10 preguntes sobre el dictamen aranzelari del Tribunal Suprem dels EUA

Per una majoria de 6 a 3, el Tribunal Suprem ha considerat que el recurs a la Llei d’emergència econòmica (IEEPA) no és la via legal adequada per a l’establiment d’aranzels generals i que, en tractar-se d’una mesura amb naturalesa tributària, aquesta competència recau en el Congrés.

El dictamen anul·la tant els aranzels imposats al Canadà, Mèxic i la Xina, vinculats al tràfic de drogues, com els anun­ciats el Liberation Day i les seves posteriors modificacions (també els utilitzats amb finalitats geopolítiques basades en la IEEPA, com el recent del 25% sobre els països que mantinguin relacions econòmiques amb l’Iran o els precedents vinculats al Brasil, Rússia o Veneçuela).

El dictamen no afecta els aranzels sectorials aprovats amb criteris de seguretat nacional sota la Secció 232 de la Llei d’Expansió Comercial, com els establerts sobre automòbils i components, alumini, acer, coure, determinats productes de mobiliari i vehicles comercials.

El mateix dia del dictamen, una proclamació presidencial va activar la Secció 122 de la Llei de Comerç, que permet un aranzel general transitori de fins al 15% durant 150 dies per a la resolució de problemes fonamentals de pagaments internacionals. El dimarts 24 de febrer, va entrar en vigor un aranzel general del 10%.

L’aranzel sota la Secció 122 s’aplica de forma no discriminatòria, és a dir, de manera uniforme a tots els països. La proclamació estableix que l’aranzel no s’acumula sobre els secto­rials vigents, ni sobre les importacions des del Canadà i des de Mèxic que compleixin les condicions del tractat comercial que mantenen amb els EUA (T-MEC, abans TLCAN). Així mateix, es defineix una llista d’exempcions que inclou, entre d’altres, determinats minerals crítics, productes agrícoles, farmacèutics i electrònics.

Després de l’aprovació del nou aranzel general del 10%, Trump va amenaçar amb apujar-lo al màxim del 15% que permet la Secció 122. A més a més, la proclamació presidencial va incloure el mandat d’iniciar investigacions a països per pràctiques deslleials sota la Secció 301 de la Llei de Comerç, mentre que s’espera també l’extensió d’aranzels sectorials sota la Secció 232, amb potencial focus en productes farmacèutics i electrònics. A diferència dels aranzels aprovats sota la IEEPA i de l’activat ara, aquestes alternatives requereixen una major càrrega procedimental i compten amb precedents, com l’ús de la Secció 301 per a la Xina durant la primera Administració Trump i el seu manteniment amb Biden.

Els principals dubtes se centren en: (i) la batalla legal pels ingressos recaptats amb la IEEPA, que estimem en un rang de 125.000-150.000 milions de dòlars (equivalents al 0,4%-0,5% del PIB dels EUA), i les potencials noves reclamacions pel recurs a la Secció 122; (ii) la validesa dels acords bilaterals assolits des de l’estiu i els avantatges aranzelaris pactats (UE, el Japó, el Regne Unit, entre d’altres); (iii) l’estabilitat de la treva comercial i tecnològica amb la Xina assolida al novembre passat (Trump visitarà Pequín al final de març), i (iv) l’efecte sobre la reconfiguració comercial que es va produir el 2025 de les exportacions xineses al Vietnam (tèxtil, calçat i llar) o a Taiwan (maquinària i equipament).

En conjunt, la sentència del Tribunal Suprem hauria reduït inicialment en prop de 7 p. p. l’aranzel mitjà sobre les importa­cions dels EUA considerant les polítiques anunciades. Amb posterioritat, després de l’activació de la Secció 122, hauria tornat a nivells pròxims a l’11% (en relació amb el 14% estimat prèviament).

De manera immediata, els majors beneficiats són la Xina, l’Índia i el Brasil, que redueixen de manera sensible els seus aranzels, mentre que, entre els perjudicats, hi hauria la UE i el Regne Unit, que havien assegurat unes reduccions específiques mitjançant acords bilaterals ara en dubte. Així, per exemple, un automòbil europeu podria pagar ara un aranzel del 27,5% (el 25% establert sota la Secció 232 més la taxa inicial de nació més afavorida del 2,5%), en relació amb el topall del 15% pactat llavors.

No, es produeix un canvi d’instruments, amb un suport legal més sòlid. Els aranzels continuaran sent un eix central de la política comercial, fiscal i exterior dels EUA. De fet, durant el seu discurs de l’Estat de la Unió, Trump va reafirmar la seva visió que els ingressos aranzelaris reemplacin a llarg termini l’impost sobre la renda federal.