que aconseguissin augmentar l'autoproveïment espanyol fins a un nivell similar al registrat pel conjunt de la Unió Europea, el dèficit energètic es podria reduir, aproximadament, en 1 punt percentual, fins al 2,4% del PIB.

A més de l'augment en la producció d'energia domèstica, un segon factor que permet corregir el dèficit energètic és la millora de l'eficiència energètica de l'economia. Si prenem com a referència el consum d'energia per unitat de PIB espanyol, també anomenat índex d'intensitat energètica, s'observa una important reducció a partir de l'any 2005 (o, el que és el mateix, una millora de l'eficiència). Com ho mostra el gràfic anterior, això va permetre aproximar-se fins als nivells d'eficiència registrats pel conjunt de països de la zona de l'euro. Així, el 2010, la intensitat energètica espanyola superava només en un 4,9% la de la zona de l'euro, enfront del 14,0% del 2007. Aquesta millora de la bretxa d'eficiència es pot explicar per dos factors: en primer lloc, la major sensibilitat del consum energètic espanyol a les contraccions del PIB va significar una reducció del consum d'energia més intensa que a la resta d'Europa; en segon lloc, l'augment del pes de l'energia renovable en la composició del consum energètic espanyol, impulsat, en part, per importants subvencions, també ha afavorit aquesta millora de l'eficiència. Això és degut al fet que el rendiment en la generació d'energia elèctrica a partir d'aquestes fonts és superior al d'altres tipus de tecnologia.

Prosseguint el càlcul anterior, l'efecte potencial de convergir cap al nivell d'eficiència de la resta de països de la zona de l'euro comportaria una reducció del dèficit energètic en relació amb el PIB de 2 dècimes addicionals. Això, juntament amb un autoproveïment igual a l'europeu, situaria el saldo energètic en el 2,2% del PIB, un nivell proper al desequilibri mitjà registrat pel conjunt de països europeus.

En definitiva, el marge per corregir l'elevada factura energètica espanyola és ampli. No obstant això, per assolir aquest objectiu és necessari aprofundir en les reformes addicionals que apropin l'eficiència i l'autoproveïment energètics fins a nivells similars als europeus. Els avanços realitzats en les dues direccions, en aquests últims anys, marquen la tònica que cal seguir, però, sens dubte, encara cal recórrer un llarg camí per aconseguir una menor dependència exterior.